El Parlament dona llum verda a una comissió d'estudi sobre el feixisme, el racisme i els discursos d'odi

El ple del Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres la creació d'una comissió d'investigació sobre el feixisme, el racisme i els discursos d'odi. La iniciativa ha rebut el vot favorable dels grups impulsors, el PSC, Junts, ERC, els Comuns i la CUP. En canvi, els grups del PP i l'extrema dreta de Vox i Aliança Catalana hi han votat en contra: han coincidit a denunciar la intenció de convertir la cambra en un "tribunal" per "censurar" ideologies.

La proposta d'aquesta comissió d'investigació sorgeix de l'últim debat de política general de la cambra catalana. Entre els objectius d'aquesta iniciativa hi ha el d'analitzar aquesta mena de narratives, així com establir eines per a combatre-les. En concret, recollirà informació qualitativa i quantitativa sobre aquests fenòmens, i identificarà les polítiques i els mecanismes més efectius de resposta social i política. 

Els impulsors volen saber els àmbits on s'originen, els canals per on s'emeten i els col·lectius a qui van dirigits. Paral·lelament, impulsarà un treball conjunt per "aconseguir un entorn lliure, igualitari i respectuós en tots els espais i que promogui el respecte als drets humans". També plantegen l'impuls d'un pacte nacional contra els discursos d'odi.

La comissió estarà formada per un membre de cada grup parlamentari i treballarà durant un any per presentar les seves conclusions. A més, incorporarà la feina feta per la comissió d'estudi sobre el racisme institucional i estructural de la passada legislatura.

 Diferents punts de vista  

La portaveu del PSC al Parlament, Elena Díaz, ha alertat que "els discursos d'odi generen d'odi", i que "és l'avantsala de la violència". Ha recordat que les agressions i els delictes vinculats a l'odi han crescut un 178% en els últims 10 anys. Per això, ha demanat "contundència", perquè "a l'extrema dreta no se la pot normalitzar com una opció política com qualsevol altra".

Al seu torn, però, el diputat de Junts per Catalunya Francesc de Dalmases ha centrat la seva intervenció a denunciar la catalanofòbia com a forma de discurs d'odi. "És un fil conductor en aquest país, l'odi a Catalunya, l'odi al català. No és majoritari, però és transversal i té impunitat", ha afirmat el membre de la cambra. En aquest sentit, ha posat com a exemples l'aplicació del 155 o el discurs del Rei el 3-O del 2017.

En representació d'Esquerra Republicana, la diputada i exconsellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, ha sostingut que la comissió "neix per mirar de cara aquesta amenaçada", però també "per a entendre com operen" i poder respondre-hi "amb valentia". Ha afegit que "no n'hi ha prou condemnant" aquests discursos, sinó que cal saber "quines estructures el fan possible".

El diputat dels Comuns Andrés García Berrio ha puntualitzat que "no tot és delicte d'odi", i ha defensat que la comissió "ha d'ajudar a tenir més eines" per a fer front als autèntics discursos discriminadors. I el diputat de la CUP Xavier Pellicer ha denunciat que s'estiguin "aplicant" els delictes d'odi a independentistes, antifeixistes, feministes o activistes en favor del dret a l'habitatge.