Público
Público

Pascal, "amb ganes de sumar-se a la Crida" sense renunciar a un PDeCAT "fort" 

El PDeCAT inicia la 1a Assemblea Nacional just després de la presentació de la Crida Nacional per la República, el projecte de Carles Puigdemont, i amb una crisi oberta sobre la direcció del partit. Ni l'expresident a l'exili ni el president de la Generalitat, Quim Torra, participen de l'acte d'inauguració de l'assemblea. Els postconvergents decidiran aquest cap de setmana si dilueixen les seves sigles en l'aposta de Puigdemont i si mantenen Marta Pascal com a coordinadora.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

La líder del partit, Marta Pascal, atenent als mitjans a les portes de la 1a Assemblae Nacional del PDeCAT. @Pdemocratacat

Les aspiracions de consolidar el projecte polític del PDeCAT arriben a l’Assemblea Nacional del partit amb un gerro d’aigua freda. I qui l’ha vessat és el líder polític de la mateixa formació, Carles Puigdemont, que a l’inici de la setmana presentava la Crida Nacional per la República, un moviment que pretén aglutinar formacions i personalitats de l’independentisme i actuar com a front unitari. En aquesta llista de sigles que l’òrbita de l'expresident destituït pel 155 vol assimilar a la seva proposta també hi són els postconvergents, que se l’han trobat a sobre de la taula sense que ningú els hagi consultat res.

Per enèsim cop, els espais polítics hereus de Convergència Democràtica s’enfronten a un canvi de nom que ja va causar força mals de cap en el que va ser l’assemblea fundacional del PDeCAt. Ara, a més, l’assimilació a la Crida podria significar el que molts ja fa temps que observen sobre les relacions entre l’òrbita de l’expresident cessat i l’estructura del PDeCAT: els demòcrates semblen condemnats a perdre el seu espai i subordinar-se a l’estratègia de l’últim president electe a Catalunya, que ha sobrepassat el partit per traçar el seu propi camí. L’anunci de la presentació de la Crida ja va trasbalsar la seu del PDeCAT aquest dilluns, des d’on van anunciar que assistirien a la presentació a l’Ateneu Barcelonès amb un clar posat de sorpresa. Un cop allà, la portaveu del PDeCAT, Maria Senserrich, i la mateixa Pascal, s’ho van mirar des de l’última fila.

Aquest divendres, a les portes de l’assemblea, els rumors sobre les reticències de Puigdemont pel que fa al lideratge de Marta Pascal han fet esclatar les divergències entre les dues figures. L’assemblea votarà els càrrecs de direcció del partit diumenge al matí entre tota la militància del PDeCAT. Abans de començar l’assemblea, Pascal ha comparegut davant dels mitjans per intentar calmar els ànims: "Estem treballant en la candidatura. Surten moltes notícies però no hi ha hagut cap pacte rebutjat", ha dit. Però la tensió és evident. Mostra d'això és que, durant la jornada de presentació del partit, no hi ha hagut la compareixença ni de Puigdemont ni del president de la Generalitat, Quim Torra, que s'havia d'encarregar del parlament inicial però que, finalment, no ha aparegut.

Només començar, els assistents del palau han votat la Mesa de l'assemblea, que estarà formada per l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias, com a president; la secretària d'organització del partit, Irene Mallol; el president del Consell Comarcal de Cerdenya, Ramon Moliner; la membre de la Conselleria de Polítiques Digitals i Administració Pública Annabel Marcos i la presidenta del PDeCAT al Gironès, Fanny Carabellido. 

Trias ha pujat al faristol per fer un parlament molt marcat pels conflictes oberts al partit: "Hem de ser capaços d'ajuntar-nos des de diferents ideologies. La unitat és bàsica per al futur, i ho hem de fer des de la generositat", ha dit, amb termes que bé podrien ser una picada d'ullet a la Crida. Trias afegeix que el que planteja no és incompatible amb tenir "discusions", però "buscant la cohesió" i sent "capaços de superar moments difícils". Seguidament, Marta Pascal ha parlat, acompanyada de tota la direcció, per fer un discurs restringit a mitjans, durant el qual han presentat l'informe de gestió de la Direcció Executiva Nacional i han constituït les comissions i l'elecció de cada mesa.

Pascal, sola contra l'òrbita de Puigdemont

No són poques les pressions que ha rebut la mateixa Pascal per no posar pals a les rodes el projecte polític liderat per Puigdemont, Torra i Sànchez. Durant aquesta setmana, dirigents destacats del PDeCAT han fet públic el seu suport a la Crida, com ara l'alcalde de Molins de Rei, Joan Ramon Casals, que sona com a candidat alternatiu per liderar el partit. De fet, el moviment de Casals ha presentat una esmena a la ponència organitzativa per debatre formalment l'entrada del partit al moviment de l'expresident. A la cerca d'un diàleg entre membres del partit i l'òrbita de Puigdemont, Pascal ha visitat aquest matí els presos del PDeCAT a Lledoners, des d’on previsiblement ha parlat sobre l’assemblea del partit i sobre la Crida. Però els exconsellers empresonats Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn també van manifestar estar a favor de la candidatura de Puigdemont, en un article d’opinió al Diari Ara

Amb totes aquestes pressions a les esquenes, l’actual líder del partit intenta desmentir les notícies sobre les desavinences amb Puigdemont. I no només això, sinó que Pascal també s'ha mostrat favorable a unir-se al projecte de l’expresident: "Estem amb ganes de sumar-nos a la Crida de Puigdemont però a la vegada volem sortir del cap de setmana com un partit fort i sòlid, consolidat i unit. És un projecte perfectament compatible amb la Crida del president", ha dit. Pascal es resisteix a renunciar a les sigles del partit i el paper que hi té, però, arraconada pels càrrecs cessats i part dels demòcrates, evita fer cap declaració pública que confronti la proposta de l'expresident.

La Primera Assemblea del PDeCAT discutirà entre gairebé 2.000 associats i set ponències, entre les quals n’hi ha una de política i una altra d’organitzativa, quan previsiblement s'abordarà la polèmica entrada a la Crida Nacional per la República. Pascal, que no renuncia als seus anhels per mantenir-se com a coordinadora del partit, insisteix que la decisió està en mans de tota la militància.