El dia 8 d’abril van saltar totes les alarmes a Reus (Baix Camp) després de l’anunci de convocatòria d’una roda de premsa per aquella mateixa tarda amb la presència del conseller de Salut, Toni Comín. El Departament anunciava la intenció de crear una nova “entitat pública” gestionada de manera conjunta pel CatSalut [Generalitat] i l’Ajuntament de la ciutat per tal d’eixugar el dèficit de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, que s’havia enfilat fins als 8,4 milions d’euros en el tancament de l’exercici econòmic de l’any 2016. D’aquesta manera, es posava un mur de contenció a un centre sanitari amb una curta trajectòria però intensa: nombrosos canvis en la gerència, problemes de liquiditat i punt de partida del macro cas de corrupció Innova.

El punt de partida del projecte de construcció de l’hospital es troba el 2007, en un moment en el qual el consistori governat pel PSC, ERC i ICV considera oportuna la creació d’un nou hospital tres vegades més gran que el que hi havia fins aleshores i amb una superfície de 74.000 m2. El govern de la ciutat va cedir la construcció de l’obra al hòlding d’empreses Innova, amb Josep Prat i Carles Manté com a cares visibles, tot i que el sumatori de les despeses quedava íntegrament en mans de l’executiu reusenc. Un pressupost de 140 milions d’euros per un ajuntament amb un pressupost mitjà de 110 milions d’euros.

L’endeutament va resultar primordial des de l’inici a causa de les dimensions de l’obra i del pressupost. Per fer possible la construcció de l’hospital, el hòlding d’empreses municipals Innova va traspassar el deute a l’ajuntament governat per Lluís Miquel Pérez, imputat en la causa de corrupció, havent de pagar fins a set milions d’euros anuals en concepte de lloguer per fer front als crèdits. Tot plegat però, va veure incrementar les despeses en el moment en el qual el grup municipal de la CUP va interposar una denúncia a fiscalia i els dos organismes van haver de regularitzar diversos procediments.

Marta Llorens, portaveu del grup municipal de la CUP, explica que “la creació del monstre de l’hospital va fer que proliferessin les irregularitats internes de l’empresa municipal i es fessin factures inexistents”. L’Hospital Sant Joan va demanar a altres empreses del Grup Salut, ens que agrupa diverses estructures sanitàries de la demarcació de Tarragona, l’emissió de factures amb un valor de 0 euros per poder desviar fons al mateix temps que Innova va concedir licitacions a empreses properes a l’òrbita de Prat, Manté i Pérez.

L’arrel del problema

El cúmul de circumstàncies va fer que l’any 2015 l’entitat sanitària toqués fons i quedés immersa en una causa de dissolució. Una causa que esgota el termini a finals d’aquest mes de maig i que la junta general de l’hospital haurà de votar la proposta d’eliminar-la. Fins al moment, com a mètode per mantenir un equilibri pressupostari, constata Llorens, s’havien injectat fons provinents d’empreses municipals amb xifres positives com ara Aigües de Reus però la situació es fa “insostenible”. Cal afegir com un motiu més de dificultat econòmica per l’hospital el fet que durant aquell mateix període, el Departament de Salut va canviar el mètode de contractació de les tasques sanitàries, que fins aleshores el CatSalut havia pagat per càpita i passava a remunerar-ho per servei prestat, endarrerint així l’arribada de líquid cap a les arques municipals.

Noemí Llauradó (ERC), regidora de Salut de l’ajuntament de Reus i presidenta del Grup Salut, recorda que en l’exercici d’aquell any la societat de l’hospital acumula per primera vegada un dèficit de 3,1 milions d’euros i és llavors quan “des de l’ajuntament ens posem en contacte amb la conselleria de Salut i establim aquesta comissió mixta per tal de trobar una solució per aquesta situació de desequilibri”.

El moment més crític arriba amb el tancament de l’exercici comptable del 2016 quan es toca sostre amb uns valors negatius de més de 8,4 milions d’euros. La societat decideix fer un traspàs de dividends provinents de societat municipal Gecosa per equilibrar la situació econòmica. Gecosa, l’estructura empresarial que regenta l’Hospital de Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre), és de titularitat 100% de l’ajuntament de Reus i va ser l’escollida per transferir 4 milions dels seus beneficis cap a l’Hospital de Reus, que quedava sobre els 4,4 milions de dèficit, per assegurar la seva viabilitat.

En aquest sentit, com recorda Llauradó, “el CatSalut ha assegurat que garantirà la sostenibilitat econòmica de l’estructura i està disposat a posar els diners que convinguin per equilibrar la insuficiència de liquiditat”. Tot i això reconeix que en la mateixa institució hi ha “marge de millora” i és conscient que “és obligació del centre intentar equilibrar el resultat”.

Els grups de l’oposició, per la seva banda, recalquen que tot i tenir presència al consell d’administració del Grup Salut, no eren coneixedors de les gestions en curs entre l’executiu de l’alcalde Carles Pellicer i la conselleria de Comín. “No sabem quin és el procés que ens ha portat fins aquí”, lamenta la regidora de la CUP i qualifica el procés que ha portat fins a l’acord de “totalment opac”.

La recepta definitiva

El conseller de Salut, Toni Comín, va explicar durant la seva compareixença en roda de premsa que el CatSalut gestionaria l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus de manera conjunta amb l’ajuntament de Reus a partir del 2018 a través d’una societat de nova creació de titularitat mixta. La Generalitat ostentaria a un 54% de la participació mentre que el 46% restant seria pel consistori de la capital del Baix Camp. Comín però, va remarcar que la Conselleria no entraria a administrar el Grup Salut i al mateix temps tampoc optaria a la presidència de l’organisme municipal. El govern municipal considera la solució al context actual plantejada per la Generalitat de Catalunya la “fórmula més adient”, ja que valoren el gest com “una aposta que fa la Generalitat per l’hospital” que “assegura un paper capdavanter del centre hospitalari en la regió sanitària del Camp de Tarragona juntament amb l’Hospital Joan XXIII de Tarragona (Tarragonès)”.

Al seu torn, els cupaires dubten d’aquest moviment dient que no acaben de “veure l’aigua clara” per l’engreixament d’estructures que generarà l’acord. Relaten que la nova societat suposarà que el CatSalut pagui uns diners a l’hospital, aquest a Innova, actualment amb el nom de Reus Serveis Municipals; i Reus Serveis Municipals a CatSalut tancant el cercle. Una “dinàmica hereva d’Innova”, segons la CUP. La portaveu dels anticapitalistes, Marta Llorens considera que la proposició de Comín “s’acota a la nostra opció però no és una opció real”.

La CUP proposa que qui gestioni l’hospital, després d’haver fet un estudi previ, sigui l’Institut Català de la Salut (ICS) perquè d’aquesta manera “un 100% de l’hospital seria gestionat pel CatSalut”, agrupant les despeses de contractació i el deute. Llorens recorda que “en el seu moment va ser el CatSalut que amb l’ajuntament va voler crear un hospital” d’acord amb els plans de Josep Prat i Carles Manté, i per això consideraria oportú que el govern català carregués amb el pes econòmic. De fet, la regidora assenyala que “la competència sanitària és de la Generalitat i per tant l’ajuntament està assumint una competència que no li és obligatòria només per dir que Reus és un centre sanitari i de recerca universitària de referència”.

Els treballadors, peça central

En paraules del conseller, l’entrada del CatSalut en la gestió de l’hospital per garantir la viabilitat econòmica de l’entitat garanteix que “els treballadors dormin tranquils perquè el dèficit deixa de ser una amenaça". Tot i la crida a la calma, els treballadors viuen amb incertesa l’anunci perquè pensen que “quan intervé el CatSalut, en alguns centres aplica el conveni del sector, el Ciscat, i en d’altres conserva el conveni propi”.

Alicia Martín, presidenta del comitè d’empresa de l’hospital Sant Joan, explica que el conveni propi es va implementar fa vuit anys “reconeixent els objectius com a part del salari i equiparant aquest salari dels treballadors del sector sanitari públic amb la resta d’Espanya a més d’incloure una sèrie d’objectius”. Reafirma que no es plantegen “un altre escenari que no sigui amb el nostre conveni perquè està lluitat del primer a l’últim article”. Tot i això, el pròxim 30 de juny s’esgota la vigència d’aquest conveni i per aquest motiu està treballant una mesa de negociació entre la direcció de l’hospital i els representants dels treballadors, amb l’objectiu d’explorar en quin marc es treballarà a partir del dia 1 de juliol.

“Nosaltres no hem sigut el problema”, diu Martín i demana que l’administració que “assumeixi la responsabilitat anant més enllà de les xifres” tot recordant que “el centre de tot plegat és la salut de les persones”. Martín explica que els problemes per la plantilla ja van començar durant els últims anys de servei a l’hospital antic i ve causat per la “mala gestió absoluta”. Subratlla que “més de la meitat de la plantilla té un contracte temporal i aquest fet afecta molt a la moral dels treballadors tenint en compte que fa molts anys amb viuen amb aquestes condicions”. A més, emfatitza que “la majoria dels centres dediquen més d’un 60% del total del pressupost a la plantilla, mentre que en el nostre cas està entre el 40% i el 45%”. En aquest sentit, la presidenta del Grup Salut blinda el fet que “la cartera de serveis l’hospital queda assegurada i fins i tot pot augmentar” d’acord amb la proposta de Comín.

El llegat d’Innova

La construcció de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus va ser la clau de volta que va fer esclatar la investigació per presumpta corrupció del cas Innova. La causa, investigada pel jutge instructor del jutjat número 1 de Reus Diego Álvarez de Juan, es troba en gran part sota secret de sumari. La investigació gira al voltant de les figures de Josep Prat, exdirector del hòlding d’empreses Innova, Carles Manté, exdirector de CatSalut, i Lluís Miquel Pérez, exalcalde socialista de la ciutat de Reus.