Público
Público

País Valencià Rafael Blasco: el Robin Hood que robava els pobres

Vist per a sentència el segon judici del cas Blasco. L'exconseller valencià podria veure reduïda la seva condemna a la presó gràcies a un acord amb la Fiscalia. Es jutja el desviament de diners destinats a cooperació internacional, en una de les trames que més repugnància provoca en el teixit de les ONG valencianes.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

L'exconsiller Rafael Blasco /EFE

Càntics d'"El poble valencià contra la corrupció", pancartes amb lemes que reclamen els diners robats i una performance teatral moralitzant sobre la necessitat de netejar la justícia. D'aquesta manera la Coordinadora Valenciana d'ONGD i l'Observatori Ciutadà contra la Corrupció van reivindicar fa dues setmanes, a les portes de la Ciutat de la Justícia de València, una "sentència justa" en el segon judici contra l'exconseller Rafael Blasco, acusat juntament amb 23 persones més de desviar fons destinats a projectes de cooperació internacional.

Lourdes Tafaner, presidenta de la Coordinadora, expressava creure provat el delicte d'associació il·lícita i mostrava la seva preocupació davant el possible acord entre la Fiscalia i els principals acusats, ja que deia no garantia la devolució de les quantitats implicades.

La Coordinadora Valenciana d'ONGD actua com a acusació popular en aquest judici que des del mes d'abril té lloc a la Secció Segona de l'Audiència Provincial, un procés que cobreix les peces II i III del conegut com a cas Blasco i que va ser vist per a sentència el passat dilluns. Entre els acusats, a més de l'exconseller, s'hi troben l'empresari Augusto César Tauroni, el seu germà Arturo Tauroni i el funcionari afí a l'exconseller Marc Llinares (excap de l'Àrea de Solidaritat de la Conselleria), així com treballadors de les empreses de Tauroni.

La magistrada instructora Nieves Molina, ja en l'ordre de processament, concloïa l'evidència en la connexió entre Blasco, Tauroni i Llinares en una suposada trama que hauria desviat gairebé cinc milions d'euros destinats a onze projectes solidaris a països empobrits, entre els quals la construcció d'un hospital a Haití que mai va arribar a realitzar-se.

Blasco i Tauroni haurien exercit com a caps d'un entramat de vint empreses i falses ONGD creades a consciència per tal de ser beneficiades en diversos procediments de concessió de subvencions, amb la inestimable ajuda de Llinares, i procedir així a repartir-se il·lícitament dels fons públics. De la instrucció de les peces, conclosa en 2017, es desprenen els delictes de prevaricació, suborn, associació il·lícita, malversació, encobriment, frau de subvencions, blanqueig i falsedat documental. En el seu últim torn de paraula, Blasco va negar tota implicació en qualsevol trama delictiva, es va declarar insolvent i va titllar la causa de fake news.

Tot i que la Fiscalia Anticorrupció sol·licitava inicialment 16 anys de presó per a Blasco i 22 per a Tauroni, la petició inicial ha acabat reduint-se a tres anys i mig en virtut del pacte assolit entre alguns acusats i el ministeri públic. L'exconseller es beneficia d'això després d'haver reconegut malversació de cabals, prevaricació i falsedat, a més d'haver aportat dos béns immobles. Com a anècdota, s'ha sabut recentment que un dels locals que hauria acordat lliurar en dació, situat a l'Eixample de València, allotja actualment un negoci d'estètica la pàgina web del qual publicita serveis sexuals i massatges eròtics.

Els diners volen a Miami

Roger Rabbit, tal com Blasco era conegut entre els col·laboradors de la trama, va ser condemnat el 2014 a sis anys i mig de presó, així com a 20 anys d'inhabilitació absoluta per delictes de malversació i falsedat documental. Va ser en el marc del judici corresponent a la primera peça del cas, que investigava el desviament de fons de cooperació a Nicaragua en 2008; uns fons utilitzats per la Fundació Cyes per invertir en la compra d'immobles a València. No obstant això, l'exconseller, en obtenir el gener d'aquest any el tercer grau penitenciari, només ha complert tres anys i set mesos de condemna. La sentència d'aquesta primera peça del procés també va dictar presó per a Augusto César Tauroni, si bé el funcionari afí a Blasco, Llinares, va aconseguir eludir-la. Dels nou condemnats en la sentència, sis pertanyien a la Generalitat.

Dues dones es van encarregar de destapar el que ha estat considerat el cas de corrupció més ominós al País Valencià, i ja és dir, per l'immoral que suposa pretendre enriquir-se amb uns diners destinats a projectes dirigits als més necessitats. La diputada socialista Clara Tirado en una primera denúncia el 2010, i posteriorment la síndica de Compromís Mireia Mollà, van aconseguir posar en marxa una investigació que va fer aflorar la misèria humana dels seus protagonistes. Les escoltes telefòniques del sumari policial van permetre conèixer que Tauroni (i també el seu germà) es referia al continent africà amb el nom de "Negrolandia". Per si fos poc, fins i tot el seu advocat, gràcies a una punxada telefònic, arriba a proposar en una conversa amb l'empresari la violació de la diputada Mollà (actual consellera d'Agricultura), sens dubte flagell parlamentari de Blasco. Són cèlebres els continus enfrontaments dialèctics entre aquest últim i les llavors diputades Mireia Mollà i Mònica Oltra, que van arribar a prorrompre en més d'una ocasió en insults i cridaneres sortides de to.

Aquest mateix any, el documental "El Clan Blasco, Cròniques Subterrànies", un treball d'investigació emès a À Punt i dirigit per Juan Nieto i Tomás Ocaña, va resseguir en profunditat el vast patrimoni del polític valencià. Fins ara se sabia que els diners desviats en la trama havia anat a parar a l'adquisició de dos apartaments de luxe a Miami, d'un iot i d'una avioneta. Però el document periodístic va revelar a més que durant tots aquests anys de carrera política ha acumulat, amb la seva dona Consuelo Císcar, un total de cinquanta-una propietats que diu haver rebut per herència o llegat.

El programa es va desplaçar així mateix a la República Dominicana, país que es contemplava com a receptor de les ajudes previstes des de la Conselleria. La desoladora imatge d'uns hivernacles gairebé destruïts en una regió agrícola del país, que haurien d'haver estat objecte de reconstrucció per millorar les condicions de vida dels autòctons, esdevé una metàfora de l'abominable d'aquest cas. Un relat que inverteix els valors del mític personatge de Robin Hood, heroi popular britànic que lluitava contra la tirania robant als rics per proveir els pobres.

L'home de les mil cares

Traçar una breu biografia de Rafael Blasco ens portarà a identificar com a elements clau de la seva carrera el nomadisme polític i la seva gran capacitat d'adaptació a l'entorn en qualsevol part de l'espectre ideològic. La primera vegada que aquest llicenciat en Dret va trepitjar la presó va ser durant la seva joventut, quan formava part de l'organització armada Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP), una militància que el va obligar a viure alguna vegada en la clandestinitat ia haver de exiliar-se a França . Fins i tot en alguna ocasió el camarada Víctor, el seu nom de guerra en la formació marxista, ha reconegut haver patit tortures policials.

Blasco va decidir virar a posicions ideològiques més moderades ingressant en el PSPV-PSOE, potser influït pel seu germà Francisco Blasco, alcalde d'Alzira de 1979 a 1992. És llavors quan és impulsat pel llavors president Joan Lerma a càrrecs de gran responsabilitat política, primer com a conseller de Presidència i posteriorment al capdavant d'Obres Públiques i Urbanisme. En aquest últim departament es veurà implicat en el seu primer cas de corrupció, en ser acusat de subornar funcionaris a propòsit d'una requalificació de terrenys, el que provoca la seva destitució en el càrrec. Blasco queda finalment absolt en ser invalidades les proves durant el procés.

Després d'un breu parèntesi en altes instàncies, Rafael Blasco decideix incorporar-se al Partit Popular de Zaplana, on jugarà un destacat paper en la missió de fagocitar el partit soci de govern, Unió Valenciana. Coneixedor dels secrets del poder, el d'Alzira crearà les condicions per fragmentar el vot de l'esquerra i catapultar als de la gavina a clares majories absolutes. Des de llavors, Blasco és recompensat amb responsabilitats màximes: amb Zaplana lidera Ocupació i Benestar Social, i en l'era Camps se li encomana Territori i Habitatge, Sanitat i, finalment, la seva preuada cartera de Solidaritat i Ciutadania, entre 2007 i 2011. En total , Blasco ha estat set vegades conseller de la Generalitat. Quan esclata la trama del desviament de fons solidaris, Camps suprimeix seva Conselleria i el manté com a portaveu, encara que finalment Alberto Fabra es veurà obligat a cessar-lo. És expulsat del PPCV en 2013 passant al grup de diputats no adscrits, acusat per la direcció del partit de falta de lleialtat i respecte amb Fabra en base a unes declaracions a la televisió.

En total, Blasco ha estat set vegades conseller de la Generalitat

La seva parella, Consuelo Císcar, germana de Ciprià Císcar, el que va ser conseller d'Educació durant l'etapa de Lerma, s'ha vist involucrada en alguns casos de corrupció al llarg de la seva també agitada trajectòria política, entre els quals cal destacar una acusació de blanqueig de capitals durant la seva gestió com a directora de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM). Rafael Blasco Císcar, el fill de la parella, conegut en el món artístic amb el nom de "Rablaci", va estar així mateix vinculat a les irregularitats de l'IVAM a entendre que podria haver utilitzat recursos públics per encoratjar la seva carrera professional. Un nebot de l'exconseller, l'exgerent de l'Hospital General de València Sergio Blasco, va arribar a ser detingut en el marc de l'operació Osvaldo.

Al gener de 2014, a la sortida del Tribunal Superior de Justícia de València, on havia assistit per declarar en qualitat d'acusat pel cas de la cooperació, i mentre atenia els micròfons de la premsa, un ciutadà valencià se li va acostar proferint-li aquestes paraules: "Lladre, pocavergonya, penjat hauríem de veure't a la plaça major, has robat a les ONG, ni ets home ni ets res". L'exconseller interromp llavors la seva al·locució davant els mitjans i, visiblement espantat, requereix amb la mà la presència d'un taxi, entra en ell i desapareix silenciosament de l'escena. Potser era conscient que, malgrat els seus esforços per aparentar la seva condició d'home net, haver jugat amb els diners dels més pobres mai podria trobar una justificació raonable davant la societat.