L'aturada de l'economia per la pandèmia de coronavirus està tenint uns efectes devastadors per al teixit productiu i comercial del país: un total de 85.873 empreses amb treballadors van abaixar la persiana en poc més de dues setmanes, entre la limitació de les activitats i la mobilitat amb la declaració de l'estat d'alarma i el final de març, quan, després de diversos dies de polèmica, aquestes mesures s'havien intensificat per la clausura dels anomenats "serveis no essencials".

Així ho indiquen les dades de l'Estadística d'Empreses Inscrites en la Seguretat Social que elabora el Ministeri de Treball, segons la qual la xifra de societats amb assalariats havia passat d'1.324.427 al febrer a 1.238.554 al març, una desfeta de magnituds catastròfiques que va aconseguir al 6,5% del teixit empresarial productiu espanyol.

"Sorprèn que hagi descendit tant el nombre d'empreses quan hi havia la possibilitat d'acollir-se als ERTEs i en un període de poc més de quinze dies, els primers de l'estat d'alarma, gairebé sense que hagi donat temps a decidir si pots o no seguir endavant", explica María Jesús Fernández, economista sènior de Funcas, que es refereix a aquest registre com "una dada preocupant i, a més, un indici de la gran quantitat d'empreses que es troben a Espanya en una situació d'extrema vulnerabilitat".

La seva anàlisi coincideix amb la de Luis Aribayos, responsable d'Economia i Transformació Digital de Cepyme, que afirma, en referència a l'aturada econòmica, que "per a molta gent que ho estava passant malament això ha estat la punta". "La dada és molt negativa, i només registra mig mes -afegeix-. Aquí estan els més petits, que davant l'obligació de tancar han optat per abaixar la persiana, donar-se de baixa sense acollir-se als ERTEs i esperar a veure què passa".

"La caiguda reflecteix la realitat del teixit empresarial del país"

Les dades de Treball revelen com l'onada de tancaments ha tingut una incidència especialment intensa entre les pimes, amb gairebé 84.000 que suposen un 6,5% del total de les de la seva grandària, un col·lectiu dins del qual els danys s'han concentrat a les microempreses, les de menys d'una desena de treballadors, amb gairebé 70.000 baixes en un cens d'1,13 milions.

No obstant això, també les mitjanes i les grans han sofert els efectes de l'aturada, amb més de 1.600 baixes (-6,2%) entre les primeres, les de 250 a 500 empleats, i 183 (-3,7%) entre les segones, les que superen el mig miler d'assalariats.

"Hi ha hagut una caiguda molt important que ha afectat empreses de totes les grandàries", indica Fernández. De fet, l'impacte entre les mitjanes i les grans se surt de les previsions inicials dels analistes sobre els primers efectes de la crisi. En qualsevol cas, afegeix Aribayos, aquest primer balanç de danys "reflecteix la realitat del teixit empresarial del país".

Aquest quadre d'un país en el qual el 93% de les signatures té menys de deu empleats inclou pinzellades de cru i inquietant realisme com aquelles amb les quals fa unes setmanes el Banc d'Espanya disseccionava un teixit productiu en el qual una de cada quatre empreses té pèrdues mentre els beneficis resulten més simbòlics que una altra cosa. La seva Central de Balanços eleva al 34% el percentatge de les deficitàries el 2018.

Aquest descomunal al·luvió de baixes d'empreses arriba, d'altra banda, en un dels mesos de creixement tradicional del seu número per les altes de societats que operen durant el període estival. "A les 85.000 baixes cal afegir-los les més de 12.000 empreses vinculades al sector turístic que solen inscriure's al març cada any", apunta Fernández.

Tancaments a la construcció, el comerç i l'hosteleria

Paral·lelament, les dades de la Seguretat Social, que xifren la caiguda d'empreses el mes de març en 121.543 en incloure en elles les dels autònoms que operen a través d'SL (societats limitades), que en aquest cas serien el gruix dels 40.877 autònoms que van ser baixa a partir del dia 15, revela la concentració dels danys en tres sectors: la construcció, amb una pèrdua de 19.993 ocupadors (9.685 en edificis, 9.845 en gremis i 469 en enginyeria); el comerç, amb una caiguda de 24.567 (14.352 detallistes, 6.631 majoristes i 3.583 concessionaris), i l'hostaleria, que es deixa 23.469 (21.808 en restauració i 1.681 en allotjaments).

"Crida l'atenció l'elevat nombre de tancaments en la construcció, i el seu impacte en l'ocupació, ja que el sector no es va veure directament afectat pels tancaments fins a final de mes", apunta Fernández. Aquest ram es va deixar al març 151.969 ocupacions, segons les dades del Ministeri d'Inclusió, amb una reculada superior al 10% que només superen en termes quantitatius les 181.148 rescissions de contractes de l'hostaleria.

Els danys, no obstant això, s'estenen per tot el teixit productiu, amb dades greus com el tancament de més de la quarta part de les agències de viatges i operadors del sector turístic, la desaparició de gairebé una de cada quatre empreses del sector de l'art, la cultura i els espectacles i reculades d'entorn del 10% en uns altres com els serveis personals (fisioterapeutes, gimnasos), les activitats esportives, recreatives i d'entreteniment o les acadèmies d'ensenyament.

El baròmetre realitzat per Cepyme en els primers dies del confinament apuntava algunes tendències com les que ara s'estan manifestant: dos terços de les empreses presagiaven perspectives negatives per al seu negoci, més del 95% preveia que la pandèmia resultaria perjudicial per a la seva activitat, un 15,2% ja considerava baixar la persiana i un altre 25% es plantejava recórrer a l'ERTE.

El risc de la contagiosa cascada de morositat

Tant Fernández com Aribayos temen que les baixes puguin tornar a ser elevades al tancament del mes d'abril, una possibilitat que es veu abonada per altres dades com el descens d'un 6,4% en la facturació general de les empreses (-11,3% en les pimes) detectat el mes de març per la signatura de ráting Axesor, que també alerta d'un alentiment dels cobraments i una ampliació dels terminis de pagament.

"És fonamental aconseguir que aquestes empreses tornin a aixecar la persiana, seria dramàtic que no poguessin tornar a fer-ho", coincideixen tots dos analistes, que també ho fan en la urgència de garantir liquiditat al teixit empresarial.

La falta de liquiditat activa "una cascada perillosíssima els efectes de la qual es produeixen de manera molt transversal", destaca Arabayos, que posa com a exemple els problemes que pot provocar en famílies i petits propietaris l'impagament del lloguer de locals, en l'inici d'una cadena de morositat que, com es va veure en vespres del crash de 2008, comporta riscos de contagi per a altres components del sistema productiu i de l'estructura social.