Público
Público
DEMOGRAFIA

La pandèmia repoblarà el camp i la muntanya?

El boom del teletreball ha facilitat un creixement dels empadronaments en municipis allunyats dels grans nuclis urbans, però sense millores en els serveis i l'accés a l'habitatge sembla difícil que la tendència es consolidi.

Una masia a Vallcebre (Berguedà). ACN
Una masia a Vallcebre (Berguedà). ACN

Planoles (Ripollès), Bolvir (Cerdanya), Vallcebre (Berguedà), Sant Jaume de Llierca (Garrotxa), Torredembarra (Tarragonès), Castell – Platja d'Aro (Baix Empordà) i Port de la Selva (Alt Empordà) són municipis catalans amb nombroses diferències -alguns són de muntanya, d'altres de platja, n'hi ha amb centenars d'habitants i d'altres amb milers-, però que els darrers mesos han tingut un element en comú: l'interès de desenes de persones per empadronar-s'hi, amb independència que finalment s'hagi materialitzat o no. El confinament forçat per la pandèmia de la Covid-19 ha disparat el teletreball i, de passada, ha obert la porta a fixar la residència lluny dels grans nuclis urbans -fonamentalment Barcelona i la seva àrea metropolitana-. Ara bé, encara és d'hora per saber si es tracta d'un fenomen puntual i acotat en el temps o d'una tendència que es consolidarà.

Unes telecomunicacions d'alta velocitat, la disponibilitat d'habitatge assequible, l'existència de serveis i unes bones comunicacions viàries o ferroviàries són factors importants perquè un municipi pugui captar nova població estable i, en aquests àmbits, les realitats divergeixen molt entre, per exemple, nuclis com Torredembarra i Castell – Platja d'Aro i els pobles de muntanya o de l'interior. "Els darrers mesos hem notat un augment de l'interès per establir-se al municipi, perquè la gent ha arribat a la conclusió que hi pot tenir una millor qualitat de vida, amb menys densitat humana. Ara bé, també és cert que aquí les condicions poden ser dures, amb menys serveis i sense fibra òptica a nivell d'usuari", explica a El Quinze Jordi Lapuente, tinent d'alcaldia a Vallcebre, un nucli de 250 habitants, que ha perdut un 15% de la població des del 2005.

L'interès per empadronar-s'hi ha estat important tant en pobles de muntanya, com Bolvir, Guils de Cerdanya o Planoles, com al litoral

L'alcalde de Planoles, David Verge, comenta que fa anys que intenten captar parelles joves per rejovenir la població del municipi, que va tancar el 2019 amb uns 290 empadronats. Durant l'estat d'alarma s'hi van instal·lar unes "25 o 30 famílies" que hi tenen una segona residència i que hi van teletreballar. Assenyala l'habitatge com el "principal problema" i l'han intentat pal·liar amb l'antiga caserna de la Guàrdia Civil, on ara hi ha nou pisos de protecció oficial, i ara arrenquen els contactes per aconseguir 12 habitatges d'un edifici buit del Ministeri de Foment situat a la N-260, al peu de la Collada de Toses. Josep Vidal, alcalde de Llavorsí (Pallars Sobirà), exposa que també han tingut nous empadronaments els últims mesos i igualment situa l'accés a l'habitatge com la principal barrera per instal·lar-s'hi, una situació que es repeteix a tots els municipis consultats.

Provocar "moviments" als pobles

Per a Carme Ferrer, alcaldessa de Senan (Conca de Barberà) i vicepresidenta de l'Associació de Micropobles de Catalunya, la situació generada per la pandèmia amb el boom del teletreball "és una oportunitat" per repoblar els municipis petits, però rebla que "s'han de donar diferents factors perquè això sigui possible, no només les telecomunicacions. També són importants les comunicacions terrestres i, sobretot, l'accés a l'habitatge i l'oferta de serveis". Senan, per exemple, no arriba als 50 habitants, quan el 2012 superava la seixantena.

Sebastià Mata, exalcalde de Maldà i actualment regidor de govern d'aquest poble de l'Urgell de 220 habitants -75 menys que fa 15 anys-, hi afegeix que "el teletreball pot ser una eina més, però no és la panacea que ens salvarà del despoblament". Mata, que també és el responsable de la sectorial de Joventut, Emprenedoria i Habitatge de l'associació, veu fonamental "provocar moviments socials i culturals als pobles" que generin vida i atreguin població, per evitar que morin a mesura que hi queda una "població envellida i masculinitzada".

Panoràmica de Cadaqués. ACN

A diferència del que succeeix a l'interior i a la muntanya, els pobles de costa fa anys que capten nova població, un fet que s'ha accentuat en diversos nuclis els darrers mesos. A Cadaqués (Alt Empordà), en canvi, el nombre d'empadronaments és similar al de l'any passat. L'alcaldessa, Maria Pia Seriñana, reconeix que "vam tenir un boom de peticions les primeres setmanes del confinament", si bé posteriorment moltes no es van materialitzar "perquè l'ajuntament estava tancat". Tot i l'evident atractiu turístic del municipi, admet que tampoc tenen unes "condicions òptimes per treballar", ja que la fibra òptica arriba a pocs punts i l'habitatge, un cop més, és escàs i poc assequible.

El demògraf Joaquín Recaño veu complicat que la tendència es consolidi i posa l'accent que més enllà d'una bona connexió a Internet "també calen serveis"

El professor del departament de Geografia de la UAB i investigador del Centre d'Estudis Demogràfics Joaquín Recaño conclou que els canvis d'empadronament "són una tendència que s'ha produït, però no sé si es consolidarà. Segurament podria fer-ho a la Costa Brava i en àrees molt dinàmiques del Pirineu, però a les zones rurals és molt difícil". La raó és que "no només es necessita una bona connexió a Internet, també calen serveis, com escoles, comprovar com evoluciona el teletreball, que en moltes feines i situacions familiars no és possible, i tenir en compte qüestions com la possible xarxa d'amistats dels fills, que tampoc facilita els trasllats". L'emigració al camp, per tant, encara sembla una realitat utòpica.

La realitat de la Catalunya buidada

Catalunya va arrencar el 2020 amb una població de 7.727.029 persones, el que suposa 311.000 més que el 2009. Ara bé, l'evolució territorial és absolutament desequilibrada, amb comarques que registren creixements demogràfics de més del 5% en la darrera dècada -com el Pla de l'Estany, el Baix Penedès, el Vallès Occidental i Osona-, mentre que d'altres experimenten un despoblament accelerat. Segons les dades comarcals de l'any passat -les últimes que ofereix fins ara l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat)-, l'Alta Ribagorça ha perdut el 12,7% de la població en només deu anys i ara tot just suma 3.820 habitants. També destaquen els despoblaments de la Terra Alta, que ha perdut el 12,3% dels empadronats; la Ribera d’Ebre (10,0%), el Pallars Sobirà (9,6%), l’Alt Urgell (8,5%), el Priorat (8,4%), les Garrigues (7,8%), la Conca de Barberà (7,7%), el Ripollès (7,1%), el Pallars Jussà (6,7%), el Berguedà (5,9%), el Baix Ebre (5,5%), el Montsià (5,4%), la Noguera (4,9%) i el Bages (4,2%).

Dit amb altres paraules, l'Alt Pirineu, bona part de la Catalunya Central, gairebé el gruix de les comarques de Ponent -amb l'excepció del Segrià- i les Terres de l'Ebre constitueixen la Catalunya buidada, amb municipis que es despoblen a gran velocitat. La situació és molt més accentuada als pobles més petits, més que no pas a les capitals comarcals, que conserven un dinamisme que els permet captar emigració dels municipis de l'entorn, segons va posar de manifest l'última edició de l'Observatori del Món Rural.

Un dels trets comuns d'aquests territoris és comptar amb una població molt envellida. Si al conjunt del Principat el 18,9% dels residents tenen 65 anys o més, a la Terra Alta la xifra s'eleva al 29,7%; al Pallars Jussà arriba al 25,7%, i al Ripollès al 25,7%. El Priorat (25,4%), les Garrigues (25,1%), el Berguedà (24,7%), la Ribera d’Ebre (24,5%), el Baix Ebre (22,3%) o l’Alt Urgell (22,1%) són altres exemples de comarques amb molta població major de 65 anys. A més a més, tot i que en el conjunt de Catalunya hi ha unes 150.000 dones més que homes, en moltes de les comarques que perden habitants hi ha més homes que no pas dones. Passa, per exemple, a la Conca de Barberà, als dos Pallars, al Priorat, a la Ribera d’Ebre, a la Terra Alta, al Berguedà, a les Garrigues, la Noguera, l’Alta Ribagorça, el Baix Ebre, el Montsià o a l’Urgell. Són, per tant, comarques envellides i masculinitzades.