Uns 2.150 tractors s’han concentrat aquest divendres a cinc seus estatals del govern central a Catalunya davant la intervenció de facto de la Generalitat i la vulneració de drets civils.

A Barcelona, la protesta del sector agrari s’ha fet particularment visible a dos punts principals, la Universitat de Barcelona –on seguia la vaga d’estudiants que continua encara avui- i el carrer Mallorca amb Bruc, a pocs metres de la delegació del govern. Els pagesos s'han manifestat amb 400 tractors, vinguts de l’Alt Penedès, Anoia, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Maresme, i el Baix Llobregat, i han portat la seva protesta davant la representació més visible del govern espanyol a la capital de Catalunya, convocats pel sindicat Unió de Pagesos, per l’assemblea de Pagesos i per set organitzacions més de diferents entitats agricultores i ramaderes. L’objectiu: garantir que es voti l’1 d’octubre.

 Adrià Riera, membre dels Joves Agricultors de Catalunya (JARC), ha anunciat que “molts agricultors trauran els tractors també el dia 1 d’octubre per evitar que s’impedeixi la votació”, tot i que ha reconegut que “aquesta serà una decisió personal de cada agricultor”.

La marxa de tractors ha omplert Barcelona per fer visible la protesta, però també amb voluntat de promoure la participació del referèndum.

Maria Rovira, d’Unió de Pagesos, ha parlat de la “violació del dret a manifestació i reunió” per part del govern de l'Estat: “Nosaltres, des de la pagesia, diem prou. No podem consentir el que està passant, l’1 d’octubre cal anar a votar”. "El tractor és la nostra arma", ha assenyalat la dirigent pagesa, que de la mateixa manera que altres cops la utilitzen per fer visibles les seves protestes contra determinades polítiques de preus, aquesta vegada ho fan per defensar els seus drets i llibertats.

A més de la Unió de Pagesos –sindicat majoritari del sector del camp- també han donat suport a la mobilització la federació de Cooperatives, l’Associació de Viticultors del Penedès, el col·lectiu Sobirania Alimentària i Joves Agricultors, entre altres.

“No ens movem per interessos econòmics, que ho sàpiguen a Madrid. No ens movem per diners, sinó per la nostra dignitat que ha estat trepitjada", han dit en els seus parlaments. L'ex-coordinador nacional d'Unió de pagesos, Pep Riera, ha remarcat que tant la pagesia com la resta del poble han de "plantar cara i ser solidaris" per aconseguir un país lliure.

L'ex-coordinador d'Unió de Pagesos a la protesta de Barcelona

Entre els participants a la protesta també hi havia dirigents polítics, com els membres de la CUP  David Fernàndez i Mireia Boya, que han han donat suport a la mobilització que s’ha produït sense cap incident. En aquest sentit, el coordinador de l'àrea metropolitana de Barcelona, Francesc Balcells, ha agraït a la Guàrdia Urbana i als Mossos d'Esquadra les facilitats donades per una manifestació com aquesta.

A banda de Barcelona, pagesos de l’Anoia nord, Osona, Berguedà i 150 tractors del Bages s’han concentrat davant la Delegació de d’Hisenda a Manresa (Bages).

A les comarques de Girona, la concentració ha aplegat 500 tractors davant la Subdelegació del Govern de l’Estat a Girona (Gironès).

Uns 1.000 tractors de pagesos del Camp de Tarragona s’han concentrat a la Subdelegació de Tarragona. Per últim, la concentració de les Terres de l’Ebre ha aplegat 100 tractors davant la Delegació d’Hisenda a Tortosa (Baix Ebre).

Organitzacions i entitats agràries han donat a coneixer un manifest en què assenyalen que "la intervenció de les finances de la Generalitat posa en risc les polítiques agràries i rurals del país, i denuncien la detenció de càrrecs públics i l’atac a les llibertats d’ideologia, d’expressió, de reunió, d’informació, de correspondència i privacitat.

Unió de Pagesos i altres 40 entitats han impulsat la Taula per la Democràcia, per la necessitat de fer una crida a la societat catalana a donar una resposta pacífica, ferma i continuada en defensa de les institucions, els drets fonamentals i el dret a decidir. Aquestes entitats, entre les quals els sindicats obrers majoritaris i les organitzacions empresarials, es comprometen a coordinar-se davant qualsevol conculcació de drets fonamentals i donar una resposta de país.