En defensa dels manters

Miren Etxezarreta

Doctora en Economia i economista crítica

Com un petit homenatge a Samir Amin, que va morir aquesta setmana. Intel·lectual i activista durant tota la seva llarga vida en la qual va lluitar al costat dels més febles.

Com cada any, ha arribat el moment d'acusar als manters de molts problemes. Sobretot de dos: fan la competència il·lícita al comerç i ocupen l'espai públic i incomoden en ell. A més, no paguen impostos i són molestos pels intocables turistes. I quan fa falta se'ls acusa també de violents…Com ‘l'opinió pública’ no s'atreveix a dir que cal enviar-los als seus països sigui com sigui, es diu que ‘cal enfrontar i resoldre aquest problema’. Però si es pregunta com resoldre-ho, de seguida es percep que no tenen molta idea més que prohibir la venda ambulant i perseguir-la amb duresa.

En primer lloc, perjudiquen el comerç. De debò? Em sembla que els petits botiguers de Barcelona s'equivoquen d'enemic. Ells no estan essent desplaçats pels manters sinó per les grans superfícies que molt sovint venen els seus productes a un preu inferior als altres comerços i, a més, en condicions més favorables. Per exemple, els horaris. És curiós que els botiguers no hagin protestat amb la mateixa vehemència i energia quan les grans superfícies han augmentat els seus horaris fins a la nit i obren els diumenges, la qual cosa no només obliga el petit comerç a obrir més hores, sinó que fa mal a la seva convivència familiar, doncs molts no poden finançar el personal auxiliar necessari. O que no protestin quan es concedeixen permisos d'obertura a grans superfícies que enfonsen el comerç local. O quan els bancs i els periòdics venen directament productes del comerç. No són aquests els que danyen al petit comerç moltíssim més que els manters? Per què s'inclinen per atacar als més febles?

Es pot creure que qui compra a Gucci o a tants altres comerços de gran luxe al Passeig de Gracia, per exemple, aniran a comprar als manters una bossa o unes ulleres falses? Els clients dels manters són els consumidors amb pocs diners –i molts turistes- que potser no comprarien res si no poguessin fer-ho a preus molt més baixos. En termes comercials, amplien les oportunitats als compradors. No s'han posat xiringuitos a la Rambla perquè els turistes siguin temptats a comprar, que és el que molt sovint suposen els manters?

Es lloa la virtut de la competència. Fa pocs dies, amb la vaga dels taxistes, hia havia qui assenyalava que aquests han de modernitzar-se i acceptar la competència de les noves formes de treballar. Però els petits comerciants accepten la competència de les enormes empreses noves de distribució de productes (des d'Amazon a Deliveroo) però no la dels manters.

Dos, ocupen il·legalment l'espai públic. I es diu en una Barcelona saturada de terrasses que dificulten el pas i on el municipi reverencia Samsung, privatitzant una quarta part de la plaça de Catalunya quan va tenir lloc el Mobile, i on els veïns de la Sagrada Família tenen dificultats per circular al seu barri, a més de multitud d'esdeveniments esportius i socials que tanquen temporalment els espais públics. Són tants els inconvenients a la ciutat? Realment dificulten la circulació o el gaudi de l'espai més que molts altres usuaris? I els bars i les gandules privades a les platges, i els vaixells de luxe al moll?

Al final l'acusació és que els manters són il·legals i no paguen impostos ni per l'ús del carrer. Segurament és així i caldria veure com resoldre-ho però, segur que incorren en més frau fiscal que moltes empreses i particulars que es dediquen a impulsar l'‘enginyeria fiscal’? On estan els impostos que paguen en aquest país Ryanair i altres empreses transnacionals ben conegudes? A més, s'observa d'alguna manera com aquestes empreses compleixen amb la legislació laboral i ambiental?

Un altre gran argument és que darrere d'aquests manters es troben les màfies que els venen els productes. I és confiscant la mercaderia als manters individuals com pensen resoldre aquest problema? És com multar als qui fumen haixix a les terrasses en lloc d'afectar els grans narcotraficants. És perquè no saben, o no poden, o no volen enfrontar-se de debò a les màfies que segons ells estan darrere del problema?

Respecte a l'efecte crida, algú pot creure que és la possibilitat de vendre al carrer la que porta els immigrants? No seran les condicions en què aquests viuen als seus països i la comparació general amb Europa la que causa la immigració?

És curiós que si els pobres demanen ajudes socials o almoina, moltes vegades es diu ’que treballin’. Però no hi ha ocupacions, ningú els contracta i no poden tenir ‘papers’ per poder treballar o tenir ajudes Què poden fer aleshores? I resulta que quan es decideixen a treballar, com sigui, per guanyar-se una mica la vida, es posa el crit al cel.

Què hi ha en tota aquesta situació que no estigui clarament agreujat per la xenofòbia, o, siguem més clars, pel racisme? Seria el mateix si els manters fossin blancs i no tan pobres?

En aquest país es pensa molt sovint que fent una llei que prohibeixi coses es resolen els problemes. Res més lluny d'això. Resoldre el tema dels manters, regularitzar-ho, seria possible si hi hagués voluntat política per fer-ho. Si se'ls acceptés com a residents perquè poguessin regularitzar la seva situació de documentació legal, si s'establís una taxa amb la qual cotitzessin amb impostos relacionats amb la seva xifra de vendes, si se'ls assignessin alguns llocs específics en els punts comercials (no enviant-los a la perifèria, és clar) en els quals poguessin oferir els seus productes, si se'ls veiés com una molt antiga forma d'exercir la competència amb la qual els botiguers barcelonins i de moltes altres ciutats han sabut bregar durant molts anys (vegeu l'article de Guillem Martínez que explica que ‘Desproveïts de treball, nombrosos immigrants procedents d'altres punts d'Espanya van optar per la venda ambulant com a mitjà de subsistència en la Barcelona de la II República. Els mitjans de comunicació els dibuixaven com un perill’), la situació no arribaria al que ens presenten com a forts conflictes de carrer. Què es va fer amb la cooperativa que va muntar Ada Colau per a que els manters regularitzessin la seva situació, no participen en aquests temes ara?

Amb un mínim d'empatia cap a la situació de les persones que comercien al carrer, en condicions molt difícils, per guanyar-se la vida sense robar, s'aconseguiria resoldre aquests problemes que, indubtablement, no són senzills. Però, segur que no hi ha problemes més difícils i complicats als nostres carrers?