La subordinació com a causa de la depressió: l'explicació evolucionista

Joseba Achotegui. Psiquiatra. Psicoterapeuta. Secretari General de la Secció de Psiquiatria Transcultural de l’Associació Mundial de Psiquiatria i professor titular de la Universitat de Barcelona.

Trobar les causes de la depressió és, sens dubte, un dels grans reptes de l'àrea de la salut mental. I una de les hipòtesis més rellevants sobre el seu origen prové de la teoria evolucionista que constata les relacions existents entre la subordinació i la depressió. Un tema de gran importància social ja que les conductes de subordinació es donen en nombrosos contextos com les relacions personals, laborals o la política.

El plantejament evolucionista constata que les conductes de subordinació es donen a la naturalesa en determinats contextos de derrota, de fracàs, i són observables ja des dels rèptils a tots els nivells de l'escala zoològica. Aquestes conductes, es diu des de l'evolucionisme, poden ser adaptatives en contextos en què hi ha pocs recursos i barallar-se contínuament per aconseguir-los suposa molta despesa d'energia.

En la naturalesa, davant d'una situació de derrota, que l'animal accepti que ha perdut, li permet no continuar la batalla fins al final amb el risc que això suposa de greus lesions o fins i tot la mort. Però és molt important que el guanyador no sigui cruel amb el derrotat, que el respecti i no li humiliï. Que tots dos, guanyador i derrotat, continuïn després col·laborant. És a dir, l'important és veure com es dóna aquesta subordinació, que és a més temporal, circumstancial. Davant d'aquesta situació nombrosos investigadors postulen que l'evolució ha seleccionat un mecanisme denominat IDS (Involuntary Defeat Strategy: estratègia involuntària de derrota) que permet automàticament que l'animal derrotat s'adapti a la situació, tal com s'ha demostrat experimentalment.

De totes maneres, cal no caure en l'anomenada fal·làcia biologista, i entendre que els humans no tenim per què regir-nos per les lleis de la naturalesa, sinó que hem construït l'ètica per estructurar els nostres codis de valors. Però conèixer que portem en els nostres gens aquest producte de la selecció natural, aquest mecanisme, l'IDS, és molt rellevant des de l'àrea de la salut mental.

Per exemple, a nivell humà, també hem de lidiar amb l'èxit o la derrota. Així, si diverses persones competeixen per un lloc de direcció, òbviament no totes poden aconseguir-ho, però si el guanyador, o el grup, humilia a qui ha perdut la competició, això perpetua el seu sentiment de fracàs, disminuint la seva autoestima i aquesta podria ser una de les causes de la depressió. No obstant això, si el derrotat és respectat i compta amb el suport del grup, pot anar superant la situació, elaborant-la.

Hi ha molts exemples de situacions de subordinació temporal: en un vol o una travessia en vaixell acceptem que el capità dirigeixi les operacions a bord, no podem opinar tots els passatgers a mà alçada sobre a quina velocitat és millor anar en una tempesta. Hi ha un capità que dirigeix la nau, que ha estat seleccionat pel seu nivell de competència, i ho acceptem. Però aquest capità, té una potestat temporal i no pot fer el que vulgui amb el "poder" que li hem delegat.

Aquesta subordinació que acceptem en la travessia és adaptativa, reversible, moderada. Però si aquesta subordinació es perpetua, actuant de manera despòtica sobre el subordinat, constitueix una de les vies més importants que poden conduir a la depressió.

Se sap des dels anys setanta que la depressió és més freqüent en les classes populars sotmeses a situacions vitals més dures, entre elles la subordinació amb freqüència humiliant. Tenir en compte aquests plantejaments evolucionistes és, sens dubte, molt rellevant des de l'àrea de la salut mental.