Stop islamofòbia, StopVOX

David Karvala

La setmana passada pensava que escriuria un article estàndard per explicar les manifestacions que se celebren a diferents països aquests dies amb motiu de la jornada internacional contra el racisme, a més de quatre coses sobre Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR).

Però ara, no puc evitar parlar de l’atemptat terrorista i feixista a Nova Zelanda.

Dit això, la conclusió serà la mateixa: que ara més que mai fa falta una lluita unitària contra el feixisme i el racisme, especialment contra la islamofòbia.

Islamofòbia: teoria i pràctica

El 15 de març, un home blanc amb simpaties neonazis va anar a dues mesquites de Christchurch, Nova Zelanda, on va assassinar al menys 50 persones i en va ferir desenes més (encara no sabem la xifra final de morts). Ho va fer pel simple fet que eren musulmanes: volia matar les persones que trobés a les mesquites aquell divendres, dia sagrat de l’islam.

Hi ha hagut reaccions molt diverses als atemptats. La premsa parla de “llops solitaris”. Un diari britànic fins i tot va parlar amb l’àvia de l’assassí que va dir que de petit era “un noi angèlic”. Un senador australià d’extrema dreta va declarar que la veritable causa de l’atemptat havia estat “el programa d’immigració que va permetre els fanàtics musulmans emigrar en un primer moment”.

En realitat, l’atemptat només es pot entendre dins del context de racisme, i sobretot d’islamofòbia, que impregna la societat.

El “manifest” que va publicar l’assassí reflecteix un altre aspecte del terrible acte; l’obsessió amb l’espectacle i la fama, mitjançant les xarxes socials i els mitjans de comunicació. El seu text reprodueix una fantasia adolescent de ser un famós al que fan entrevistes; escriu les preguntes d’un imaginari periodista i les seves respostes. Tot plegat és bastant patètic.

Però els seus arguments no són gens originals: la visió de la gent musulmana com una força invasora i enemiga està massa estesa en la societat. Els polítics de l’establishment assenyalen i fins i tot amenacen la gent migrada i musulmana, però normalment dins dels límits de la constitució (tot i que el PP actual s’hi apropa molt, si no els ha sobrepassat ja).

Els polítics d’extrema dreta —com els que impulsen VOX— aprofiten l’ambient creat pels partits establerts, però porten l’argument encara més lluny; proposen “solucions” encara més brutals i racistes. Per exemple, respecte a l’islam, VOX proposa el tancament de mesquites, l’expulsió d’imams, una major participació de l’exèrcit espanyol en accions militars contra islamistes…

El que fa l’assassí és dur a la pràctica la lògica d’aquests arguments. En la seva entrevista imaginària explica la seva elecció de mesquites com a objectiu. Es pregunta (a si mateix) “Per què ataques musulmans?”, i es respon: “Són el grup d’invasors més menyspreat d’occident, així que a l’atacar-los rebré el màxim nivell de suport”.

Atemptats com aquest són un resultat de les idees islamòfobes promogudes per polítics i per molts mitjans. No m’atreveixo a atribuir culpa jurídica a ningú —tenen molts diners i equips legals i no vull problemes— però en termes morals, són culpables. Qui dia sí i dia també assenyala les persones musulmanes com l’enemic no pot amagar la mà quan es converteix el seu odi verbal en fets mortífers.

Cal aturar l'extrema dreta

Com dic al principi, tot això confirma la necessitat de combatre l’extrema dreta que està creixent arreu del món. Ara mateix, a l’Estat espanyol, l’extrema dreta té un nom destacat, que és VOX. Amb això no estic dient que no hi hagi altres organitzacions feixistes; encara existeixen grupuscles neonazis que duen a terme agressions al carrer i són una amenaça. També hi ha altres problemes, més enllà de l’extrema dreta, que s’han de resoldre.

Però, pel que fa a aquest tema aturar VOX ha de ser una prioritat. VOX és el partit que actualment té més possibilitats de reproduir aquí el que ha fet el Front National a França: aglutinar l’extrema dreta —des de sectors ultres escindits de la dreta conservadora fins a autèntics botxins feixistes— en una força política amb presència institucional.

Per això, fa mesos —la nit del 2 de desembre, de fet— Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) va emetre una crida a les persones i entitats arreu de l’Estat espanyol per impulsar moviments unitaris amb l’objectiu d’aturar VOX.

Hi ha hagut respostes molt positives, però també s’expressen diverses objeccions. De fet, se’n podria dir tòpics; són els mateixos arguments que vam sentir quan es va iniciar UCFR l’any 2010, davant la pujada del partit feixista (amb corbata) Plataforma per Catalunya (PxC). Se’ns va dir que si fèiem campanya en contra seu, els faríem publicitat. Ens van dir que no tenia sentit parlar de PxC si partits molt més grans com el PP “també eren feixistes”. Ens van dir que en lloc de fer campanya contra PxC havíem de combatre el neoliberalisme…

El novembre de 2010, PxC gairebé va entrar al parlament català, amb el 2,4% del vot; el maig de 2011 van pujar de 17 regidors arreu de Catalunya a 67, sent la segona força a Vic i la tercera a El Vendrell.

Vam treballar per construir UCFR, sumant persones i entitats molt diverses en un esforç conjunt per aturar el racisme i el feixisme, amb un enfocament clar en la lluita contra PxC. Vam respondre a les objeccions esmentades i a poc a poc els fets van confirmar la validesa de la nostra aposta.

Actualment, UCFR està formada per més de 650 entitats de tota mena: el conjunt dels moviments veïnal, juvenil i sindical; moltes associacions socials i culturals; organitzacions de gent migrada, entitats musulmanes i d’altres religions; organitzacions polítiques des de l’esquerra institucional fins a grups “antisistema”; colles castelleres; esplais… Unitat s’estructura en grups locals als diferents territoris.

A les municipals del maig de 2015, es va eliminar PxC completament de tots els ajuntaments de totes les comarques on es va aplicar l’estratègia d’UCFR; la d’assenyalar-lo directament com a partit feixista. Van caure de 67 regidors a un total de només vuit. I aquests vuit eren a ciutats on per diferents motius s’havien aplicat altres estratègies, no centrades en combatre PxC.

VOX i PxC no són partits idèntics. Sense anar més lluny, VOX està creixent i PxC —que des del maig de 2011 només ha conegut derrotes electorals— s’acaba de dissoldre; el que queda de la seva militància s’integra a VOX. Però en termes pràctics no són tan diferents; es posen vestit i corbata, diuen mentides i fomenten l’odi per intentar entrar a les institucions.

A Catalunya, UCFR ha derrotat PxC. També, no ho hem d’oblidar, una magnífica campanya veïnal al districte barcelonès de Sant Martí, liderada pel grup local d’UCFR, va aconseguir tancar el centre neonazi Tramuntana. A Gran Bretanya, la lluita unitària contra el feixisme ha derrotat el Front Nacional britànic, el British National Party, la English Defence League…

Així que davant el perill de VOX, sembla sensat aplicar l’estratègia que ha funcionat, en lloc d’estratègies basades en suposicions i tòpics, semblants a les que han permès el creixement del Front National a França.

Una lluita internacional

Al llarg dels últims anys, s’han anat creant moviments unitaris contra el racisme i l’extrema dreta a més països. Des de fa uns cinc anys, convoquem una jornada de mobilitzacions al voltant del dia de l’ONU contra el racisme, oficialment el 21 de març. Enguany, hem fet un important pas endavant i hem creat espais de coordinació entre moviments, per compartir informació, propostes, materials, i en conjunt per enfortir i estendre la lluita contra el racisme i el feixisme a nivell internacional.

És que l’extrema dreta es coordina cada vegada més entre diferents països i continents. Les victòries electorals de Trump i Bolsonaro van donar força a tota l’extrema dreta arreu del món. Les diferents forces ultres a Europa intentaran enfortir-se a Brussel·les a les eleccions europees del proper maig. Està per veure fins a quin punt ho aconsegueixen. Si tenen via lliure, podran obtenir més eurodiputats i podran formar un grup parlamentari fort. En canvi, si els denunciem i pressionem, tindran menys representació. A més a més, si assenyalem clarament els elements netament feixistes —fins i tot neonazis— dins l’extrema dreta europea, podem fer més difícil que els sectors ultres més “respectables” col·laborin amb ells.

Per tot això s’han organitzat accions del 16 al 24 de març, amb el lema “un món contra el racisme i el feixisme”, a més de 70 ciutats d’arreu del món, des de Nova York fins a Seül, Corea del Sud. A la majoria d’aquestes ciutats van sortir el passat dissabte 16 de març. Unes 25.000 persones a Londres, 12.000 a Viena, una manifestació massiva a Atenes amb una forta participació de gent de diversos camps de refugiats…

A Barcelona, ens manifestarem el dissabte 23 de març, a Passeig de Gràcia. Necessitem la màxima participació. Pot ser un pas endavant molt important, i pot inspirar els moviments unitaris incipients en altres llocs de l’estat. També cal tenir present que Barcelona té una merescuda reputació internacional en la lluita contra el feixisme i les lluites socials en general. Un fort crit de “No passaran!” als nostres carrers repercutirà arreu del món.

Nosaltres som més

Estem en un moment clau. Si no fem res, el 2019 podria ser l’any d’un gran salt endavant per a l’extrema dreta, aquí i arreu. El tràgic atemptat de Nova Zelanda només és un exemple del que podem esperar. La victòria electoral de Bolsonaro ha anat acompanyada de moltes agressions i uns quants assassinats. Les imatges de nanos petits tancats per Trump en gàbies a la frontera entre EUA i Mèxic és un altre exemple. Els anys 30 del segle passat ens mostren què passa si el feixisme pren el poder definitivament.

La situació és greu, sí: però això ens ha d’animar a lluitar, no caure en la desesperació.

Vam aturar PxC: podem aturar VOX. És cert que ells tenen diners. Tenen la complicitat de canals de TV que només es preocupen per les quotes d’audiència, encara que siguin a costa de difondre missatges d’odi. Compten amb la vergonyosa connivència del PP i Ciutadans, que faran qualsevol cosa per tenir el poder.

La nostra força és la unitat. La gran majoria de la societat —diguéssim el 99%— pagaria el preu per la pujada al poder del feixisme. Doncs la gran majoria tenim un interès compartit en fer que això no passi. Aquest ha estat el secret d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme. No és l’espai d’uns pocs que actuen en nom de la resta. És un espai protagonitzat i format per persones diverses, normals i corrents, de tots els sectors que patirien sota l’extrema dreta.

Tant la xarxa internacional contra el racisme i el feixisme com els grups unitaris a cada localitat demostren que el que tenim en comú —entre persones de diferents països, amb diferents idiomes, amb diferents religions…— és molt més important del que ens separa. Així podrem derrotar els feixistes, i superar l’odi que difonen. Per això és tan positiu que el nou moviment unitari a Nova Zelanda —Love Aotearoa Hate Racism— hagi convocat una manifestació a Auckland, la principal ciutat del país, el proper diumenge, 24 de març, per aplegar la gran majoria de la societat contra els que intenten dividir-nos i en solidaritat amb les víctimes dels atemptats.

Nosaltres som més. Si ens unim, i lluitem col·lectivament, derrotarem l’extrema dreta. I al fer-ho, demostrarem també que les persones podem fer que el món sigui un lloc millor.

El que toca ara és fer una gran mobilització aquest dissabte.

-----------------------------------------------------

Manifestació 23M #StopVox, dissabte, 23 de març de 2019, 17h, Passeig de Gràcia, Barcelona

Web d’UCFR: ucfr.cat

La pàgina web internacional: WorldAgainstRacism.org

David Karvala, El antifascismo del 99%: La lucha unitaria contra la extrema derecha y el racismo. Ediciones La Tempestad, març de 2019.

David Karvala (ed.), Combatir la islamofobia: Una guía antirracista. Icaria, 2016.