El partit de la fraternitat

Miguel Guillén Burguillos

Grândola, vila morena

Terra da fraternidade

O povo é quem mais ordena

Dentro de ti, ó cidade

Es diu sovint que el concepte “fraternitat” és el “germà pobre” de la divisa de la Revolució Francesa. Llibertat i igualtat han estat dos conceptes llargament reclamats: l’esquerra ha emfasitzat històricament la defensa de la igualtat sense oblidar mai que amb manca de llibertat aquesta no es podrà aconseguir, mentre que la dreta ha volgut apropiar-se en exclusiva del principi de llibertat, entès de forma interessada i gairebé sempre circumscrit a l’àmbit econòmic. Existeix la sensació, justificada sota el meu punt de vista, que massa sovint la fraternitat ha quedat injustament relegada a un segon o tercer terme. Doncs bé, crec que ha arribat el moment de tornar a reivindicar i practicar la fraternitat, també en l’àmbit polític. Aquest és, sense dubte, un dels grans objectius i reptes del nou partit dels Comuns, que el passat dissabte 8 d’abril va celebrar la seva assemblea fundacional. Un veterà i estimat militant psuquero m’ho va fer notar en el seu transcurs.

Parlar de fraternitat és fer-ho de la necessitat d’aprofundir els lligams entre les persones que, en la diversitat, tenen un objectiu comú, en aquest cas la defensa dels interessos de la majoria social. Aquí crec que hi ha una de les claus del nou partit dels Comuns: aconseguir que persones procedents de diferents tradicions es posin d’acord, aportant el millor de sí mateixes i de les seves organitzacions d’origen, per guanyar el país i posar les institucions a disposició de la gent comuna. Per això considero que l’assemblea del passat 8 d’abril va ser un punt d’inflexió: gent diversa, heterogènia, mestissa i variada es reunia per posar les bases d’un nou partit polític català que pugui plantar cara a l’hegemonia dels que manen fa massa temps (i que ara ho fan amb el suport d’organitzacions que es reclamen d’esquerres). Perquè l’objectiu, no ho perdem de vista, no és guanyar les eleccions, sinó guanyar el país a mig termini. L’emergència social dura ja massa temps i ha arribat el moment de deixar de banda les diferències per centrar els esforços en lluitar pels objectius compartits, que són els veritablement decisius en la vida quotidiana de les persones: el treball, l’educació, la sanitat, l’habitatge, etc. I també la defensa del dret a decidir i la lluita pel referèndum. No cal oblidar tan ràpidament que l’espai que ara representarà el nou partit ha estat l’únic que sempre ha defensat la necessitat d’escoltar la veu del poble català mitjançant un referèndum efectiu. D’altres, van considerar que era una “pantalla passada”. El temps, però, posa tothom al seu lloc. Bentornats, però.

Quan parlem de fraternitat cal parlar també de la fraternitat entre pobles. M’aventuro a afirmar que aquest serà també un dels trets distintius del nou partit dels Comuns: el foment de la fraternitat amb els pobles germans de les Espanyes i també a nivell internacional. Perquè per guanyar el referèndum, i crec que és un tema cabdal, cal buscar aliats fora de Catalunya, mentre alguns s’entesten a crear i buscar enemics. Curiós. La realitat, però, és que al Congrés dels Diputats hi ha més diputats que mai que defensen el dret a decidir de Catalunya, de forma fraterna i decidida. Qui negui que moltes coses estan canviant darrerament a les Espanyes viu d’esquenes a la realitat. Per tot això és i serà tan important la fraternitat, dintre de Catalunya i fora d’ella. Llibertat, igualtat i fraternitat, tres branques d’un mateix arbre. Hi ha persones que reguen els arbres, mentre d’altres preparen la destral. Més aigua i menys destrals, si us plau!