Reial decret digital. Abstenció a canvi de què?

La seguretat pública s'utilitza de nou com a coartada per atemptar contra la llibertat.

Cap negociació, cap intercanvi de promeses ni cap lleialtat "constitucional" poden justificar el silenci o l'ambigüitat davant una norma aprovada per restringir drets elementals de les persones o de les col·lectivitats.

El text del reial decret-llei de “Mesures urgents per raons de seguretat pública en matèria d'administració digital, contractació del sector públic i telecomunicacions” sembla redactat en alguns dels seus punts per persona o persones incapacitades pel respecte de les llibertats democràtiques. És tan bèstia el que es pot llegir que si no estigués publicat al BOE semblaria escrit per algun assagista carregat d’ironia i voluntat de desacreditar el Govern espanyol.

“Els recents i greus esdeveniments que han tingut lloc a una part del territori espanyol han posat de manifest la necessitat de modificar el marc legislatiu vigent per fer front a la situació”, es diu al text del decret llei. No aporten dades ni detalls sobre els esdeveniments dels que parlen però donen per sabut que tots els coneixem i asseguren que es tracta de “fets” que “demanen una resposta immediata per evitar que es reprodueixin successos d’aquest tipus establint un marc preventiu amb aquesta finalitat, l’objectiu del qual sigui protegir els drets i llibertats constitucionalment reconeguts i garantir la seguretat pública de tots els ciutadans”.

Tothom sap que es tracta d'un altre intent de restringir el marge d'actuació del sobiranisme català. Pocs dies abans de l'inici oficial de la campanya per les eleccions del passat 10 de novembre, en un dels moments àlgids d'explotació de la catalanofòbia, el president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, va anunciar l'aprovació del decret contra la "república digital".

Les “noves tecnologies” plantegen “reptes”, es diu en l’explicació de la norma aprovada pel Govern espanyol i convalidada a la Diputació Permanent del Congrés. I entre aquests reptes es troben, segons el mateix text, “activitats de desinformació, les interferències en els processos de participació política de la ciutadania i l’espionatge".

Per respondre a aquest repte, el decret modifica la Llei General de Telecomunicacions de tal manera que l’Administració espanyola pugui, “amb caràcter excepcional i transitori”, assumir “la gestió directa o la intervenció de les xarxes i serveis de comunicacions electròniques en determinats supòsits excepcionals que puguin afectar l’ordre públic, la seguretat pública i la seguretat nacional”. “En concret”, reiteren els autors del decret, per si no quedava prou clar, “aquesta facultat excepcional i transitòria de gestió directa o intervenció podrà afectar qualsevol infraestructura, recurs associat o element o nivell de la xarxa o del servei que resulti necessari per preservar o restablir l’ordre públic, la seguretat pública i la seguretat nacional”.

El Govern espanyol, per tant, pot tallar a discreció xarxes i comunicacions, es a dir, també internet, sempre que consideri que hi ha un problema d’ordre públic. A la nova norma ja vigent, dictada i aprovada per via d’urgència, es diuen més coses també preocupants sobre qui pot controlar i de quina manera dades personals, empadronaments, fiscals... i també sobre la ubicació dels servidors en els quals s’emmagatzemi informació. Tot això és prou greu, però el que fa més por és la facultat que s’atorga al Govern espanyol per censurar continguts publicats a la xarxa, tancar pàgines web o punxar qualsevol canal de comunicació.

Això degrada el nivell de respecte a la llibertat d’expressió fins extrems propis de països totalitaris. Montse Bassa, diputada d’ERC i germana de l'exconsellera empresonada Dolors Bassa, va preguntar al PSOE, a la pròpia Diputació Permanent, fins on pensen arribar amb l'onada repressiva. La diputada de JxCat Laura Borràs ho va il·lustrar amb una comparació prou eloqüent: Es la “llei Corcuera digital”, “la llei del cop de peu al servidor”.

Òbviament Bassa i Borràs van votar en contra, de la mateixa manera que els representants del PNB, EH Bildu i Compromís, però el PSOE va salvar el seu decret amb els vots favorables de PP i Cs. Unides Podem es va abstenir, i això resulta doblement inquietant, no només pel que significa que aquesta formació hagi optat per l’equidistància entre la raó i el disbarat, sinó per com s’han volgut justificar posteriorment davant els seus seguidors.

Diuen que, a canvi de la seva abstenció, han aconseguit que el PSOE es comprometi a fer modificacions, quan comenci la legislatura, per a que es respectin els drets i llibertats de la ciutadania. Es a dir, que entenen que aquest decret-llei les posa en qüestió. Aleshores perquè s’han abstingut?

Sembla absurd dir que una llei destinada a restringir llibertats es modificarà per fer respectar drets bàsics. O es respecten o es restringeixen.

Argumenten que amb aquestes modificacions posteriors que el PSOE els ha promès hi haurà control jurisdiccional immediat de les decisions de concessió o denegació d’autoritzacions que puguin suposar la suspensió d’un servei per part de l’Administració central i que qualsevol resolució en aquest sentit haurà de ser motivada.

En què consistiran aquestes garanties jurisdiccionals suplementàries? O es que algú havia pensat que, a més d’arbitraris, els talls a les xarxes o a les comunicacions serien inapel·lables?

A banda de la solidesa de les garanties, o de les mesures cautelars que es puguin prendre, si aquestes han de venir donades per la cúpula judicial d’aquest Estat, vista l’experiència i la politització dels magistrats dels alts tribunals, la veritat sigui dita, no resulten molt tranquil·litzadores.

Ah! I les resolucions hauran de ser motivades. Es a dir, que la decisió de tancar una pàgina web o censurar continguts no es podrà prendre només perquè tal o qual governant competent en la matèria tingui un mal dia. Molt convincent... Sobre tot si s’assegura, com han dit des d’UP, que aquestes intervencions de l’Administració pública “mai podran implicar una retallada de llibertats i drets fonamentals recollits en el nostre ordenament jurídic”. Algú hauria d’explicar millor com es poden intervenir comunicacions, tancar mitjans o censurar continguts sense retallar llibertats.

Per ser encara més convincents en la defensa de la seva abstenció, prometen que hi haurà intervenció de les Comunitats Autònomes a través d'organisme interterritorial, de tal manera que podran opinar. Tanta flexibilitat descentralitzadora potser és excessiva....

El darrer argument per justificar l’abstenció és que, encara que haguessin votat en contra, el reial decret s’hauria aprovat. El dubte que sorgeix és inevitable. Cada cop que el PSOE vulgui tirar endavant una norma amb el suport de PP i Cs, caldrà abstenir-se per veure si a canvi s'obté algun tipus de propòsit d’esmena? Alguna contrapartida?