A l’àrea de cures intensives de l’Hospital de La Fe –el més gran del País Valencià- ja només hi ha sis persones ingressades per Covid. Amb la reincorporació de molts professionals que tenien baixes preventives i que ara ja estan vacunats, l’àrea va tornant a poc a poc a la normalitat. "Hi ha hagut una millora molt gran, sembla que finalment han après la lliçó del passat. Ara queda per veure que passarà a partir del 9 [de maig, quan s’aixeca l’estat d’alarma], que és el que ens fa patir més", explica David Pla, infermer en aquesta planta. A les oficines centrals de salut pública, la sensació és similar. Les rastrejadores reconeixen que "per fi hem recuperat el control després d’un gener que ens va desbordar totalment".

Les xifres avalen les sensacions dels professionals de primera línia. Fa sis setmanes que el País Valencià presenta una incidència acumulada per sota dels 50 casos per 100.000 habitants, catalogat com a "risc lleu", malgrat que els últims dies hi ha hagut un xicotet repunt que està per veure com evolucionarà. La positivitat de les proves es troba al 3,5%, per sota del 5% amb què l’OMS considera la pandèmia sota control. És l’única autonomia a l’estat espanyol amb aquesta estabilitat.

Amb aquestes xifres, el Consell ha optat per iniciar el que, en paraules del president Ximo Puig, anomena "desescalada prudent". El passat dilluns 26 es va ampliar l’horari del comerç i la restauració fins a les 10 de la nit i es van ampliar els aforaments de celebracions i espais tancats, encara que es mantenen fins al 9 de maig el toc de queda a les 10 de la nit i el confinament perimetral autonòmic. "Les pròximes setmanes reduirem encara més les restriccions, però totes les decisions es prendran segons com evolucione l’epidèmia", explicava Puig en roda de premsa aquest dimecres.

El Consell sembla haver après la lliçó del Nadal, quan la resistència a aprovar restriccions en plenes festes va fer disparar la incidència del virus fins a xifres rècord, convertint el País Valencià en el territori amb més infeccions. Després, una reacció contundent –amb el tancament tota de l’hostaleria entre altres mesures- va aconseguir fer baixar la corba gairebé tan ràpidament com havia pujat. Després d’afirmar que el pròxim maig serà "decisiu", ja que a finals d’aquest mes es calcula que tots els majors de 60 anys ja es trobaran vacunats, Puig recorda que "aquest ha estat un èxit de tota la societat valenciana, però cal tenir present que el virus continua ací i que tot açò encara no ha passat".

Temps de reconstrucció

"És raonable iniciar una desescalada prudent i normalitzar fins allí on siga possible, ja que no pots estar sempre en situació d’alarma, no ho suportaríem", explica a Públic el metge Rafael Sotoca, qui descriu la situació valenciana a partir del que anomena "doble oasi". "Les xifres globals de la pandèmia no són gens bones, la situació és molt complicada i cal tenir en compte que si la vacunació no és global, pot no servir de res –analitza el doctor-. O ens salvem tots o ningú".

Per això, Sotoca demana aprofitar aquest moment de relativa calma per "recuperar el temps perdut": "A l’atenció primària tenim ara una autèntica onada de demandes que havien quedat ajornades per la Covid: analítiques, proves, etc. -continua- amb moltes patologies agreujades per la situació. És molt evident l’angoixa provocada per la soledat o la situació econòmica, i per tant ara el que toca és mantenir el reforç mèdic per atendre aquestes situacions, a més d’encarar les mesures econòmiques, perquè hi ha moltes situacions que no s’arreglen amb antidepressius, sinó amb mesures socials. Entrem en una nova etapa, però no el final. El virus encara estarà amb nosaltres força temps".

Precisament un dels sectors més afectats per les mesures sanitàries és els dels locals d’oci nocturn. Des de fa 18 dies, la Coordinadora Empresarial d’Oci i Hostaleria de la Comunitat Valenciana (CEOH) es troba acampada davant el Palau de la Generalitat per demanar que s’agilitzen les ajudes promeses i una "taula científica" que acorde quines mesures han de prendre els seus locals per reobrir, i en quines condicions.

"Les mesures sanitàries per frenar la pandèmia han tingut totes un caràcter extraordinari i immediat. A nosaltres se’ns ha fet tancar d’un dia per a l’altre, que és molt lògic i ho entenem perfectament –explica el president de la CEOH, Lalo Díez- però la concessió d’ajudes han seguit els ritmes i criteris burocràtics normals. No és possible que anuncies un paquet d’ajudes el 26 de novembre i cinc mesos després encara estiguem esperant. Cada final de mes és un colp duríssim".

Díez, que és propietaris de dos locals de copes a la zona d’Alacant, explica que en els darrers catorze mesos "deu he estat tancat i quatre obert amb restriccions", i demana un mínim de previsió "per saber quan hauré d’aguantar i saber si podré fer-ho, perquè jo puc baixar la persiana, però el deute me l’enduc amb mi, i no vull perdre la casa".

Des de la CEOH asseguren que les seues demandes "són molt comprensibles" i que no entren a discutir les mesures sanitàries "que acatem completament", però que "si no ens deixen treballar ens haurien d’ajudar a sobreviure, no a mantenir els beneficis, però sí a poder subsistir, perquè hi ha gent nostra que està anant a les ONG a buscar menjar".

Una altra crítica és la lentitud de l’administració a configurar una taula científica –acordada fa tres mesos i que encara no ha vist la llum- que decidisca quines inversions han d’escometre els seus locals per ser més segurs. "A mi [Ana] Barceló [consellera de Sanitat] ja em va avisar que ens queden mesos per tornar a treballar. Jo entenc que serem els últims, però si haig de fer unes inversions per millorar la circulació de l’aire, purificadors, el que siga, material que ja està al mercat, que em diguen que açò valdrà, no podem gastar aquests diners perquè després ens diguen que no serveix de res".