Els grumets de Magallanes: quants van morir?

Marcelo Expósito

@mrenau

Diputat per Barcelona d'En Comú Podem y secretari tercer del Congrés dels Diputats

(Original en castellà publicat a la revista CTXT)

El 21 de desembre de 2016, els grups parlamentaris Socialista, Ciutadans i Popular van coincidir a sol·licitar en la Comissió de Cultura del Congrés dels Diputats que l'Estat commemori el cinquè centenari de la primera volta al món per Magallanes i Elcano. Aquesta va ser la resposta oral del grup Unidos Podemos - En Comú Podem - En Marea

Gràcies, presidenta. Senyories, nosaltres no neguem que existeix una relació estreta entre la Història i la cultura. Ni som poc inclinats per principi al fet que la cultura sigui objecte de polítiques d'Estat que ajudin a formar un sentit de comunitat o a fomentar un sentiment de pertinença. Tampoc som tan ignorants com per desconèixer que la cultura no es compon només de valors excelsos, sinó que també pot constituir un motor de desenvolupament social. Però davant la seva Proposició, ens preguntem si l'ús que algunes de les seves Senyories fan de la Història no suposa un pes mort sobre el cap dels vius.

Hem de reflexionar sobre el fet que els tres grups polítics que estan proposant que es commemori el Cinquè Centenari de la Primera Volta al Món són exactament els mateixos que acaben d'estomacar una Proposició de les nostres companyes Sofia Castañón i Mar García Puig perquè s'implementi un Pla per la Igualtat de Gènere en la Cultura. Cadascun de vostès amb diferents arguments: perquè la nostra Proposició no reconeix les esforçades polítiques del Govern del Partit Popular en favor de la igualtat de gènere; perquè promoure polítiques de discriminació positiva és contrari al criteri de meritocràcia que Ciutadans defensa; perquè els currículums acadèmics ja van molt plens, segons els socialistes.

Preguntem-nos, senyories, perquè els costa menys posar-se d'acord a commemorar una proesa realitzada per dos grans marins que a legislar mesures de xoc valents per pal·liar les asimetries de gènere, les jerarquies de classe i les discriminacions per origen ètnic en el camp de la cultura. Com a legisladors, no podem deixar d'afrontar en cadascuna de les nostres iniciatives la urgència d'introduir millores estructurals en les condicions materials, en les situacions reals sota les quals la cultura es produeix, es distribueix o fins i tot es consumeix.

No entenem que aquesta Comissió de Cultura funcioni com si no visquéssim un moment de canvi polític ni travesséssim encara una crisi econòmica d'efectes mortífers.

Espigolant elas textos que les seves senyories ens proposen debatre amb un llenguatge autènticament grandiloqüent: extraordinària epopeia, esperit de creença en l'home, absoluts protagonistes d'una fita històrica, la gesta més important de la nostra història moderna, la major gesta històrica de l'home, magna empresa. Vostès coneixen els noms dels treballadors que van traslladar les pedres amb les quals es van construir les set portes de Tebas? I algú sabria dir-nos a quin lloc van anar a parar els paletes que van finalitzar la Muralla Xina? Alguna de les seves senyories sap si César anava acompanyat d'un cuiner quan va derrotar als gals?

Com que veiem a les seves senyories molt èpics, se'ns ha ocorregut citar-los aquest poema que Bertolt Brecht va escriure el 1935: Preguntes d'un obrer davant un llibre d'Història. Brecht proposava que davant de cada història formuléssim una pregunta. No els anem a demanar que esbrinin qui eren els grumets que es van deixar la vida en els vaixells de Magallanes, ni que ens recitin de memòria els noms dels capitans revoltats en la Badia de Sant Julián.

Però sí ens agradaria que es preguntessin pels veïns que són expulsats dels seus barris per la invasió del turisme a les ciutats que es declaren Patrimoni de la Humanitat. I pels sous de vergonya que cobren les treballadores precaritzades en algunes empreses que l'administració pública contracta per externalitzar la gestió cultural dels centenaris que les seves senyories proposen commemorar.

mortífers.