Público
Público
DRET A L'HABITATGE

La PAH reclama a les administracions sancions als grans tenidors que no facin una oferta de lloguer social

Els activistes es concentren a plaça Sant Jaume i en molts altres municipis per dir als ajuntaments i a la Generalitat "que es posin les piles". Reclamen que per cada desnonament, hi hagi una multa i volen que les administracions apliquin l'actual normativa, que contempla sancions de fins a 90.000 euros. 

Concentració de la PAH a la plaça Sant Jaume per reclamar multes als grans tenidors.
Concentració de la PAH a la plaça Sant Jaume per reclamar multes als grans tenidors. Mariona Puig / ACN

acn | PÚBLIC

La PAH ha reclamat al Govern i als ajuntaments de grans ciutats com Barcelona que imposin sancions a tots els grans tenidors que no facin una oferta de lloguer social a persones vulnerables afectades per execucions hipotecàries i desnonaments per impagament de lloguer. En una concentració a la plaça Sant Jaume de la capital catalana, els activistes han recordat que la llei 24/2015 contempla sancions de fins a 90.000 euros als grans tenidors que no compleixin la norma i han demanat a les administracions "que es posin les piles". "Les sancions són la via més rapida per aturar els desnonaments; per cada desnonament, una multa, és així de fàcil", ha assegurat Josep Babot, portaveu de la PAH a Barcelona.

"Les sancions són la via més rapida per aturar els desnonaments; per cada desnonament, una multa, és així de fàcil"

Babot ha assenyalat que no els consta que durant el 2019 i el 2020 hi hagi hagut cap sanció i creuen que és una pràctica "inacceptable". "Més enllà d'aprovar decrets volem que els ajuntaments i la Generalitat facin servir totes les eines per sancionar-los", ha exigit. Per a la PAH, les multes són la via "més efectiva" per aturar els desnonaments i confien que un cop es comencin a aplicar els grans tenidors deixaran de sentir-se "impunes". De fet, Babot ha assegurat que han detectat que molts d'aquests grans propietaris se senten "per sobre de la llei".

A més, els activistes denuncien que el procés sancionador és molt lent, fins al punt que a vegades la sanció pot arribar després del desnonament. Creuen que cap agilitzar-lo i demanen a les administracions que siguin "més veloces i efectives". El portaveu ha detallat que els consta que en aquest mateix període s'han fet 1.169 ofertes de lloguer social per part de grans tenidors, segons les dades de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. Aquestes xifres no inclouen, però, les dades de Barcelona.

Experiència dels llogaters

A la concentració, que ha agrupat una trentena de persones i que s'ha replicat davant els ajuntaments d'arreu del territori, hi ha participat diverses persones en situació vulnerable que o bé estan reclamant ara un lloguer social o bé ja l'han aconseguit. És el cas de la Lucía, que ha apuntat que en plena pandèmia li caducava el contacte que tenia però ha aconseguit prorrogar-lo durant set anys més si continua acreditant la seva vulnerabilitat. També el Fernando, activista de la PAH, ha aconseguit un relloguer social després de presentar un requeriment dos mesos abans que li caduqués el contracte d'un pis de propietat de CaixaBank.

Demandes del moviment de l'habitatge

Durant la concentració, els activistes han llegit un comunicat amb demandes adreçades a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, a qui han exigit sancions a tots els grans tenidors que no facin l'oferta de lloguer social corresponent, que es garanteixi un reallotjament "digne" a tothom qui pateixi un desnonament i que es comenci el procediment per cedir pisos vuits de grans tenidors a lloguer social.

A més, demanen que s'identifiqui totes les necessitats d'habitatge, que es redueixin els esperes a la mesa d'emergència i s'ofereixi un allotjament alternatiu abans del desnonament, que es sancionin els talls de subministraments bàsics i que es faciliti l'empadronament al municipi a tothom que hi viu, sigui quina sigui la seva situació. Els activistes també demanen comptadors "solidaris" dels subministraments per a famílies vulnerables i que les oficines locals d'habitatge siguin un espai de referència on trobar assessorament i suport en la tramitació de gestions relacionades amb l'habitatge.