Pagesia i sector forestal de la Vall de Camprodon s'uneixen per reivindicar "un futur amb dignitat"

La suma d'esforços per arribar més lluny: aquesta és la filosofia amb la qual ha nascut l'Associació de la Pagesia de la Vall de Camprodon (Ripollès). La formen ramaders, pagesos i professionals de la gestió forestal que volen un "futur amb dignitat" i treballar perquè la societat els conegui i "posin en valor" la seva feina a la zona. Compten amb la nova generació del sector primari, joves ben formats que, per vocació, continuen el negoci malgrat les dificultats. Fenòmens com Revolta Pagesa els han demostrat l'efecte "multiplicador" d'anar plegats.

Els impulsors creuen que cal "explicar-se" perquè la societat entengui que són "indispensables" per mantenir la vall. "Aquesta és una vall turística, però no tothom en viu", remarca a l'ACN la presidenta de la nova associació, Nuria Simon. "Gran part dels paisatges els mantenim nosaltres i si desapareixem, tot això canviarà", diu. Per això, creu que és moment d'explicar la feina que fan i que "es posi en valor". I de retruc, l'associació també és una manera de "pujar els ànims" perquè veuen que "no estan sols".

Molts dels ramaders i pagesos combinen altres feines per poder tenir els ingressos que els permeti tirar endavant. Sergi Colomer, és la quarta generació d'un negoci de vaques d'engreix a Llanars. El seu somni seria poder tancar el cercle i comercialitzar directament la carn que produeixen. Segons diu, confia que l'associació ajudarà a donar a conèixer els productes de la vall i la feina que fan de preservació de l'entorn. "Si no hi fóssim, tot estaria ple de bardisses de cap a peus", assenyala. 

"Ens sentim atacats per l'administració"  

Un altre dels joves és Albert Galceran, de 23 anys: en fa tres que està donat d'alta, creu que la burocràcia "ha anat a pitjor" i demana "un equilibri". Posa l'exemple d'un programa de baixes i altes de bestiar. "S'actualitza a les sis de la tarda, que és quan nosaltres arribem, i després ja no ens deixa fer res". Creu que és un exemple de la "desconnexió" que hi ha entre les administracions: "Diuen que ho simplifiquen, però ho compliquen més, no es pot viure així. Tinc la sensació que van en contra nostra, a posar fi a la pagesia".

El mateix opina Jordi Planella, ramader de 24 anys de Vilallonga de Ter. "Portar els papers és principalment la meva preocupació perquè cada dia ens estan atabalant més, i coses que no saps fer i necessites que algú t'ho faci", afirma. I si has de demanar informació, corres el risc que et passin per alt terminis, es queixa. Explica que ja intenta estar al dia, però creu que combinar la feina de tantes hores amb el bestiar no és fàcil. 

Per això, creuen que l'Associació de la Pagesia de la Vall de Camprodon els ajudarà a sumar forces i buscar solucions. També a ser més eficients, compartint coneixements. "Ja tenim un grup de WhatsApp, que si tens un problema, al cap de cinc minuts tots els ramaders de la vall ho saben i et poden ajudar", celebra Planella.

La gestió forestal i els canvis de mentalitat  

El sector forestal és una altra de les potes de l'associació. Els professionals que s'hi dediquen tenen tanta feina que no la poden assumir, i les condicions no acompanyen. Xavier Blanc, empresari del sector junt, explica que no poden competir amb els preus d'altres zones on hi ha una major planificació, maquinària i infraestructures per treure fusta dels boscos. "Aquí hem deixat una generació de boscos abandonats i la fusta és més dolenta, tens menys producció i et costa més de treure" perquè no s'ha fet una bona planificació.

Malgrat tot, subratlla que la seva és una feina indispensable per a la bona salut dels boscos, la biodiversitat i la prevenció d'incendis. Per Blanc, "es va tard, però cal posar-se les piles": L'administració agilitzant els permisos i fent la feina de planificació i supervisió que toca, i la societat comprant el producte local, reivindica. El seu germà, Jordi Blanc, creu que cal "trencar estigmes" en el marc d'un canvi de mentalitat, i posar fi a idees com que la "ramaderia contamina i que tallar un arbre és dolent".