Junts per Catalunya ja ha engegat la maquinària per les eleccions municipals de 2023, que considera clau per la consolidació del partit creat fa menys d'un any i mig. El mateix període de temps és el que queda encara per als comicis, però la formació ja ha donat el tret de sortida a una cinquantena d'actes previstos fins el juliol de l'any que ve per anar musculant-se en un àmbit, el local, en què s'hi juga molt, segons comenten fonts de Junts a Públic. Fora dels focus, el partit està treballant perquè els alcaldes que s'han mantingut al PDeCAT, com els de Martorell, Lloret de Mar, Tortosa, Igualada o Mollerussa, facin el pas i s'uneixin a JxCat. Es tracta del que es pot considerar una OPA hostil on no hi ha lloc per una negociació conjunta entre formacions, com han deixat clar els seus dirigents.

Junts vol presentar llistes a tots els municipis i aspira a recuperar el lloc com a primera força municipalista, que va perdre davant d'ERC el 2019 i que els republicans esperen mantenir. Serà un cos a cos, tot i que es preveu que menys ajustat que el del 14-F, quan ERC va superar els de Puigdemont per tan sols un escó. En les municipals de 2019, JxCat va quedar tercera força amb un 15% de vot, per darrere d'ERC (23%) i PSC (22%). Va obtenir 2.798 regidors, per sota d'ERC, amb 3.107, però a distància del PSC, amb 1.315. Tot i això, en nombre d'alcaldies es va situar en primer lloc, molt ajustada amb ERC, encara que va perdre força respecte el 2015, amb una seixantena de batlles menys.

El 2015 es va presentar encara com a Convergència i Unió (CiU), mentre que el 2019 ho va fer sota la candidatura de Junts per Catalunya, creada el 2017 com a coalició electoral entre Convergència Democràtica (CDC) i el PDeCAT. A les municipals de 2023, doncs, serà la primera vegada en què es presenti com a nova formació, i la bifurcació del vot amb el PDeCAT fa previsible que, amb més intensitat o menys, el resultat de Junts s'afebleixi d'alguna manera.

En aquest context i per fer-hi front, el partit ha començat ja un ampli desplegament pel territori, amb les primeres parades a Granollers, Girona, Vilanova i la Geltrú, el barri barceloní del Clot i Lleida. Sota el lema "Preparats", la cinquantena d'actes de precampanya volen assegurar que el partit es consolida i que el resultat que van obtenir el 14-F, amb 32 escons al Parlament, no és "flor d'un dia". 

Disputa amb el PDeCAT

JxCat encara amb força els primers comicis desvinculada del PDeCAT. La formació de l'expresident Carles Puigdemont va presentar-se com a tal el juliol de 2020, i ja va afrontar els comicis del 14-F al Parlament sense el PDeCAT, de qui es va escindir, que es va presentar en solitari i que finalment va quedar fora de l'hemicicle. Gran part de la seva plana major, incloent els membres del Govern i els presos polítics, així com els exiliats, es van afiliar des de l'inici a JxCat, estripant el carnet del partit hereu de l'antiga Convergència. El resultat de les eleccions, a només un escó d'ERC -partit amb 90 anys d'història-, va sorprendre fins i tot dins de les seves files.

Davant d'aquest èxit, la voluntat per a les municipals és repetir la mateixa fórmula, que es va demostrar guanyadora. No hi ha intenció de fer un acord amb el PDeCAT, sinó que la proposta de JxCat és que els alcaldes i regidors que vulguin s'hi uneixin a títol individual. Així ho reafirmava la vicepresidenta del partit i candidata per Barcelona, Elsa Artadi, en una entrevista amb Públic: "Ja ens vam posicionar, vam dir que no hi hauria un acord general amb cap altre partit. Ens presentem com a JxCat, igual que vam fer al Parlament i ens va anar molt bé. Per tant ens seguirem presentant així arreu del territori". 

Algunes alcaldesses que es van sumar des de l'inici a JxCat són Marta Madrenas, de Girona, i Anna Erra, de Vic, però n'hi ha que no han fet el pas i es mantenen, de moment, a les files del PDeCAT, com el de Martorell, Xavier Fonollosa, el de Lloret de Mar, Jaume Dulsat, el d'Igualada, Marc Castells, el de Reus, Carles Pellicer, la de Tortosa, Meritxell Roigé, i el de Mollerussa, Marc Solsona, entre d'altres. El PDeCAT es manté fort sobretot al sud i a ponent, al Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre i a l'interior de Lleida.

Solsona, que també és secretari general adjunt del PDeCAT, explica a Públic que l’objectiu del partit per a les municipals és "articular propostes per generar candidatures guanyadores" posant èmfasi en l’autonomia municipal i les aliances que es puguin generar amb d’altres formacions a cada poble o ciutat. Confirma que no hi ha una negociació oberta amb JxCat però que això no implica que no estiguin trucant a gent "de manera individual".

Es tracta d'un moment complex al partit, sense representació al Parlament i immers en una reconfiguració de l'espai a nivell nacional, com va presentar en una conferència al Teatre Nacional de Catalunya fa poques setmanes la secretària general, Àngels Chacón. S'estan buscant aliances amb d'altres formacions, com la Lliga Democràtica d'Astrid Barrio, Lliures i Convergents. Tanmateix, Solsona separa aquest procés de les municipals, que també desvincula del resultat del 14-F: "El món local té una mirada pròpia. No volem fer lluites caïnites sinó trobar els punts en comú".

La maquinària "està en marxa" i el PDeCAT preveu tenir l'escenari municipalista definit cap a finals d’any en un procés que contempla arribar a aliances puntuals amb altres formacions i del qual la direcció "està al corrent". "Ningú va per lliure aquí". Solsona resumeix que l'objectiu és donar eines al món local per fer les millors llistes que "sumin al màxim de gent possible", sense un enfocament corporatiu des de la direcció, i ressalta que també està per veure la força que té el món local dins de Junts. 

Presència a l'interior de Catalunya

El partit de Puigdemont, tot i això, sosté que el futur polític passa per la seva formació i ha començat una campanya per captar el màxim nombre de batlles i regidors del PDeCAT en una estratègia en què té molt de pes la necessitat d'aglutinar el màxim nombre de candidats per poder fer front a ERC, davant de la qual ha anat perdent terreny en els últims anys.

Els republicans es van imposar per primera vegada en unes eleccions parlamentàries el passat febrer, però ja havien guanyat a JxCat -en les seves diverses formes- en les municipals i les estatals de 2019. No ho va fer, però, en les europees del mateix any, en què el lideratge d'un Puigdemont exiliat al cor de la Unió Europea va impulsar els resultats de la formació postconvergent.

JxCat és un partit amb presència sobretot a la Catalunya interior, i amb resultats modestos a les grans ciutats. A les municipals de 2019, de les quatre capitals, JxCat només es va imposar a Girona, feu de Puigdemont, amb Marta Madrenas al capdavant. A Lleida va obtenir un modest tercer lloc, a Tarragona, un quart, i a Barcelona, un cinquè.

Els resultats a la capital catalana són especialment rellevants i Junts va aconseguir un dels pitjors de la seva història passant de tenir l'alcaldia el 2011 amb Xavier Trias, que la va perdre front a Ada Colau en un ajustat frec a frec el 2015, als només cinc regidors del 2019 amb una candidatura encapçalada per Quim Forn, llavors encara empresonat per l'1-O, i amb Elsa Artadi de segona a bord. Amb el repte de recuperar electorat a Barcelona, Artadi ha agafat les regnes de la candidatura i ha donat també el tret de sortida a la precampanya com a alcaldable, amb una conferència als cinemes Phenomena on va acudir bona part de la direcció del partit, els membres del Govern, els expresos polítics i, fins i tot, l'expresident Artur Mas, que el 14-F va fer campanya amb el PDeCAT.