Desconcertar l’educació per acabar amb la segregació

Lluny d’aprofitar la davallada de la natalitat per planificar una veritable reducció de ràtios a les aules del país, el Departament d’Educació, any rere any, decideix tancar línies de l’escola pública alhora que manté a moltes escoles amb por d’haver de tancar. A més, la Generalitat no informa de manera clara, transparent i amb previsió del total d’escoles i línies que es perdran, sinó que el Departament d’Educació ho acorda amb els Ajuntaments a la tardor, a les Taules Locals de Planificació, i acostuma a fer-se públic poc abans que comenci el període de preinscripció per al curs vinent, perquè les associacions de famílies o els sindicats “fan saltar la llebre”.

Enguany el Govern d’Illa, de la mà de la consellera d’Educació, Esther Niubó, ha previst un tancament de 81 línies públiques, 25 d’I3 i 58 de primer d’ESO, i només preveu un tancament de dues línies concertades. Tothom pot veure com s’està afavorint de forma descarada l’escola concertada, i les crítiques i mobilitzacions no s’han fet d’esperar. Tanmateix, les xifres del Departament parteixen de les previsions respecte a l’oferta final, si ens fixem en les places educatives que s’estan oferint a les famílies per al curs vinent i la comparem amb la del curs vigent, l’afavoriment dels interessos de l’escola concertada arriba a un punt d’obscenitat. Parlem d’una retallada, perquè hem de començar a parlar de retallades i de privatització, de 111 línies educatives públiques, 43 menys a I3 i 68 a primer d’ESO, mentre l’oferta privada concertada surt amb 21 línies més a I3.

La comunitat educativa ha protagonitzat protestes arreu del Principat, des de Deltebre a Mataró, passant per Terrassa, Granollers o Lleida, i amb xiulada al President Illa inclosa a Valls. Fins i tot, recentment, l’AFFAC, els sindicats alternatius i una desena d’entitats s’han unit en la Plataforma “La Pública, l’Escola per Tothom”. La raó és que és profundament desigual el fet que quan comencen les preinscripcions, l’escola pública surti amb menys grups, que al final poden ser més, mentre que l’escola concertada surt sempre amb totes les línies o fins i tot amb més, i potser al final n’acaben tancant algunes.

Això, de facto, és una promoció encoberta de la matriculació a l’escola concertada, ja que si es rebaixen les ràtios però, alhora, es redueixen els grups de la pública la conseqüència és que s’acaba derivant alumnat a la concertada. La constatació més clara d’aquesta promoció es veu amb els casos de famílies que es queden sense plaça a les escoles públiques que han triat i a les quals se les acaba oferint una plaça a l’escola concertada.

Irònicament, la consellera Niubó, com ja feien els seus predecessors, justifica els tancaments en base la necessitat d’evitar o reduir la sobreoferta educativa, per tal de lluitar contra la segregació escolar, obviant que la principal causa de segregació en el món educatiu és, precisament, la mateixa escola concertada que es beneficia de la política de tancament de línies a l’escola pública.

Si veritablement es vol evitar la sobreoferta educativa i cal reduir grups, aquests han de ser de l’escola concertada (desconcertant línies amb aquesta) i, així, augmentar d’una vegada el percentatge de places públiques del nostre sistema educatiu, que no arriben al 70% quan la majoria dels països europeus se situen per sobre del 90%. De fet, a països com Finlàndia o els Països Baixos, el percentatge de places públiques és del 97% i 99%, respectivament. En aquest sentit, és inadmissible que hi hagi municipis del país amb escoles públiques d’una sola línia, perquè han patit tancaments, mentre les concertades de la mateixa zona escolar mantenen les seves tres línies intactes.

Així doncs, és evident, que cal posar en el focus la necessitat de derogar d’una vegada el decret que regula els concerts educatius o, com a mínim, fer-ho de manera progressiva, assumint la gestió de les escoles que duen a terme una tasca social, i començant a desconcertar aquelles que són elitistes i les que segreguen per sexe, tal com va aprovar recentment el Parlament a petició de la CUP.

Acabar amb la doble xarxa educativa ha de ser una prioritat, no només perquè és el veritable origen de la segregació social sinó que a més perpetua les desigualtats, tal com demostren tots els estudis realitzats fins al moment. Si no hi ha la valentia per fer-ho, precisament en un moment en què cada cop més famílies aposten per l’escola pública, s’estarà perdent l’oportunitat d’avançar cap un sistema únic d’educació pública i de qualitat, essencial per vetllar per la igualtat d’oportunitats i la cohesió social.