Quan un metge li diu a un pacient que la seva malaltia és mortal i temps després el diagnòstic és, però, diferent, el malalt, desgastat per anys de lluita s´enfronta a dues reaccions: emoció inicial i moments després la por, la incertesa perquè la malaltia, sinó crònica, durarà encara uns quants llargs anys. I les ferides, continuen obertes. Aquest és el sentiment que viu una entitat com ara Salvem el Cabanyal, que des que va nàixer a les darreries dels anys vuitanta, ha fet de la recuperació d'aquest pintoresc barri el seu leitmotiv.

Però, tornem la vista enrere.

Poble Nou del Mar va ser un municipi independent des de 1821 fins al 1897, data en la qual passa a dependre de l'Ajuntament de València. Al llarg del segle XIX hi ha constància de diversos projectes: al 1865, 1883 o 1899 ... fins i tot el escriptor Vicent Blasco Ibàñez, va participar en els debats per aconseguir que el Passeig al Mar (avinguda que actualment porta el nom d'aquest escriptor republicà) arribés fins al Cabanyal o fins a la mar. Aquest va ser el debat de l'època.

L´arribada del segle XX va portar penúries per a la gent humil i treballadora, la riuada del 57 va arrasar el barri i és al 1966, amb un Pla General d'ordenació urbana, quan els debats es traslladen al paper i es comença a parlar d'una avinguda de cent metres d´amplària per arribar fins a la mar. El govern municipal socialista el va declarar Bé d'Interès Cultural (BIC).

L'arribada de Rita Barberá a l'Ajuntament va canviar el rumb en aprovar al 1997 el Pla del Cabanyal amb l'enderroc de prop de 1.500 cases. És el conegut com Pla Especial de Protecció i Reforma Interior (PEPRI). Són anys de lluita al carrer i als tribunals, canvis en el Govern Central que alternen enderrocament i rehabilitació. Una història que canvia quan el Suprem dicta al 2009 que el PEPRI "suposa una espoliació del conjunt històric artístic".

Des de llavors i fins al canvi de Govern d¡ara fa dos anys, el Cabanyal ha estat en estat de coma induït. Els nous gestors tant a la Generalitat com a l'Ajuntament han suposat un gir radical per aquest barri enganxat al mar i aïllat d'una ciutat que sempre li ha donat l'esquena al Mediterrani.

La pluja de milions ja ha començat, s'han reassignat 11 milions d'euros del Pla Confiança de l'era de Francesc Camps, per tal de rehabilitar diverses zones (amb les màquines ja visibles als carrers del barri) i, per instal·lar equipaments llargament reivindicats pels veïns. Uns altres 4,5 milions d'euros per a les obres de la xarxa de clavegueram -previstes per a aquest estiu- i 6,5 milions d'euros més per reurbanitzar i regenerar l'entorn dels carrers de la Reina, Doctor Lluch i Barrraca.

L'altra partida sorgeix d'un projecte en el qual s'han implicat els veïns conegut com "Va Cabanyal!" que suposa una inversió de 30 milions d'euros, 15 surten del consistori i la resta de la Unió Europea. El seu destí, construcció d'equipaments, infraestructures de comunicació, rehabilitació del patrimoni històric degradat i dels habitatges.

El Cabanyal, ferida oberta

Aquesta perspectiva ha fet que el Cabanyal es converteixi en un caramel per als especuladors amb la mirada posada en els lloguers turístics. La venda d'habitatges s'ha disparat, han començat a arribar nous veïns, sorgeixen nous locals d'oci a l'estil del Barri de Russafa ..., mentre a les zones més degradades conviuen la venda de drogues, l'ocupació de cases i negocis de drapaires en pisos i baixos. Un còctel sens dubte explosiu.

Des de Públic hem mantingut sengles converses amb els portaveus de Salvem el Cabanyal, Faustino Villora i Maribel Doménech, i amb el regidor d'Urbanisme, Vicent Sarrià, per conèixer quina és la seva opinió sobre la situació actual del barri.

Faustino Villora i Maribel Doménech, portaveus de Salvem el Cabanyal. PACO BELTRÁN

La ferralla com a forma de subsistència

El canvi de Govern de 2015 ha posat fi "a l'espasa de Dàmocles, a una amenaça de més de cent anys", assegura Faustino Villora qui té molta por a "un projecte especulatiu amb un creixement desmesurat del sector terciari". Un canvi que a Maribel Doménech no li fa el pes, perquè "encara és lent i cal afegir mesures per tal de millorar la convivència al barri, sobretot en matèria de serveis socials", perquè "la policia simplement passeja". Villora posa un exemple: "moltes de les cases que l'Ajuntament té al barri, al voltant de 600 habitatges o hi són habitades per famílies amb escassos recursos o hi són ocupades".

"Moltes d'aquestes famílies es dediquen al negoci de la ferralla, en pisos i baixos, amb els problemes que genera d'insalubritat, perquè desballesten frigorífics, forns, ordinadors ... i a més amés hi ha residus, olis..., sense control. Quan vàrem denunciar aquesta activitat la Policia ens va dir el següent: "com que no són negocis no poden fer-ne res, perquè no es pot fer una inspecció i la qüestió és un assumpte de serveis socials ". Per a Maribel el barri s'ha convertit "en una planta de residus, una bomba atòmica".

El regidor d'Urbanisme, Vicent Sarrià, és conscient d'aquest problema que persisteix en una zona molt degradada, el Carrer Sant Pere, lloc on precisament es concentra el major nombre d'habitatges de propietat municipal. "És una activitat insalubre i des de Sanitat es fan inspeccions". "No és fàcil, però estem buscant sortides per tal d´ubicar aquestes activitats en un altre lloc" i avança que "en el pla de fons europeus s'està preparant un projecte d'orientació laboral".

El regidor d'Urbanisme de València, Vicent Sarrià. PACO BELTRÁN

L'ocupació

"Molts dels habitatges municipals estan tapiats el que genera degradació i alimenta l'ocupació" explica Domènech, qui es lamenta que "en el pressupost de 2016 no hi ha una partida per a manteniment". "No es pot conèixer quants habitatges hi són ocupades" aclareix Villora, "perquè entren des de dins, fan un butrón a la paret del baix o del primer pis i les ocupen, una ocupació que suposa una pressió per a la convivència".

Sarrià és conscient de la situació i distingeix dos tipus d'ocupació, la gent amb necessitats, sense recursos, amb fills pel mig ..., i la gent de fora del barri, fins i tot de fora de València ". Són dues formes d'actuar "amb sensibilitat" i "amb la llei a la mà, amb persones que es mouen amb manuals de com ocupar i què es pot fer perquè no et tirin de la casa i, a més a més, vénen al barri en cotxes, no de segona mà precisament".

La rehabilitació

Des de Salvem el Cabanyal celebren que s'hagi començat a reurbanitzar carrers i defensen un projecte integral de rehabilitació i que els habitatges propietat municipal, un cop recuperades, es destinin al lloguer social tot i que són "conscients que l'ajuntament no té diners per a aquestes actuacions" . El regidor d'Urbanisme reconeix que "no es pot abordar tot" i que amb les 600 habitatges de titularitat pública es va a treballar en tres línies: "rehabilitació directa, trobar acords amb l'àmbit privat o la societat civil i la venda de pisos" .

I pel que fa al barri són "molts els veïns que s'han acollit als ajuts per a rehabilitació i l'any que ve farem una segona edició d'ajudes, perquè s'ha incrementat la petició de llicències no només en cases, sinó també en comerços", afirma Sarrià, que reconeix que el procés serà llarg: "una casa que volem rehabilitar per destinar-la a serveis socials no la podem tocar perquè hi és ocupada".

La convivència social

A l'ocupació s´afegix la venda de droga al detall o les baralles de galls. "Hi ha fins narcosales" explica Villora, que reclama una solució integral, "el dret al descans, a la intimitat familiar". "Donen solucions puntuals i la Policia, no fa res", conclou.

El responsable d'Urbanisme és coneixedor de la situació i creu que el barri "necessita recuperar la normalitat per poder viure com en qualsevol barri de la ciutat" i que han de treballar perquè "el procés sigui més ràpid i en aquest sentit anem a buscar les fórmules" .

Gentrificació o turistificació

"Durant 44 anys no es venia ni llogava res" explica Doménech, però la sensació d´ara d´un procés irreversible ha augmentat la demanda, ha pujat els preus i temen que el barri creixi "sense control". Per a Villora més que la gentrificació li preocupa la "turistificació", la compra de cases i pisos per destinar-los al lloguer turístic amb el que comporta. Una mostra, diu, el cas de la Barceloneta.

"El preu ha pujat i pujarà, s'ha convertit en un barri atractiu, si la gent compra cases els preus pugen. Els habitatges turístics són un dels problemes de les grans ciutats i tenim una normativa restrictiva en matèria turística com ara l´us de plantes completes o cases, però pisos solts en cap cas", defensa Sarrià. Un procés que fins i tot li agrada: "tothom està pendent del Cabanyal. Tens un risc. És normal que els inversors fixin la vista en una zona en la qual estan convençuts que serà rendible".

Immobiliàries al barri del Cabanyal. PACO BELTRÁN

Si en alguna cosa tots coincideixen és que el camí s'ha iniciat i no té retorn. Sarrià entén les presses de la gent de Salvem el Cabanyal "és el seu dret" i lluny de posar terminis perquè el barri vegi la llum després de més d´un segle, creu que "d´ací a un parell d'anys es notaran els canvis". Salvem insisteix que, tot i que els terminis són llargs hi ha "qüestions a abordar ja i prendre decisions per tal de pacificar el carrer".

Precisament, el proper dissabte una nova entitat "Acció Comunitària al Barri del Cabanyal" ha convocat pel Facebook una festa des de les vuit del vespre fins a les dues de la matinada al parc de Doctor Lluch. "Porta la teva beguda" és el lema d'una festa "participativa i oberta".

El malalt, de segur que es recupera.