L'accés a l'habitatge s'està complicant cada vegada més a Barcelona. Amb els preus dels lloguers pels núvols, l'aparició de nous nínxols de negoci, com el lloguer de temporada o l'habitatge de luxe per a estrangers, accelera l'expulsió dels veïns.

La notícia recent que un bloc del carrer Tarragona, a l'Eixample, ha obtingut 120 llicències per fer-hi pisos turístics ha generat alarma a la ciutat i especialment als habitants que hi estan actualment de lloguer i que han rebut un avís per marxar-ne de manera imminent.

S'hi sumen altres casos, com el d'un edifici de la plaça Santa Madrona, al Poble-Sec, on s'hi faran cinc nous pisos turístics. Totes aquestes llicències han arribat per via judicial, ja que el 2014 va ser l'últim any en què l'Ajuntament va atorgar llicències.

Però, per què els hi donen ara? Què implica això per la ciutat? Afecta la regulació vigent? Resolem dubtes sobre aquests casos que han alarmat els barris per aprofundir en la turistització que ja pateixen.

Una escletxa judicial oberta el 2019

Quan l'actual alcaldessa, Ada Colau, va arribar al govern municipal el 2015, es van impulsar mesures per impedir la concessió de més llicències davant d'una ciutat ja molt tensionada pel turisme. 

El Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT) regula les places hoteleres, però també els pisos turístics, els albergs i altres modalitats d'allotjament. Es va aprovar de manera definitiva el 2017, però per un defecte de forma, el 2019 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el va anul·lar.

En previsió d'això, l'Ajuntament ja havia impulsat un nou text cobrint els forats que el tribunal argumentava per tombar-lo. Però en aquest lapse de temps -de pocs dies-, algunes empreses immobiliàries van sol·licitar llicències turístiques, que l'Ajuntament va denegar i llavors van recórrer als tribunals.

Fa pocs mesos que aquests jutjats estan sentenciant a favor dels propietaris i obligant l'Ajuntament a concedir-los les llicències. És el cas del carrer Tarragona, el de la plaça Santa Madrona i el de sis sentències més que obliguen l'Ajuntament a acceptar una dotzena de pisos, segons confirmen fonts municipals a Públic. Es desconeix si hi ha més casos pendents de sentència.

L'Ajuntament anul·larà part de les llicències

El cas del carrer Tarragona és especialment espectacular pel gran nombre de pisos turístics que albergarà si tira endavant. Fonts de l'Ajuntament expliquen a Públic que estan "buscant totes les escletxes possibles" per revocar les llicències. 

De moment, han anunciat que anul·laran 77 dels 120 permisos basant-se en una llei catalana que permet fer-ho si no s'han activat al cap de tres mesos de rebre-la.

És el cas de la majoria d'habitatges, ja que encara estan ocupats pels llogaters habituals, amb un contracte vigent: "77 d'aquests 120 no seran pis turístic", va afirmar la tinenta d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz.

Faran el mateix amb el cas del Poble-Sec, on hi viuen veïns en quatre dels cinc habitatges que ja han estat inscrits al cens de pisos turístics. Sanz va apuntar que aplicaran aquesta llei com a "innovació jurídica" però que cal "una llei més específica per revocar llicències" que reclamen a la Generalitat.

El PEUAT no queda afectat, però reclamen més regulació

Aquestes noves sentències no inhabiliten el PEUAT, que segueix vigent i impedeix l'obertura de més pisos turístics, però ha obert la porta a què l'Ajuntament reclami a la Generalitat més regulació. L'objectiu principal és que es puguin revocar les llicències, cosa que ara no es pot fer i impedeix, entre d'altres, un decreixement turístic a la ciutat.

"Per capgirar la situació necessitem canvis legislatius urgents que la Generalitat ha de tirar endavant", afirma el regidor Marc Serra a Públic. Per això han entrat una proposta de llei al Parlament amb aquest objectiu.

Els pisos turístics a Barcelona, al voltant de 9.500

Els pisos turístics a Barcelona s'han mantingut estables al voltant dels 9.500 des de l'entrada en vigor de les mesures regulatòries de Colau, i especialment, el PEUAT, que a partir de 2017 ha permès un lleuger decreixement -uns 200 pisos menys.

Per contra, en l'època de Xavier Trias s'havien quadruplicat, passant de 2.680 a 9.600 en quatre anys (2011-2015). Això va coincidir amb la liberalització del fenomen, el 2012, i l'auge de plataformes com AirBnB.

Aquest control a la capital ha permès congelar el nombre de pisos legals i tancar-ne fins a uns 8.000 d'il·legals, segons l'Ajuntament. Sanz afirma que l'equip municipal ha treballat molt dur per "ordenar el caos" que existia al voltant d'aquest tema i detalla que dels pisos il·legals tancats, prop de 4.000 ja s'estan llogant per a residents habituals.

A la resta de Catalunya, la proliferació de 702 pisos turístics el 2012 a gairebé 100.000 el 2023 està empenyent cada vegada més municipis cap a la regulació, però l'Ajuntament reclama que s'adopti una legislació a nivell de país.

I què passarà amb els veïns dels blocs afectats?

Els veïns del carrer Tarragona i de la plaça Santa Madrona, entre d'altres afectats que puguin anar sorgint, han alçat la veu per quedar-se al que en la majoria de casos és casa seva des de fa anys. 

La propietat del bloc del Poble-Sec és un gran tenidor amb més de 270 pisos arreu de Catalunya a través de diferents empreses. "Estan extingint tots els lloguers habituals per fer un canvi de negoci cap a lloguer turístic i de temporada", denuncia Sergi Barrios, membre del Sindicat de Barri del Poble-Sec, que juntament amb el Sindicat de Llogateres acompanya els afectats.

Actualment hi ha cinc llars que han decidit quedar-se al bloc tot i que a l'abril van rebre un burofax que els donava 30 dies per marxar. Va ser llavors quan van acudir al sindicat del barri, i analitzant el contracte es van trobar que en alguns casos feia anys que se'ls hi renovava mes a mes, en una situació de "vulnerabilitat extrema" que els va fer sentir-se estafats per la propietat i l'agència immobiliària amb qui tenen contacte. 

A través de les últimes mesures aprovades pel Govern espanyol han aconseguit una pròrroga de sis mesos, però no saben què passarà a partir de l'octubre, quan finalitzi. Als pisos buits, s'estan fent obres, instal·lant alarmes i circuits de videovigilància. 

Per què volen fer pisos turístics?

Un de cada quatre pisos d'aquest entramat empresarial, propietat d'una família catalana que es dedicava al tèxtil fins que va decidir virar cap al negoci immobiliari, està llogat en règim turístic o de temporada.

Segons una estimació del sindicat basada en els anuncis que ja hi ha penjats dels pisos en qüestió, mentre que per un lloguer habitual n'obtenen 1.000 euros al mes, per un de temporada la suma oscil·la dels 1.500 als 3.000 euros i en el cas de lloguer per dies -turístic- s'enfila fins als 10.000 euros.

No es tracta de casos únics, sinó que per tota la ciutat, però concretament al Poble-Sec, hi està havent cada vegada més casos similars en què un nou propietari vol expulsar tots els llogaters. 

Al barri hi ha 217 blocs de propietat vertical, és a dir, que pertanyen a un sol tenidor. Barrios apunta que hi estan contactant per saber en quina situació estan: "Són els que decantaran la balança perquè el barri pugui continuar sent pels veïns i no un aparador o un gran hotel".

Han impulsat un manifest on denuncien que el barri "s'està convertint en propietat d'especuladors" i han impulsat una trobada de "blocs en lluita" aquest dijous davant la Casa Orsola, emblema dels veïns que es planten davant de fons voltor. Segons un estudi recent de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona, els llogaters d'aquest tipus de blocs estan més exposats a pujades de preu.

La posició cèntrica del Poble-Sec i també grans esdeveniments com la Copa Amèrica de Vela o el projecte de les Tres Xemeneies, on s'hi projecte un hub audiovisual, és motiu de preocupació pels veïns: "Els pisos temporals s'escamparan com una taca d'oli".