Qui és Al-Baghdadi, el "Califa" de l'ISIS?

Alberto Sicília / Mossul (IRAQ)

Ibrahim Awwad Ibrahim Al-Badri (nom de guerra: Abu Bakr al-Baghdadi) és, sens dubte, l'home més buscat del món. Ningú des de Bin Laden s'havia convertit en una encarnació personal semblant de la gihad global. Però Al-Qaida era una xarxa terrorista que mai va controlar territori. ISIS va establir un autèntic Estat, que en el seu apogeu va arribar a governar les vides de milions de persones i una superfície de 100.000 quilòmetres quadrats, un país més gran que Portugal.

Baghdadi va néixer el 1971 a Samarra, una antiga ciutat iraquiana al costat esquerre del riu Tigris, en una família de classe baixa. El seu pare dirigia els estudis de Doctrina Islàmica a la mesquita local. Baghdadi va mostrar des de petit una fascinació per la interpretació més puritana de les lleis religioses, mostrant-se intolerant amb qui no les acatava escrupolosament. La seva família li va posar de sobrenom "El Creient".

Va ser a la mesquita on treballava el seu pare on Al-Baghdadi va obtenir el seu primer treball, ensenyant recitació alcorànica als més petits.

Quan no era a la mesquita, Baghdadi s'aplicava amb entusiasme i rampells de ràbia a la seva altra gran passió: jugar al futbol.

Amb 22 anys i gairebé sense diners, Baghdadi va deixar Samarra per anar-se'n a Bagdad. Allà va completar una extensa educació religiosa: Diplomatura en Estudis Islàmics el 1996 i un Màster en Recitació Corànica el 1999. Durant aquest temps va viure en una petita cambra al costat d'una mesquita en una zona pobra de Bagdad. Allà complementava els seus estudis fent classes d'Alcorà als nens del barri.

Durant tot aquest temps Baghdadi no va deixar de jugar al futbol en equips locals.

El seu oncle patern, Ismail al-Badri, va tractar de convèncer-li que s'unís als Germans Musulmans, una societat islamista transnacional fundada a l'Egipte de principis de segle el propòsit de la qual és transformar la societat cap a una islàmica, amb "l'Alcorà com a Constitució" . Però la branca majoritària dels Germans Musulmans vol canviar la societat "des de dins del sistema" (de fet, l'organització té diputats en gairebé tots els països on no està il·legalitzada). Allò a Baghdadi li va semblar "massa xerrameca i poca acció", així que es va orientar cap al gihadisme salafista, un moviment ultraconservador que pretén servir societat sota la interpretació més puritana de la Llei Islàmica encara que per a ells sigui necessària la violència.

La gran oportunitat de Baghdadi va arribar el 2003. Els EUA van envair l'Iraq i van fer caure el règim i tota l'administració de Saddam Hussein. En el buit de poder que va seguir a la invasió, van esclatar dues guerres civils superposades: ocupants contra ocupats i sunnites contra xiïtes.

Baghdadi va ajudar llavors a formar un grup insurgent anomenat "Jaysh Ahl al-Sunnah wa al-Jamaah" per atemptar contra els soldats nord-americans que ocupaven el país.

Poc després va ser detingut de manera gairebé accidental per l'exèrcit nord-americà. Això va passar el 2 de febrer del 2004, mentre visitava un amic a Falluyah que sí que estava a la llista dels homes més buscats. En els registres oficials nord-americans consta que se'l va classificar com a "presoner civil" i no com un "gihadista".

Baghdadi va ser enviat a la presó de Camp Bucca, al sud de l'Iraq. Encara que les fotografies d'abusos a presoners van fer que l'atenció internacional es dirigís cap a la presó d'Abu Ghraib, Camp Bucca va resultar molt més rellevant per al futur de l'Iraq. Per Camp Bucca van passar uns 100.000 iraquians durant l'ocupació dels EUA, arribant a albergar a 20.000 presoners a la vegada, gairebé amb total seguretat la presó més gran del món.

Anys després, aquest camp d'internament seria batejat com la "Universitat dels jihadistes", per tots els lligams que es van formar entre insurgents de diferents grups que anys després acabarien fent créixer les files de l'ISIS.

Durant la seva estada a la presó, Baghdadi va seguir jugant a futbol, i pel que sembla de forma brillant, ja que els seus companys li van posar el malnom d'"el nostre Maradona".

Baghdadi va sortir en llibertat al desembre del 2004, tot just 10 mesos després de ser capturat.

El grup més prominent durant la insurgència sunnita era la "Al-Qaida Iraq" del ferotge Abu Musab al-Zarqawi. Els atemptats contra els soldats dels EUA i la població civil xiïta se succeïen sense control.

Baghdadi es va unir a l'organització a través dels contactes que havia fet a la presó. Pels seus coneixements en Llei Islàmica, se li va assignar la tasca de revisar la propaganda que Al-Qaida produïa per estar segurs que no hi havia cap error de doctrina religiosa.

A l'octubre de 2006, Al-Qaida Iraq es va unir a altres grups gihadistes per formar l'ISI (el "Estat Islàmic de l'Iraq"). A la primavera del 2010 Baghdadi ja era el líder de l'organització.

Eren anys molt complicats per l'ISI: les tribus sunnites s'havien atipat de l'extrema violència de les seves tàctiques i van llançar una cacera contra els seus militants.

Amb l'ISI delmat, Baghdadi va aprofitar per enviar molts dels seus homes a una Síria en guerra i establir-hi una organització batejada com "Front d'Al Nusra", que va guanyar terreny ràpidament al nord-est de Síria. Baghdadi va decidir fusionar-la amb l'ISI per formar l'ISIS ( "L'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant").

Baghdadi controlava ara un terç del territori sirià i les vides de centenars de milers de persones. El somni del Califat estava més a prop. El següent pas era l'Iraq. En un atac llampec aprofitant l'aixecament sunnita contra el govern de Bagdad, ISIS va conquistar el nord-oest del país.

Uns dies després de prendre Mossul, el portaveu de l'ISIS va proclamar l'establiment d'un Califat, amb Baghdadi al capdavant sota el nom de "Califa Ibrahim".

El divendres 4 de juliol de 2014, es va produir l'única aparició pública que es coneix des de llavors de Baghdadi. Va ser a la Gran Mesquita Al Nuri de Mossul, durant l'oració d'un divendres de Ramadà. Vestit de negre i lluint una llarga barba, el "Califa Ibraim" va pujar al púlpit i es va presentar al món.

El terror havia arribat.