Democràcia i sedició

Jaume Asens

@Jaumeasens

Tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania, Transparència i Participació de Barcelona

Amb la detenció aquest matí de Joan Coma, regidor de Capgirem-CUP Vic, es dóna un altre pas més en la judicialització del procés sobiranista que es viu a Catalunya. El mes passat van detenir l'alcaldessa de Berga, investigada per negar-se a retirar l'estelada del consistori. I fa dues setmanes els va tocar el torn a cinc joves independentistes, investigats per la crema de fotos del rei. L'ofensiva, amb tota seguretat, no es frenarà. Són centenars els càrrecs electes fins ara imputats-investigats sobre els quals penja igual amenaça per actes vinculats al seu ideari independentista.

Amb tot, el cas de Joan Coma té certes peculiaritats. És, de fet, el primer càrrec electe, des que va començar l'anomenada transició, investigat per un delicte de sedició. El procés que ha portat a la seva detenció té molt a veure amb l'actuació del denunciant, del fiscal i del jutge que porta el cas. L'ultradretà Josep Anglada és qui, en efecte, engega la maquinària judicial. El Fiscal, no obstant això, és qui li dóna carta de validesa. Els arguments de la imputació són sorprenents. La sedició -segons ell- s'hauria comès quan aquell va afirmar en un ple que "per fer la truita serà necessari trencar els ous". O quan va comminar als assistents a prendre's "molt de debò la declaració de sobirania del Parlament". La pròpia roda de premsa de Coma denunciant els fets, sota la seva perspectiva, es converteix en una nova prova en contra d'ell. Aquesta forma d'interpretar les coses és un autèntic disbarat jurídic. No resulta estrany que l'altre protagonista d'aquesta croada sigui el mateix magistrat, Ismael Moreno, que va enviar a presó a dos titellaires per una obra de teatre. L'associació de Jutges per la Democràcia, en un dur comunicat, ja va recordar que “opinar mai pot ser delicte”. I fins a tres magistrats diferents de la pròpia Audiència Nacional van afirmar que actes com el del regidor “són posicionaments polítics en el marc de la llibertat ideològica i d'expressió d'aspiracions o anhels polítics”. Amb aquest argument elemental, van arxivar denúncies similars.

En el fons, aquesta instrucció és una vergonyosa "causa general" contra el sobiranisme municipalista. I més quan utilitza conceptes tacats de sang i de funest record per als lluitadors antifranquistes. El seu advocat i diputat de la CUP, Benet Salellas, ho recordava en un míting de suport al regidor. Els colpistes de 1936 van ser, precisament, els que van acusar de sedició els republicans lleials a l'estat de dret. El que preocupa de tot això, però, és que aquests fets no són aïllats. Formen part d'una "cultura de l'excepcionalitat" que s'ha anat imposant de forma persistent al llarg de l'última dècada. En primer lloc, a través d'una Fiscalia procliu a obeir mansament les ordres del govern de torn. Bon exemple d'això va ser la fulminant destitució del fiscal en cap de Catalunya, Rodríguez Sol, per afirmar que la reivindicació del referèndum català era una aspiració política no legalment viable però legítima. I en segon lloc, per les altes instàncies judicials com l'Audiència Nacional, clarament conservadores i vinculades estretament al poder polític.

En aquest context, quedar-se de braços creuats no és una opció. Aquest tipus d'atac forma part d'una ofensiva en tota regla contra els independentistes. També és una amenaça, però, contra tots els que sense ser-ho creuen fermament en la llibertat ideològica i d'expressió. Un estat de dret digne d'aquest nom no pot permetre's perseguir aquells que, sense recórrer a la violència, qüestionen aspectes centrals del poder constituït. El que està en joc, en efecte, no és només la llibertat d'un grapat de regidors. És la democràcia. I la sobirania municipal. Amb la intenció de fer “una crida als demòcrates”, precisament, es va convocar fa poc una multitudinària gran concentració davant les fonts de Montjuïc de Barcelona amb el lema “Per la democràcia. Defensem les nostres institucions”.

Contemplada amb la gravetat que els fets es mereixen, aquest tipus de persecucions deixen anar els fantasmes evocats pel vell advertiment de Niemöller. Primer els va tocar a uns, després als altres, i més endavant a mi, però ja era tard. Tant de bo l'advertiment arribi també als que pensen que això és només un problema dels independentistes. I simplement miren cap a un altre costat. El preocupant, sens dubte, no són les paraules d'un regidor en un ple. El preocupant és perseguir un acte democràtic com si fos de sedició. Això sí és, de debò, un conat de sedició contra la pròpia democràcia.