L'elefant i la cua del ratolí

Joan Cañete Bayle*

En plena segona Intifada, l'ambaixador d'Espanya a Tel-Aviv va convidar als corresponsals de la premsa espanyola a dinar a la seva residència. El diplomàtic acabava d'arribar, i una invitació d'aquest tipus és un formalisme habitual. Avançat el dinar, els periodistes ens embardissem en una discussió sobre si el mur que llavors Israel construïa a Cisjordània havia de dir-se mur o tanca. Al llarg del seu traçat, la barrera combina trajectes en els quals pren la forma d'un gran mur de vuit metres d'alt (més alt del que va ser el mur de Berlín) i altres en els quals és una gran tanca electrificada amb una àmplia zona de seguretat a banda i banda. Anomenar mur a la barrera, que és com l’anomenen els palestins, suposa considerar-la il·legal i criticar la seva construcció del costat palestí de la Línia Verda, l'expropiació de terres palestines que va implicar i els moviments estratègics unilaterals en termes de fronteres i assentaments que implica. Anomenar-la tanca, que és com la qualifica Israel, equival a justificar la seva construcció per motius de seguretat i dotar-la per tant de legitimitat i fins i tot de legalitat sota l'argument de la defensa pròpia. En aquest dinar, els corresponsals espanyols vam coincidir a anomenar mur a la barrera. Els corresponsals israelians castellanoparlants, molts d'origen llatinoamericà, formaven el bàndol de la tanca. La conversa, una discussió en realitat, va ser poc edificant, l'ambaixador ens observava estupefacte.

Enlloc les paraules són innocents, impliquen una elecció, una mirada, un fet que s'exacerba allà on hi ha conflictes aferrissats, com és el cas d'Israel i els territoris palestins ocupats. Allà, les paraules no tenen per què significar el mateix per a tothom, moltes paraules estan desnaturalitzades i no signifiquen el que diu el diccionari sinó una altra cosa, de vegades alguna cosa diametralment oposada. Les paraules allà són armes llancívoles i coartada, trinxera i també maquillatge d'una realitat molt lletja. Pau és un exemple perfecte. L’any 2013, l’International Press Institute (IPI) va publicar a la seva web Usi With Care: A Reporter’s Glossary of Loaded Language in the Israeli-Palestinian Conflict, un voluntariós intent d'elaborar un glossari imparcial del conflicte per a corresponsals elaborat per sis periodistes israelians i palestins els noms dels quals es van mantenir en l'anonimat. En la seva introducció, els editors de l’International Press Institute escrivien: “Les paraules són més del que semblen; poden posseir més d'un significat o tenir una connotació amagada, la qual pot canviar al llarg del temps i per les circumstàncies (…) Pel nostre propòsit, és necessari examinar el significat d'una paraula o una expressió en el context del conflicte, on pot tenir diferents connotacions i significats depenent de qui es pregunta (…). Paraules que són considerades una incitació a la violència a Israel serien considerades patriòtiques al costat palestí, i viceversa. Com sol ser el cas en regions activament conflictives, el terrorista d'una societat és el lluitador per la llibertat de l'altra”.

Ni mur ni tanca, barrera

Sobre la discussió entre mur i tanca que vam mantenir els corresponsals de la premsa espanyola a la residència d'aquell ambaixador espanyol nouvingut a Tel-Aviv, el glossari de l’International Press Institute diu: “Els termes mur de seguretat o tanca de seguretat es refereixen a la barrera física que Israel va començar a construir durant la segona Intifada, en el que va dir que era una resposta als atemptats suïcides. Gran part de la barrera consisteix en una tanca envoltada per una àmplia zona d'exclusió, mentre que, oficialment, un 10% deu consisteix en un mur de formigó de vuit metres d'alt. A la defensa de la seva construcció, Israel assenyala que el nombre d'atacs violents contra la població civil s'ha reduït en gran manera des de la construcció del mur. Per tant, els noms que utilitza Israel inclouen Mur de Seguretat i Tanca de Seguretat.

Hi ha una visió palestina que troba aquests termes ofensius perquè donen a entendre que tots els palestins a Cisjordània són una font potencial de suïcides o d'altres atacs violents. En la seva opinió, la barrera evita la llibertat de moviment, ja que s'aparta de la Línia Verda per abastar una sèrie d'assentaments, per la qual cosa s'annexiona efectivament zones palestines a Israel, significats que no creuen que es transmeten amb els termes emmurallo de seguretat i tanca de seguretat. Per tant, hi ha palestins i mitjans de comunicació palestins que parlen de Muro d'Annexió, Mur de Segregació o fins i tot Mur de l'Apartheid.

D’altra banda, hi ha israelians que troben aquests termes ofensius, primer a causa de la comparació de les polítiques de segregació racista de Sud-àfrica abans de 1994, i també perquè impliquen que la motivació per a la construcció de la barrera era territorial, racial i ètnica en lloc d'una legítima preocupació de seguretat davant els atemptats suïcides”.

Davant l'enorme susceptibilitat que genera el tema, el periodista ha d'utilitzar un terme imparcial que no aixequi protestes en cap de les dues parts del conflicte, argumenta l’International Press Institute, que recomana l'ús del terme barrera de separació. La imparcialitat, sens dubte, és un dels objectius suprems del periodista, del periodisme. La RAE defineix imparcialitat com a “Falta de designi anticipat o prevenció a favor o en contra d'algú o alguna cosa, que permet jutjar o procedir amb rectitud”. El periodista sol arribar a Jerusalem amb la noble intenció de ser imparcial en un conflicte que, vist des de fora, se li planteja endimoniat, irresoluble, complicadíssim, replet de paranys que tenen com a objectiu enganyar-lo, contaminar-lo, lliscar-lo per la senda de la parcialitat, obligar-lo a prendre partit, traint així els principis de la seva professió. Un conflicte en el qual dos pobles que tenen el mateix dret sobre la mateixa terra no es posen d'acord per aconseguir la pau i es fan mal l'un a l'altre per igual. Un conflicte sobre el qual cal informar amb imparcialitat, equanimitat (“Imparcialitat de judici”) i mantenint-se neutral (“Que no participa de cap de les opcions del conflicte”). Perquè és fidel a aquests objectius, en nom d'aquesta imparcialitat, equanimitat i neutralitat l’International Press Institute proposa el terme barrera de separació. Des d'aquest punt de vista, el fet que una part del conflicte parli de tanca de Seguretat i l'altra, de mur de l'Apartheid reforça la creença que barrera de separació és l'elecció correcta; que els dos bàndols no estiguin d'acord, que el periodista irriti per igual a tots dos contendents és la millor indicació que el corresponsal va pel bon camí de la imparcialitat, l'equanimitat i la neutralitat.

Anar i veure

Portat a l'essència, l'ofici de periodista sol resumir-se en: Anar, Veure i, després, Explicar. Jo ho amplio a Anar, Veure, Llegir, Entendre, Preguntar, Escoltar, Informar-se i Formar-se para, després, Explicar. En el cas de què l’International Press Institute proposa anomenar Barrera de Separació, Anar implica recórrer el traçat. Veure suposa comprovar per on va el traçat. Preguntar és inquirir per què el traçat és aquest i no un altre, i quins efectes té. Escoltar és atendre el que els afectats pel traçat i els seus responsables han de dir. Entendre és comprendre per què i quins efectes té que el traçat sigui aquest i no un altre. Formar-se és conèixer la història de la frontera entre Israel i Cisjordània, la Línia Verda, i què diu la legalitat internacional sobre aquest tema. Informar-se és saber que arguments utilitzen els qui defensen el mur i els qui ho ataquen.

En el cas de la Barrera de Separació, si el periodista anava, veia, llegia, entenia, preguntava, escoltava, s'informava i es formava, esbrinava que el traçat s'endinsa en el costat palestí de la Línia Verda, que la barrera de separació el que separa sobretot és palestins de palestins, i no palestins d'israelians que, en principi, hauria de ser la forma d'evitar l'entrada de palestins en territori israelià i evitar així atemptats suïcides; sabia que a causa del traçat per territori ocupat es van generar greus perjudicis econòmics i de tota índole en civils palestins, que van perdre terres, cases i van veure greument afectada la seva capacitat de moviment; que el traçat incloïa dins del costat israelià del mur a assentaments de Cisjordània, que són il·legals segons el dret internacional; que la construcció del mur marcava de facto una frontera entre Israel i Cisjordània de forma unilateral que incloïa dins d'Israel a les colònies aixecades en territori ocupat; que per garantir l'accés des d'Israel als assentaments situats al costat palestí del mur es va establir un sistema de carreteres i transport prohibit als palestins, només per a israelians, la qual cosa és discriminatòria, ja que segrega a la població; que a Jerusalem, el mur separa barris àrabs de la ciutat d'altres barris àrabs, la qual cosa, acompanyat per un sistema burocràtic de permisos, implica un transfer de població ja que milers de persones es van veure de sobte, sense haver-se mogut, fora dels límits de Jerusalem i per tant van deixar de ser jerosolimitans, la qual cosa és il·legal segons la legislació internacional i vulnera els drets de gent arrelada a la ciutat durant generacions; que si el mur s'hagués construït del costat israelià de la Línia Verda, separant palestins d'israelians, gens dels efectes ressenyats haguessin succeït i igualment la barrera s'interposaria entre els centres de població a Israel i els palestins que tinguessin intenció de cometre atemptats.

Si el periodista anava, veia, llegia, entenia, preguntava, escoltava, s'informava i es formava esbrinava també que en el 2003 el Consell de Seguretat de l'ONU va aprovar una resolució, que Estats Units va vetar, en la qual es declarava la barrera il·legal allà on es desviava de la Línia Verda, que és pràcticament tot el seu traçat. En el text, s'utilitzava la paraula mur. L’any 2004, la Cort Internacional de Justícia va emetre una opinió consultiva a instàncies de l'Assemblea General de l'ONU en la qual declarava al mur il·legal i contrari a la Quarta Convenció de Ginebra. A la pàgina 32 de la seva opinió consultiva (que pot consultar-se a la web del tribunal, https://www.icj-cij.org/) els jutges van escriure: “El mur en qüestió és una complexa construcció, així que el terme [mur] no pot ser entès en un sentit simplement físic. No obstant això, els altres termes utilitzats, ja sigui per Israel (“tanca”) o pel Secretari General [de l'ONU] (”barrera”) no són més precisos si s'entenen en el sentit físic. En aquesta Opinió, la Cort ha triat utilitzar la terminologia emprada per l'Assemblea General”. És a dir, mur.

Falsa neutralitat.

Si del que parlem és d'imparcialitat (“Falta de designi anticipat o prevenció a favor o en contra d'algú o alguna cosa, que permet jutjar o procedir amb rectitud”), equanimitat (“Imparcialitat de judici”) i de mantenir-se neutral (“Que no participa de cap de les opcions del conflicte”), al mur, periodísticament parlant, només se li pot anomenar mur. Anomenar-ho tanca és parcial i no és equànime ni neutral, ja que suposa assumir la posició d'una de les parts, en aquest cas, Israel. Anomenar-ho barrera de separació és assumir una imparcialitat, equanimitat i neutralitat falses, ja que és utilitzar el sinònim, un eufemisme en realitat, per evitar anomenar-ho pel seu nom. És també, per tant, una rendició de la professió del periodista, que el seu objectiu no és satisfer o irritar per igual a les dues parts d'un conflicte, sinó informar a l'opinió pública del que succeeix en aquest conflicte, qui agredeix a qui, qui és el fort, qui és el feble, quines són les raons del conflicte i diferenciar-les de les raons dels contendents. Anomenar-ho mur és el resultat d'Anar, Veure, Llegir, Entendre, Preguntar, Escoltar, Informar-se i Formar-se para, després, Explicar. El problema, almenys per l’International Press Institute, és que així és també com ho anomenen els palestins.

De fet, és una constant d'aquest conflicte que les paraules que utilitzen els palestins solen ser les correctes per descriure el que succeeix. Atès que Israel utilitza altres paraules amb les quals dissenya la seva pròpia realitat (hi ha centenars d'exemples, des d’“assassinats selectius” per referir-se als bombardejos d'objectius polítics o militars en zones poblades fins a “els barris de l'est de Jerusalem” per parlar dels assentaments aixecats a la zona àrab de la ciutat i, per tant, en territori ocupat), utilitzar les paraules correctes converteix a qui ho fa en “propalestí”, que és l'etiqueta de la qual l’International Press Institute vol fugir, encara que sigui a costa de trair els principis de l'ofici de periodista que diu defensar. La dinàmica és molt simple i molt eficaç. Si Israel anomena als assentaments de Jerusalem barris, i els palestins els anomena assentaments il·legals en territori ocupat de Jerusalem, la lògica de la imparcialitat, equanimitat i neutralitat falsa converteix a aquestes dues expressions en les dues radicalitats del conflicte. Urgeix, per tant, trobar un punt mitjà no contaminat ni per uns ni pels altres, una altra manera de referir-se als assentaments il·legals en territori ocupat de Jerusalem que no sigui els assentaments il·legals en territori ocupat de Jerusalem. Per exemple, centres de població israeliana a Jerusalem Est. O els límits orientals del Gran Jerusalem. Que en realitat siguin assentaments il·legals en territori ocupat de Jerusalem no importa, l'important no és que el periodista utilitzi les paraules precises per informar de manera correcta, sinó que utilitzi les paraules que satisfacin o molestin per igual a les dues parts del conflicte. La dinàmica és tan perversa que arriba al punt que Israel i molts falsos imparcials consideren propalestí a qui utilitza paraules com a drets humans o legalitat internacional i acusen de parcialitat als periodistes que declaren que el seu treball, la seva mirada, a Israel i als territoris ocupats palestins s'emmarca dins dels drets humans i la legalitat internacional. De fet, anomenar mur al mur és, segons el parer d'Israel i dels qui cauen en la falsa imparcialitat, propalestí, la qual cosa converteix a la Cort Internacional de Justícia en propalestina i, per extensió, a l'ONU. No hauria de resultar estrany, ja que menysprear el sistema de gobernança mundial representat per l'ONU, titllar-ho de parcial, anti-israelí, propalestí o directament antisemita és un clàssic de la política exterior d'Israel. Les paraules, tant quan s'utilitzen de forma correcta com quan es fa de forma retorçada, mai són innocents, sinó que obeeixen a una lògica, a una mirada, a un discurs, a una ideologia.

Periodisme amb adjectius

Fa temps que el periodisme va sucumbir i es va deixar etiquetar: periodisme compromès, periodisme humà, periodisme crític… Acceptar adjectius d'aquest tipus suposa al mateix temps una redundància i una rendició, ja que en la paraula periodisme ja s'inclouen aquestes idees. Etiquetar el periodisme implica que el periodisme a seques es queda en mans dels qui no són crítics o humans. Implica, per tant, una rendició. Anomenar al mur al mur no és un exercici de propalestiní, com tampoc ho és de periodisme compromès amb cap causa, o de periodisme humà, o de periodisme crític. És el resultat d'Anar, Veure, Llegir, Entendre, Preguntar, Escoltar, Informar-se i Formar-se. Anomenar tanca al mur no és periodisme, és una altra cosa. Anomenar barrera de separació al mur, o utilitzar fórmules com “el que els palestins anomenen mur i el que els israelians anomenen tanca” també és una altra cosa. A mi no m'agrada lliurar a aquesta altra cosa el substantiu periodisme i quedar-me jo amb els adjectius.

Hi ha una famosa cita de Desmond Tutu, repetida fins a la sacietat, que diu: “Si ets neutral en situacions d'injustícia, has triat el costat de l'opressor”. És menys conegut com segueix la frase: “Si un elefant té la seva pota damunt de la cua del ratolí i tu dius que ets neutral, el ratolí no apreciarà la teva neutralitat”. Com a periodista, que el ratolí apreciï o no el que digui no crec que importi massa; el que sí que importa és denunciar amb totes les paraules adequades que l'elefant té la pota damunt de la cua del ratolí, aquesta és la funció, la raó de ser i la naturalesa mateixa del periodisme a seques.

*Redactor d'El Periódico de Catalunya. Aporta textos del seu blog: Décima Avenida 2.0