EconomiaEl Passeig de Gràcia, el passeig dels poderosos

Quedem amb Rafa Burgos al Palau Robert, a la part alta del Passeig de Gràcia, a uns metres d'un local disponible. No se sap quant en demanen, però "en aquest tram del Passeig es paga menys que més avall". Amb ell iniciem una passejada per la via més cara de Barcelona. Periodista i guia turístic, Burgos acaba de publicar Els amos del Passeig de Gràcia (Pol·len Edicions), un llibre que desgrana qui el controla i quines operacions de compravenda immobiliàries, sovint poc conegudes, s'hi han portat a terme. Una radiografia del poder en tota regla. 

Una artèria que amaga un reguitzell de negocis tèrbols, en alguns casos relacionats amb el comerç d'armes, evasions fiscals i fraus a l'administració. Alhora, és el carrer més car de l'Estat per llogar-hi un pis -un de 150 metres quadrats surt per una mitjana de 5.325 euros mensuals- i on el metre quadrat se situa entre 25.000 i 30.000 euros.

Els panots amb motius de mar, dissenyats per Gaudí, passen desapercebuts per als turistes, que cerquen amb la mirada i, sovint a través de la pantalla del mòbil, la Pedrera i la Casa Batlló. Grups d'adolescents de viatge amb l'escola omplen les voreres. Selfies i machiatto de l'Starbucks. Des de dins dels comerços, els vigilants de seguretat se'ls miren amb desconfiança. Davant de la Pedrera, vaixell insígnia del Passeig, quatre operaris del Bicing reparen quelcom. Aquells que estan de pas fan mala cara pel soroll; els destorba la contemplació d'una de les obres magnes de Gaudí.

A la vorera de davant s'hi troba la joieria Suárez, on Iñaki Urdangarín va anar a buscar l'anell de compromís de la Reina Letizia, prèviament escollit pel rei Felip. Es va pagar amb la targeta de l'institut Nóos. Una mica més avall s'hi troba Tiffanys&Co, que més que una joieria sembla un restaurant per la gran quantitat de taules que hi ha en el seu interior. A dins, una parella pren un cafè i un te. I signen quelcom. Els aparadors aclaparen, també la llum i els daurats de la botiga. No hi ha el preu de cap joia. "Envia un email a l'encarregat, ara no et podem atendre". També ens ho diuen a Loewe i Bagués-Masriera.

La majoria de clients que compren en el segon tram més transitat de Barcelona (el primer és el Portal de l'Àngel i el tercer Les Rambles) són extracomunitaris. De fet, tres de cada deu euros del total gastat pels turistes extracomunitaris és al Passeig de Gràcia, on es concentra el 42% de les compres de luxe que es fan a la ciutat. Enmig de tant de luxe no sorprèn que els principals protagonistes del llibre de Burgos siguin multimilionaris i grans empreses.

El factòtum d'Inditex, Amancio Ortega, és propietari d'alguns dels immobles més importants de l'artèria, després de comprar-los per desenes de milions d'euros. L'andorrà Andbank, els germans Gallardo -propietaris de la farmacèutica Almirall-, la constructora Núñez i Navarro o la família Botin són altres noms il·lustres que apareixen a les pàgines de l'obra.

Però tornem al passeig. "La gran majoria de clients que tinc són turistes. Compren de tot, records, postals, clauers, aigua, imants. El client d'aquí compra diaris i revistes, gent que treballa per aquí a prop". Seven euros. La conversa queda interrompuda. L'Encarna és la quiosquera del quiosc que hi ha davant la Borsa de Barcelona des de fa set anys. "Abans els turistes compraven més i la gent s'emportava coses sense preguntar-ne el preu. Ara, com que es viatja més en lowcost, la gent compra més ja un cop a dins de l'aeroport", assegura.

El llibre, a més de donar les claus més importants de qui controla el Passeig de Gràcia, és un compendi de curiositats que funcionen com a vertebradors del relat i que n'alleugereixen la seva càrrega narrativa. Resulta si més no curiós que l'antiga seu de Banesto, al número 1 de l'artèria i on en el seu moment es van allotjar Einstein i Churchill, durant la guerra civil es convertís en la seu del PSUC i que avui dia, estigui en mans de l'amo de limperi Inditex. També durant la guerra civil Antonio Machado es va allotjar a l'Hotel Majestic.

Si Jordi Pujol abans hi tenia l'oficina, ara és Manuel Valls qui treballa des del Passeig per aconseguir l'alcaldia de Barcelona. Així mateix, resulta interessant que Apple errés amb els seus números: quan es va establir a Barcelona, on hi ha la segona botiga més gran de tota Europa, va calcular unes vendes de 20 milions d'euros anuals. La realitat, però, que arriba als 40. El local, que ocupa la part baixa del número u, li va costar 86 milions a Amancio Ortega, que va comprar-lo el 2012, a través de la societat Pontegadea Inversiones. Posteriorment, pagaria 44 milions per la resta de la finca, on ara hi ha un hotel de la cadena Iberostar.

A qui decideixi entrar a la botiga d'Hugo Boss, ha de saber que el seu fundador, en Ferdinand Boss, va ser un fidel seguidor i defensor de Hitler. Durant el nazisme, era aquesta marca qui elaborava els uniformes de les SS. La història no acaba aquí: aquests uniformes, en la majoria dels casos, es teixien en camps de concentració.

Una dada més: el 2013 la mítica llibreria Jaimes, al costat de La Casa Del Llibre, va haver de marxar per una raó de pes, el lloguer de 1.400 euros al mes va apujar-se a 21.000, xifra que no van poder assumir, com era d'esperar. No obstant tot això, si hi ha quelcom de curiós al mateix temps que sospitós és que tal com afirma Rafa Burgos, durant els anys de la crisi, quan tothom s'estrenyia el cinturó i feia pinya, els negocis i la compravenda d'immobles al Passeig de Gràcia no només es va mantenir, sinó que va créixer. "És l'època on es van produir més canvis de propietaris i els negocis al Passeig es van incrementar", assegura l'autor. El luxe no va patir la crisi. Significatiu.