Público
Público

CONFLICTE ENTRE CATALUNYA I L'ESTAT Pedro Sánchez: El diàleg bilateral entre Govern espanyol i Generalitat "és inevitable"

El president del Govern espanyol parla d'infraestructures i de revisió de lleis aprovades al Parlament de Catalunya invalidades pel Tribunal Constitucional. El president de la Generalitat reitera la voluntat de "fer efectiva la República" 

Pedro Sánchez en roda de premsa a París després de la reunió amb Emmanuel Macron / EFE

PÚBLIC I AGÈNCIES

El president del govern espanyol ha reconegut la necessitat de normalitzar "les relacions institucionals amb el govern de Catalunya" a través d'un "diàleg bilateral que s'ha de produir inevitablement".

Cal "començar a caminar", ha dit Pedro Sánchez, "per resoldre molts dels problemes, "que són polítics", però que "tenen a veure", segons ell, "amb les infraestructures i amb "recursos d'inconstitucionalitat que es van posar damunt de la taula com a conseqüència de lleis aprovades pel Parlament de Catalunya i que poden ser examinades perfectament pel govern d'Espanya".

El cap de Govern espanyol ha fet aquestes declaracions després de la seva trobada  a París amb el president francès, Emmanuel Macron, per tractar sobre l'anomenada "crisi migratòria" i la política en relació a les persones que busquen refugi als països de la Unió Europea.

Sánchez ha assenyalat que "el simple fet" que una conversa entre el president del Govern i el seu homòleg de la Generalitat "sigui una notícia" demostra  l"anormalitat" de les relacions actuals.

Parlava de les paraules que van intercanviar durant la seva trobada en la inauguració dels Jocs del Mediterrani. Segons Sánchez, la presència en aquell acte del rei Felip VI, el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, l'alcalde de Tarragona, Fèlix Ballesteros, i d'ell mateix "diu molt de la voluntat de recompondre les relacions".

El cap de l'Executiu espanyol ha tornat a posar doncs l'accent en les inversions a Catalunya en infraestructures, anunciades un i altre cop per diferents governs, però també ha obert d'alguna manera la porta a la recuperació d'alguns dels articles de l'Estatut tombats el 2010 pel Tribunal Constitucional, com ja van fer la setmana passada la ministra de Política Territorial i Funció Pública, Meritxell Batet, i l'expresident del Govern José Luis Rodríguez Zapatero.

Finalment, el líder socialista ha aprofitat la seva al·lusió a Catalunya en la seva primera visita d'Estat per agrair a Macron el seu suport "a la integritat territorial d'Espanya". "Volia agrair-ho també en públic", ha conclòs.

"Fer efectiva la República"

El president de la Generalitat, per la seva banda, ha reiterat aquest dissabte que el seu objectiu és fer efectiva la independència de Catalunya: "Volem fer efectiva aquesta República que l'1-O ens vam guanyar i que vam declarar políticament el 27 d'octubre".

El president de la Generalitat, Quim Torra, a l'acte commemoratiu del centenari de biblioteca popular a  la ciutat de Valls / EUROPA PRESS

Quim Torra ho ha declarat en la clausura del centenari de la Biblioteca Popular de Valls (Alt Camp), en la qual ha participat al costat de la consellera de Cultura, Laura Borràs, l'alcalde de Valls, Albert Batet, i el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet.

Torra i Puigdemont reivindiquen el "cos d'Estat" que va defensar Prat de la Riba

Torra ha sostingut que no s'està "tan lluny" d'aquest objectiu, amb una referència al que va defensar el primer president de la Mancomunitat de Catalunya. 
"No estem tan lluny del que es proposava Prat de la Riba, de construir un cos d'Estat per a Catalunya", ha destacat. Aquest cos d'Estat ara es vol construir "republicanament".

L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont també ha intervingut en aquest acte a través d'un missatge des de Berlín, i ha coincidit en què la Mancomunitat va ser "un referent que va obrir la porta a una veritable transformació" de Catalunya.

"Encara queda camí per recórrer per poder anhelar aquest ideal de la Mancomunitat de fer possible que, a través de la cultura, puguem construir una societat de democràcia, de llibertat i de pau", ha reconegut.