Público
Público
Únete a nosotros

CLAVEGUERES DE L'ESTAT Eduardo Inda planta la comissió d'investigació del Parlament sobre la 'brigada política' d'Interior

L'ex-alcalde de Barcelona Xavier Trias, "sorprès" que l'exministre Fernández Díaz, que també ha rebutjat comparèixer al Parlament, no estigui "imputat" com a conseqüència de les gravacions que van revelar l'existència d'una 'brigada política' a Interior.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Eduardo Inda

Eduardo Inda, director d'OK Diario, ha plantat aquest dimarts la comissió del Parlament que investiga la conspiració del ministeri d'Interior contra polítics sobiranistes catalans, amb la fabricació d'informacions falses sobre ells, i que l'havia citat en qualitat d'expert, sense donar cap explicació per la seva absència.

Tampoc han acudit al Parlament Higini i Ramon Cierco Noguer, expresidents de la Banca Privada d'Andorra -on tenia comptes la família Pujol-, i igualment no compareixerà en la sessió de dijous l'exministre Fernández Díaz.

Inda, quan treballava per al diari El Mundo, va signar juntament amb Esteban Urraizteta un bon nombre d'articles que acusaven polítics catalans de diversos casos de corrupció econòmica.

Com a resposta a l'absència d'Inda, el Parlament ha aprovat, en aquesta mateixa comissió, que el director del digital OK Diario sigui citat novament, però ara en qualitat de testimoni. A diferència de les persones citades com a experts, les citades com a testimonis sí que tenen l'obligació d'acudir a les comissions del Parlament. La mesura s'ha aprovat amb els vots de Catalunya Sí Que Es Pot, Junts per sí i la CUP, mentre que PP i C's hi han votat en contra.

L'absència d'Inda ha evitat que els seves declaracions es poguessin creuar amb les de l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias (PDeCAT), damnificat per una de les falses informacions presumptament cuinades al ministeri de l'Interior, que sí que ha acudit a la cambra. El diari El Mundo va publicar l'octubre del 2014 que Trias tenia més de 12 milions d'euros en un compte a Suïssa, i fins i tot va aportar un suposat número de compte. Aquella mateixa setmana, Trias va demostrar que la informació era falsa, amb un certificat de la banca suïssa al·ludida pel diari, que explicava que l'exalcalde mai no havia tingut diners en l'entitat.

Xavier Trias a la comissió d'investigació del Parlament

En la seva compareixença, Trias s'ha mostrat "molt sorprés" que, tot i les evidències d'aquesta conspiració, l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz no només no hagi estat "imputat", sinó que segueixi com a diputat al Congrés. El dirigent del PDeCAT ha recordat les gravacions divulgades per Público de converses entre Fernàndez Díaz i l'exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya Daniel de Alfonso, que "van constatar qui hi havia al darrere d'aquesta operació".

Trias ha carregat especialment contra Fernández Díaz com a responsable de l'operació per desacreditar-lo. "El ministre de l'interior parlava d'una informació que acabaria amb la meva carrera", ha explicat, referint-se a les converses divulgades per Público. Trias ha recordat que, en aquestes converses, es parlava de "clavar un 'rejón' per assegurar-se de matar l'animal", en símil taurí que feia referència a Trias.

"Aquesta manera de fer política no la comparteixo ni l'he entès mai", ha exclamat Trias, que ha dit sentir "fàstic" per qui "intenta eliminar els adversaris a base de la mentida", i que "les persones que fan això s'han d'apartar de la política".

Trias ha relatat igualment que la implicació de l'exministre Fernández Díaz arribava fins al punt de pressionar directament els mitjans. En concret, ha assegurat que "el director d'un diari" -'La Vanguardia', segons ha afegit després a preguntes dels diputats-, va rebre una trucada personal de Fernàndez Díaz en què aquest li preguntava "com pot ser que no publiqueu" la informació falsa contra Trias
"si és veritat". Trias ha afegit que el diari no va publicar la informació perquè va contrastar-la pel seu compte, i que li consta que altres mitjans van rebre pressions semblants

El polític del PDeCAT ha recordat igualment que, en les converses, "el ministre deia que, ni que es demostri que no era veritat, el mal ja estava fet". I s'ha mostrat "sorprés" que la querella contra el ministre fos arxivada, en no acceptar-se com a prova la gravació de

"Encara avui hi ha gent que fa comentaris que ves a saber si no tenia diners a Suïssa el senyor Trias", ha lamentat el propi Trias, que veu en aquesta falsa informació una "operació amb objectius clars de desgast polític", duta a terme "amb grans mitjans i molts diners" des del ministeri de l'Interior. Trias ha afegit que, si va ser objectiu d'aquesta guerra bruta, va ser "pel pecat de ser alcalde de Barcelona en el moment que Catalunya cerca més llibertat", al·ludint al procés independentista, així com per pertànyer a un partit "compromès" amb amb aquest mateix procés.

Trias també ha interpretat que la falsa informació sobre la seva persona el va afectar en les següents eleccions, celebrades vuit mesos després, i que va perdre "per 17.000 vots". "No vaig perdre les eleccions únicament per aquestes mentides, però si que és cert que aquestes mentides van influir", ha afirmat Trias, que ha lamentat que "alguns partits van utilitzar aquestes mentides en campanya electoral, i em dol perquè sé que no eren certes".

En la seva compareixença, Trias ha rebut el suport dels portaveus dels diferents grups parlamentaris, que han carregat contra les conspiracions des del ministeri de l'Interior. Amb l'excepció del PP. El diputat popular Sergio Santamaría ha parlat de "relats ficticis sobre una 'Operación Cataluña' que no ha existit mai", i ha volgut posar en dubte les afirmacions de Trias sobre les pressions de Fernández Díaz a mitjans, atribuint-les a una "enemistat" prèvia amb l'exministre. Santamaría fins i tot s'ha referit a les gravacions divulgades per Público de Fernández Díaz y De Alfonso com a "conversa privada" -tot i que es van realitzar al despatx del primer al ministeri-, i ha afegit encara que "ningú" resistiria que les seves converses "privades" sortissin a la llum.

Trias ha respost no només negant qualsevol enemistat anterior als fets amb Fernández Díaz, i ha afegit que, molt al contrari, els unia "una amistat". "Jo he anat amb Fernández Díaz a reunions de polítics catòlics", ha revelat. Trias ha acusat també el parlamentari del PP -i, per extensió, tot el partit- de voler "embolicar" i de "rebolcar-se en la porqueria", i ha recriminat que la formació pretén "mantenir un relat que mantingui el dubte", sobre les falses acusacions a polítics sobiranistes.

En la mateixa sessió de compareixences ha parlat el director de l'agència de detectius Método 3, que va tenir un paper fonamental en els primers temps de l'operació contra polítics sobiranistes. Concretament, en la gravació de la conversa del 2010 al restaurant La Camarga entre l'expresidenta del PP català Alicia Sanchez-Camacho i Victoria Álvarez, ex de Jordi Pujol Ferrusola, el fill gran de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol.

Marco ha acusat reiteradament Sánchez-Camacho de "mentidera", perquè la dirigent popular s'ha presentat en diverses ocasions com a víctima de la gravació quan, segons el relat de Marco, va ser ella mateixa qui la va instigar. Ha explicat que "el pacte de La Camarga" es va gestar "en un hotel, entre els advocats de Sánchez-Camacho, de Victoria Álvarez" i de la pròpia agència de detectius, i que té documents que ho demostren.

"He dit mentidera més de deu cops a Sánchez-Camacho, i mai s'ha querellat", ha il·lustrat Marco. Que s'ha mostrat desitjós que l'expresidenta dels populars catalans el demandi, perquè, aleshores, mostraria "documents" que "demostren que teníem un pacte" per gravar la conversa. "Ara tinc les mans lligades per clàusules contractuals", ha dit, per justificar que no mostri ara aquests documents. Al juny del 2013, Sánchez-Camacho va retirar les acusacions als jutjats contra Método 3 després d'arribar a un acord en què l'agència de detectius indemnitzava la dirigent popular amb 80.000 euros.