Imaginar un municipalisme 'queer'

Miquel Missé, sociòleg, activista trans i membre de l'Eix de Feminismes i LGTBI de BCN en Comú

L'emergència de les polítiques públiques LGTB en l'última dècada ha plantejat noves possibilitats d'intervenció, col·laboració i també tensió entre els moviments socials i les institucions públiques. Possiblement, el punt neuràlgic d'aquest nou escenari té a veure amb la pugna pel relat a l'hora de pensar les prioritats de l'agenda d'aquestes polítiques. I com en tots els debats polítics, en aquest cas també una sèrie de discursos hegemònics han anat colonitzant el relat d'allò que és urgent i necessari en relació amb la població LGTB i han anat desplaçant altres marcs interpretatius possibles. Imaginar un municipalisme queer té a veure amb anar a la recerca d'aquestes altres agendes.

Tornar a parlar d'allò queer en l'era del LGTB pot resultar estrany. Però la veritat és que, des de diferents perspectives, es ve valorant que és urgent desenvolupar una crítica feminista, interseccional i anticapitalista a la deriva de les polítiques LGTB. I el concepte queer, encara que una mica injuriat en aquests temps, ens serveix per posar sobre la taula les arrels d'aquest moviment, molt més transversal que identitari i molt més interseccional que classista i racista. N'hi ha prou amb un cop d'ull a la nostra història d'aliances: moviments miners i queer a Gal·les lluitant contra Thatcher, sindicats de camioners aliats amb mariques i bolleres en la Califòrnia d'Harvey Milk, moviments contra l'ocupació i l'apartheid israelià en Palestina en coordinació amb campanyes d'activistes trans, mariques i bolleres contra el pinkwashing. Imaginar un municipalisme queer ha d'assenyalar els fracassos de les polítiques públiques LGTB instrumentalitzades al servei de mantenir un sistema desigual.

Podríem dir que aquesta última dècada ha estat l'escenari de la institucionalització del discurs LGTB en les agendes polítiques de tots els partits de l'arc parlamentari. I mirant enrere, és innegable que s'han guanyat algunes victòries, però són molts els debats que han emergit. Un dels més importants és el que planteja a quins, dins del col·lectiu LGTB, han beneficiat més aquestes polítiques i quins han anat quedant al marge d'aquesta ona de normalització LGTB. La nostra modesta hipòtesi és que, en aquest context, el municipalisme pot ser un context on fer emergir agendes polítiques critiques, agendes “transmaricabollo” en aliança amb altres lluites, agendes que imaginin un feminisme queer, articulat en identitats però sense esencialitzar-les, amb voluntat transformadora. I per això estem aquí, per imaginar aquest municipalisme queer.