Trapero i els drets socials

Fotografia Andreu Dalmau/EFE

Josep Lluís Trapero ha dit, en la seva primera compareixença després de la represa de possessió del seu càrrec al capdavant de Mossos d’Esquadra, que la societat catalana viu moments de tensió com a conseqüència de la pandèmia, perquè molta gent s’ha quedat sense feina, sense ingressos, i té problemes per portar aliments a casa seva. Ha constatat aquesta realitat per anunciar la seva voluntat d'impulsar la tasca de la policia en l’àmbit social.

Un propòsit remarcable, certament, perquè totes les policies, i Mossos no és una excepció, molt sovint tracten amb acarnissada violència a persones que fan us del seu dret a la protesta, per reclamar condicions de vida dignes. La policia catalana, i moltes altres, per contra, donen sovint un altre tractament als estaments privilegiats de la societat, fins i tot quan entre ells hi ha qui comet delictes flagrants.

Per això arreu l’Estat es pot constatar l’existència d’un alt nivell de desconfiança social en els cossos policials, quan el desitjable seria que la immensa majoria de la ciutadania veiés en aquestes forces un servei útil i apreciable.

En aquest sentit, a Catalunya per exemple, convindria que Trapero i els responsables de Mossos d’Esquadra analitzessin minuciosament la història de les actuacions d’una unitat com la BRIMO i prenguessin consciència de quins sectors socials han estat gairebé sempre víctimes de les seves intervencions.

Però el major de Mossos també ha anunciat que té la intenció de “fugir de la politització del cos i mantenir-lo fora de qüestions que no tenen a veure amb el treball policial”.

S'hauria agraït una mica més de concreció. Potser no era possible. Però ficats en aquest terreny, el de la política, els comandaments de la policia catalana haurien de revisar seriosament el grau d’infiltració de la ultradreta, per corregir la complicitat que massa vegades s’observa d’alguns agents amb grups que menyspreen o neguen els drets democràtics dels seus conciutadans.

Josep Lluís Trapero, a més, ha assegurat que té la voluntat de "recuperar la confiança institucional", en referència als cossos policials espanyols, i ha explicat que ja s'havia posat en contacte amb el general de la Guàrdia Civil i amb el cap de la Policia Nacional a Catalunya, així com amb els seus homòlegs a Madrid. "M'he trobat amb la millor de les respostes", ha dit. És lògic i desitjable que així sigui, i que el major de Mossos d’Esquadra vulgui normalitzar relacions amb els responsables de la resta de forces de policia. No pot ignorar la seva existència i seria un irresponsable si no fes tot el possible per aconseguir una bon nivell de col·laboració estrictament professional. Ha d’intentar que els qui el van acusar davant els tribunals i el van presentar com un delinqüent assimilin ara de la millor manera possible que torna a ser el cap de la policia catalana.

Potser no se li pot demanar que ara ho digui públicament, però cal que mantingui consciència ben clara de quina mena d’agents són els que es van desplaçar cap a Catalunya al crit d’”a por ellos”, quina mena de responsables de seguretat són els que es van reservar la informació que tenien sobre l’imam de Ripoll, qui són els comandaments policials que surten al balcó de la sinistra seu de Via Laietana a saludar els ultres que els aclamen des del carrer, qui és Daniel Baena i quines han estat les seves actuacions, a què es dedica Diego Pérez de los Cobos i quin és el seu historial i quins còmplices conserva José Manuel Villarejo dins l'Administració.

La societat catalana celebra, sembla evident, la restitució de Josep Lluís Trapero com a cap de Mossos d’Esquadra. La seva absolució va marcar una fita en el reconeixement de la veritat sobre el que ha estat el procés sobiranista. La recuperació del seu càrrec és un acte de justícia també. Cal que contribueixi sense concessions a que la policia faci respectar l’exercici dels drets socials i democràtics.