Garantim una internacionalització responsable de les empreses

Marco Aparicio Wilhelmi, president de l’Observatori DESC i membre del Grup Català d’Empresa i Drets Humans

Engeguem l’any amb una notícia dolenta i una altra de bona en matèria de Drets Humans. Per una banda, gran desastre mediambiental al Perú pel vessament d’11.900 barrils de petroli Repsol. Per l’altra, el Parlament de Catalunya ha admès a tràmit la proposta de llei per crear un Centre Català d’Empresa i Drets Humans que serveixi per fiscalitzar i sancionar les vulneracions que cometen les grans transnacionals que operen a Catalunya. Quina relació hi ha entre les dues?

El vessament de cru ha tacat de negre set quilòmetres d’oceà i dos de platja a la costa de Lima, on hi ha la refineria La Pampilla, gestionada per l’empresa espanyola Repsol. Un jutge peruà ha prohibit a quatre directius de la multinacional sortir del país durant 18 mesos per pressumpte responsabilitat de delicte mediambiental. Davant d'això, hi ha dues opcions: que Repsol en surti il·lesa o condemnada.

Tant de bo s’imposi la segona opció, però la lògica actual ens diu que davant de greus delictes mediambientals com aquest, és molt comú que es posi en marxa l’anomenada “arquitectura de la impunitat corporativa”. Aquesta permet diluir la responsabilitat de l’empresa matriu en les seves filials o societats locals subcontractades que, a més, sovint desapareixen jurídicament o es declaren en fallida de manera que no poden respondre a obligacions de reparació i restauració. Un exemple d’això, és el sector tèxtil, com en el cas de Rana Plaza a Bangladesh, on les empreses europees de moda que es beneficien pels baixos costos laborals, es presenten com a simples compradores, eximint-se de tota responsabilitat.

En el cas de Repsol, la societat civil peruana reclama sancions, exclusió en la contractació pública i reparacions per part de l’empresa espanyola. El sentit comú ens porta a assenyalar que si bona part del guany econòmic (es tracta d’empreses amb enormes beneficis anuals) es deriva de la precarietat de les condicions de producció, resulta inacceptable que aquestes empreses no assumeixin les conseqüències d’aquesta despossessió i explotació que vulnera drets i que sovint s’emporta vides. Malauradament, els països enriquits molt difícilment atribueixen a les empreses matriu –domiciliades en el seu territori– una responsabilitat que anomenen “extra-territorial”.

Nacions Unides ha constatat de quina manera les activitats econòmiques de grans corporacions generen greus vulneracions de Drets Humans que no han de quedar impunes: genocidi o etnocidi (desaparició cultural que afecta avui dia a nombrosos pobles indígenes); persecució de defensors i defensores de drets humans incloent assassinats, desaparicions forçades o tortures; desplaçaments forçats de comunitats senceres; situacions de nou esclavatge i en general tràfic i explotació d’éssers humans, inclosa l’explotació sexual. A més, cal sumar-hi greus impactes ambientals, sovint irreparables, i en la salut humana, així com els efectes derivats del frau fiscal o de la corrupció.

Davant d’això, cada cop es fa més evident la necessitat de trobar respostes empoderadores per tal de garantir els drets davant de la impunitat de les corporacions transnacionals. De fet, des del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides s’està treballant en un Tractat sobre Empreses Transnacionals i Drets Humans que obligaria legalment als Estats que el signessin a exigir responsabilitats en matèria de drets humans a les empreses, en especial les de caràcter transnacional.

I és precisament això el que es vol fer a Catalunya: crear el Centre Català d’Empresa i Drets Humans, un organisme d’avaluació de l’impacte sobre els drets humans de les empreses en les seves activitats a l’exterior. En cas de fer-se realitat, Catalunya esdevindria pionera en la defensa dels drets humans al món, situant-se en la mateixa línia de treball que les Nacions Unides. Precisament, el 9 de febrer el Parlament va donar llum verda a la proposta de llei per a crear el centre, impulsada per Lafede.cat - organitzacions per la Justícia Global i per la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, i que compta amb el suport de més de 8.000 entitats de la societat civil.

Cinc grups parlamentaris l’han avalat (PSC, ERC, JuntsxCat, CUP i En Comú - Podem) i ara s’obre un període de debat per aprovar el text definitiu on s’escoltaran diferents actors. Per això cal que en el procés no es perdi l’essència del text ni es dilueixi el seu contingut perquè aquest Centre és imprescindible per donar coherència a les polítiques de la Generalitat en el seu conjunt i en especial en matèria d’acció exterior pel que fa a l’acompanyament de les inversions d’empreses catalanes, perquè aquesta proposta no és una amenaça contra les empreses, tot el contrari, és una garantia de bona feina i un segell de qualitat en el respecte als drets humans, fet que donaria un valor afegit al teixit empresarial català. El Centre treballarà sobre aquelles transnacionals que volen defugir de les seves responsabilitats i enriquir-se a costa de vulnerar drets, i per tant, dota a Catalunya d’una eina amb capacitat sancionadora per a fer-hi front.

Si finalment els grups parlamentaris assumeixen el repte, Catalunya comptarà amb un Centre públic pioner. Esperem, doncs, que tots els grups parlamentaris contribuexin a la creació d’un Centre Català d’Empresa i Drets Humans independent i rigorós que ens ha de permetre construir sobiranies col·lectives més democràtiques, a l’alçada dels reptes globals que ens exigeixen les emergències actuals.