Público
Público

País Valencià Una reforma constitucional encallada, principal escull per a la recuperació del dret civil valencià

Centenars de persones i entitats signen una carta oberta a Ximo Puig perquè impulse els canvis a la Carta Magna que permetrien el desplegament complet de l’Estatut d’autonomia

Paso histórico para una reivindicación de la financiación valenciana, pero sin nada firmado
El president valencià, Ximo Puig, en una roda de premsa. María José López / Europa Press

"No demanem res que no estiga inclòs a l’Estatut del 2006 i, de fet, es tracta d’una reforma de la Constitució merament tècnica, pràcticament podríem dir que és una correcció d’una errada", explica José-Ramón Chirivella, president de l’Associació de Juristes Valencians, una entitat que fa anys que treballa incansablement per recuperar la capacitat dels valencians de regular les seues relacions jurídico-privades.

Aquesta reforma constitucional –en concret la seua Disposició Addicional Segona, que garanteix els drets històrics només per als territoris forals- es troba àmpliament avalada i demandada per una majoria política i social valenciana, amb el suport de 539 dels 542 municipis, així com els col·legis professionals, sindicats, patronals i altres entitats de tot tipus. Però no sembla que aquesta siga una prioritat a Madrid. A finals del 2018, 90 dels 99 diputats de les Corts –tots els partits amb representació en aquell moment excepte Ciudadanos- van aprovar una proposta de llei per instar a aquesta reforma, però des de llavors encara no s’ha avançat.

La reforma ha de permetre "solucionar l’actual pèrdua competencial que patim els valencians"

Per això, l’Associació de Juristes Valencians ha fet pública una Carta Oberta a Ximo Puig on es commina al president a impulsar d’una forma definitiva aquesta reforma constitucional que "permeta solucionar l’actual pèrdua competencial que patim els valencians, ja que de forma efectiva no podem aplicar set articles i una disposició transitòria del nostre estatut", detalla Chirivella.

La carta ha estat signada per més de 300 persones dels més diversos àmbits socials, polítics i acadèmics, com Rubén Martínez Dalmau, exvicepresident valencià; Joan Ribó, alcalde de València; Josep Lluis Albinyana, President del Consell Preautonomic; Ángela Coquillat, presidenta del Consell Valencià de Col·legis d’Advocats; o Salvador Navarro, president de la Confederació Empresarial Valenciana. 

El text fa referència al 40è aniversari de l’estatut d’autonomia valencià, que se celebrarà el pròxim 1 de juliol. "Realment té sentit celebrar l’efemèride si tenim l’estatut amputat?", reflexiona Chirivella. Per aquest jurista, el moment actual és l’ideal per tancar aquesta ferida, no només pel simbolisme de les quatre dècades d’autonomia, sinó també per la conjuntura política: "Puig hauria de fer valdre el seu pes polític, el fet de ser el president del principal territori governat pels socialistes, i fer-ho abans que una possible arribada de la dreta a Moncloa ho faça tot més difícil".

El mantra de la Constitució intocable

Des del PSPV, el suport a la reforma constitucional es considera "de rebut". Així s’expressa Zulima Pérez, professora de Dret Constitucional, actual directora general de Coordinació del Diàleg Social i autora de les ponències sobre federalisme del darrer congrés socialista. "Quan vam arribar a la Generalitat havíem de demanar a Madrid que retirara els recursos d’inconstitucionalitat, però el TC se’ns va avançar", explica Pérez. Ara la situació està al Congrés espanyol, però el problema és que "no s’està tramitant cap reforma constitucional –continua aquesta jurista.- Ni tan sols la modificació de l’article 49, per tal de canviar la paraula ‘disminuïts’ per ‘discapacitats’, sobre la que hi ha un consens total. Encara es manté la percepció de la intangibilitat de la Constitució i costa tocar qualsevol cosa, encara que hi haja consens".

En el cas del dret civil valencià, almenys sobre el paper, el consens també hi és. No soles l’esquerra o els partits nacionalistes i regionalistes hi donarien suport, sinó també els majoritaris, PP i PSOE. O almenys les seues federacions valencianes. A les Corts valencianes només s’hi va oposar Ciudadanos, malgrat que sí que els seus regidors s’hi van adherir a molts ajuntaments, i és de suposar que ara ho faria Vox. A Madrid, però, les reformes constitucionals sempre són problemàtiques i, més encara, si toquen qüestions territorials. Ningú vol obrir aquest meló. I els diputats valencians abans tenen obediència al partit que al territori.

El també jurista i antic síndic de Podem al País Valencià, Antonio Montiel, entén la reivindicació del dret civil, precisament com una via "per obrir el meló de la construcció d’un federalisme cooperatiu i horitzontal real". Per a Montiel, la qüestió del dret civil "no és una qüestió nostàlgica de la Batalla d’Almansa, sinó una idea pràctica que incremente la capacitat d’autogovern dels valencians per tal de poder produir dret civil, però també en altres temes".

Una reivindicació històrica i pràctica

La capacitat dels valencians de produir dret civil propi data del 1261, quan Jaume I promulga els furs del recentment creat Regne de València. Una capacitat que es mantindria fins al 1707, quan Felip V imposa el Decret de Nova Planta que eliminaria tota capacitat d’autogovern. Amb l’aprovació de la Constitució del 1978, es reconeixeria el dret civil només d’aquells territoris on s’havia compilat durant la dictadura franquista, o siga Balears, Catalunya, Aragó, Navarra, País Basc i Galícia, deixant fora el País Valencià, malgrat disposar també d’uns furs històrics propis.

"La recuperació d’un dret civil propi permetria legislar en clau progressista sobre temes tan importants com la regulació de la incapacitat"

La reforma de l’Estatut del 2006 –impulsada per Francisco Camps i aprovada amb el suport del PP i el PSOE- havia de resoldre aquesta mancança, però quan va intentar-se aplicar de forma efectiva va trobar-se amb el mur del Tribunal Constitucional, previs recursos de la Moncloa, tant en temps de Zapatero com de Rajoy. Així, mesures amb àmplia demanda social aprovades per les Corts valencianes com la Llei del règim econòmic matrimonial valencià (2007), la Llei de custòdia compartida (2011), la Llei d’Unions de Fet (2012) serien anul·lades pel Tribunal Constitucional. "La recuperació d’un dret civil propi permetria legislar en clau progressista sobre temes tan importants com la regulació de la incapacitat, la situació dels xiquets robats o normes successòries pròpies", conclou Chirivella.