Público
Público

Otegi: "L'única esperança que té l'Estat espanyol és que fracasseu vosaltres"

El secretari general de Sortu protagonitza una llarga conversa amb l'exdiputat de la CUP David Fernàndez en què aborda la situació a Catalunya i al País Basc i es mostra convençut que no hi ha marge per una sortida "acordada" al procés sobiranista.

Otegi i Fernàndez a l'inici de l'acte. MARC FONT.

MARC FONT

BARCELONA.- El nou escenari mundial, el paper de l'esquerra i la seva necessitat de recuperar un relat propi, el rol i l'aposta de Podem i, òbviament, la situació al País Basc i a Catalunya han estat els grans temes de la llarga conversa que David Fernàndez i Arnaldo Otegi han mantingut aquest divendres a l'Ateneu Barcelonès. Més de 300 persones han escoltat la conversa -que s'ha allargat més d'una hora-, conduïda pel periodista i exdiputat de la CUP i que sota el títol «La via basca» ha estrenat el cicle L'assalt al cel. Tot i l'ampli ventall de temes abordats, el secretari general de Sortu ha reservat els grans titulars pel procés català i l'escenari basc. Dos exemples: «per a Espanya, una solució democràtica per a Catalunya és una tragèdia» o «l'Estat [espanyol] estaria encantat que tornés la violència d'ETA». Prèviament, a l'exterior del recinte, situat a escassos metres de la plaça Catalunya, l'entitat ultradretana Somatemps ha reunit algunes desenes de persones que han protestat contra la presència d'Otegi.

Comencem, doncs, per les dues principals qüestions de la xerrada. Ja cap a la part final de l'acte, i a preguntes de la premsa, Otegi ha defensat els plantejaments pressupostaris de la CUP, que aquest dissabte decidirà precisament si avala o no els comptes del govern de Puigdemont. Segons el líder de l'esquerra abertzale, la CUP «ha fet unes propostes que no poden ser titllades de bolxevics» i «si proclames que la república catalana seria un estat que cuidaria de la gent, no seria dolent que els pressupostos anessin en aquesta línia, perquè això eixamplaria la base social de l'independentisme».

"Si proclames que la república catalana seria un estat que cuidaria de la gent, no seria dolent que els pressupostos anessin en aquesta línia»

Otegi, que ha mostrat una evident complicitat amb Fernàndez, no ha deixat d'interconnectar les qüestions catalana i basca i per a ell en ambdós casos «és difícil assolir una solució acordada [amb l'Estat espanyol], quan el que tu proposes és una tragèdia nacional i debilitar el seu projecte nacional. Per a Espanya, la solució democràtica per a Catalunya és una tragèdia; respectar el dret a decidir d'Euskal Herria és una tragèdia; la pau i l'absència de violència és una tragèdia». «Si no fos així, seria pràcticament impossible entendre que no li hagin fet una oferta a Catalunya i crec que no li faran», ha afegit.

Sobre el futur del procés sobiranista, Otegi s'ha mostrat esperançat que culmini amb èxit. «Ara mateix, crec que l'Estat espanyol només té una esperança i és que fracasseu vosaltres [ha dit adreçant-se a Fernàndez i, òbviament, a l'auditori]. Ells esperen que [els independentistes] no us poseu d'acord i s'avorti el procés». Si això no passa, preveu una segona tàctica per part de l'Estat i és que «es plantegin inhabilitacions i amb això la gent s'espanti i els catalans tirin enrere». Otegi, però, considera que això tampoc aturarà el procés, de manera que el tercer nivell seria «aplicar mesures més coercitives, com intervenir els Mossos, o suspendre l'autonomia». En qualsevol cas, «això és un escenari de derrota de l'Estat, una estratègia clarament perdedora».

Dura crítica al PNB

Segons el dirigent abertzale, la basquitis que fa uns anys es vivia en certs sectors de la societat catalana -i que encara roman en alguns àmbits si ens atenem a l'expectació mediàtica que sempre generen les seves visites- no s'ha traduït en una catalanitis basca. O dit amb les seves paraules: «em resulta paradoxal que al País Basc es visqui el que passa a Catalunya amb una certa distància. Els bascos ens juguem molt en el que passi a Catalunya». En aquest sentit, ha estat molt dur a l'hora de criticar la posició del PNB, un partit «que no és de tall sobiranista» i que, segons ell, «no se sent molt còmode amb el que passa a Catalunya». «Estic segur que sectors dirigents del PNB estan esperant el fracàs del procés català, perquè si Catalunya se'n va [de l'Estat], el PNB es queda sense estratègia». Per tot plegat, ha lamentat que els darrers anys el País Basc no hagi obert un «segon front» de tensió territorial a l'Estat espanyol, ja que si s'hagués habilitat un procés equivalent al català «l'Estat tindria molts més problemes».

"Estic segur que sectors dirigents del PNB estan esperant el fracàs del procés català, perquè si Catalunya se'n va [de l'Estat], el PNB es queda sense estratègia»

Per completar el seu retrat al voltant de Catalunya i País Basc, Otegi també s'ha pronunciat sobre la irrupció de Podem amb l'argument «que si s'obrís una porta democratitzadora a l'Estat, nosaltres estaríem allà. Entenent que això suposaria abordar el caràcter plurinacional, el dret a decidir i dotar-se d'instruments que permetin exercir una sobirania econòmica real». Ara bé, el que exigeix a aquest espai és una «justa reciprocitat», de manera que si això no és possible, com segons la seva opinió ha constatat el darrer cicle electoral, doni suport als processos de ruptura com el que hi ha engegat a Catalunya i el que voldria per al País Basc. «Si el que és vol és decidir, el que s'ha de fer des de les esquerres és sumar-se al projecte autodeterminista», ha conclòs.

Otegi fa tots just onze mesos que va sortir de la presó de Logronyo, després de passar-se sis anys i mig entre reixes per l'anomenat cas Bateragune. Reconegut, sobretot a nivell internacional, com un dels actors claus en la fi de la violència d'ETA, considera que el final de la banda «ha suposat la desaparició d'un enemic intern de l'Estat espanyol» i aquest fet li ha impedit «ser molt més dur contra fenòmens com podria ser Podem». «L'Estat no té cap interès en la pau i estaria encantat si tornés la violència d'ETA», ha assegurat.

"Cal recuperar un discurs ètic"

A preguntes de Fernàndez, Otegi també ha reflexionat al voltant de la situació mundial, fonamentalment al món occidental, en què considera que es viu un moment en què «s'han acabat les grans certeses». «S'ha enfonsat un determinat model i per primera vegada les noves generacions viuran pitjor que les anteriors. S'ha acabat la idea d'un progrés permanent i una constant millora de les condicions materials», apunta el dirigent basc, per a qui el més probable és que el capitalisme entri en una «fase demencial». En aquest escenari, veu primordial que l'esquerra «recuperi el seu relat del món, que permeti anar més enllà del 'això és el que hi ha'».

«A vegades cometem l'error de debatre en el marc que fixa la dreta, quan hi ha marcs més interessants i el que cal fer és bastir relats que permetin construir unes bases materials als estats que garanteixin almenys uns mínims a la ciutadania. I també hem de recuperar un cert discurs ètic», ha apuntat Otegi, que s'ha reconegut admirador de l'expresident uruguaià i antic guerriller José Mújica, com també del confederalisme democràtic kurd. Aquesta necessitat de tenir un relat, que ofereixi certeses i esperança és una qüestió que considera fonamental per poder aturar l'increment de l'extrema dreta, que en alguns casos sorgeix d'una «rebel·lió contra les elits, que pot basar-se en agafar proclames d'esquerres i oferir receptes fàcils i senzilles, tot i que en la majoria de casos falses, que serveixen a certa gent per identificar-se amb un projecte».