Público
Público
moviments socials

El Parlament commemora els 50 anys de la creació de l'Assemblea de Catalunya amb una reivindicació de la unitat i la memòria

El 7 de novembre de 1971 es va es va celebrar la reunió clandestina a l'església de Sant Agustí de Barcelona per iniciativa de la Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya que va crear aquesta plataforma unitària de l'oposició catalana a la dictadura franquista

L'acte de commemoració del 50è aniversari de la creació de l'Assemblea de Catalunya al Parlament.
L'acte de commemoració del 50è aniversari de la creació de l'Assemblea de Catalunya al Parlament. Maria Asmarat / ACN

El Parlament ha commemorat aquest divendres els 50 anys de la creació de l'Assemblea de Catalunya en una reunió antifranquista clandestina que va escenificar una unitat molt reivindicada durant l'acte institucional, així com la importància de la memòria i el record del passat. "No fem prou per recordar la història d’aquest país", ha afirmat el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, un dels presents en l'assemblea fundacional que va reunir persones de diferents partits, entitats, sindicats i associacions.

Ribó: "No fem prou per recordar la història d’aquest país"

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha presidit l'acte en què hi han participat diversos dels 300 membres fundacionals, entre els quals Ribó, l’actriu Maria Josep Arenós, que ha llegit els quatre punts fundacionals de l’Assemblea, Elisabet Mas, Miquel Sellarès, Laura Tremosa i Joan Vallvé. La commemoració s'ha fet davant del quadre 7 de novembre d’Antoni Tàpies, que commemora la data fundacional de l’Assemblea i que l’artista va donar al Parlament.

El 7 de novembre de 1971 es va celebrar la reunió clandestina a l'església de Sant Agustí de Barcelona per iniciativa de la Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya. L'Assemblea es va constituir com una plataforma unitària de l'oposició a la dictadura franquista i va operar fins el 1977, amb el retorn de la democràcia. Com ha explicat Antoni Batista, coautor del llibre La gran conspiració. Crònica de l’Assemblea de Catalunya, aquell dia "els participants van entrar amb la primera missa del matí i van sortir amb l’última de la tarda" i no va comptar amb la irrupció de la policia, a diferència d’altres intents, perquè estava vigilant una regata en què participava el llavors príncep Joan Carles. Al final hi va haver algunes detencions, però Batista ha destacat que es van aprovar els quatre punts previstos i "es va demostrar que la unitat era possible".

Els quatre punts fundacionals eren, en primer lloc, l’amnistia dels presos i exiliats; l’exercici de les llibertats democràtiques, com el dret de reunió, expressió, associació, manifestació i dret de vaga; el restabliment de les institucions catalanes previstes a l’Estatut de 1932, i la coordinació de les forces democràtiques d’arreu de l’Estat. El que se sintetitzava sota la reclamació de "llibertat, amnistia i Estatut d’autonomia".

Durant l’acte, hi ha hagut moment pels records i les memòries de companys que també hi van participar i han mort recentment. Miquel Sellarès ha subratllat la unitat de l’esdeveniment, en què hi van participar les diversos forces polítiques clandestines, i ha destacat que ara falten referents en la política catalana que puguin guiar la societat, un element que en aquell moment sí que hi era.

Borràs ha destacat que es tracta d'un "estímul" pels actuals representants de la ciutadania

Ribó ha apuntat al valor del consens i la unitat d’aquella trobada clandestina, i ha assenyalat que hi ha matèries amb les quals no es pot fer partidisme, com el combat contra l’odi i el feixisme, l’autoritarisme, el canvi climàtic o la defensa de la igualtat i la justícia social, així com l’habitatge i els drets lingüístics. "Els partits són imprescindibles en democràcia però hi ha temes en què no hi han de ser. Cal trobar el consens perquè s’arreglin aquestes problemàtiques", ha dit.

La presidenta del Parlament ha afirmat que es tracta d’un "estímul" pels actuals representants de la ciutadania perquè l’Assemblea va aconseguir ser una "plataforma unitària, amb un objectiu comú" i l’aprovació d’uns punts que encara són vàlids a dia d’avui. "Poc ens podíem imaginar que tornaria a passar i que serien tan dolorosament vigents", ha dit, en referència a l’empresonament i exili dels líders independentistes. "Avui torna a ser ben viu aquest record, com a experiència d’unitat i generositat, de participació ciutadana per construir un projecte polític compartit i dur-lo a la pràctica", ha conclòs.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?