Per què l'ascensor social està fora de servei (si és que alguna vegada va funcionar) i l'estirp guanya terreny al mèrit
El gènere, l'origen socioeconòmic, la dificultat per comprar-se un habitatge i el deteriorament de l'educació i de la resta de serveis públics provoquen una desigualtat d'oportunitats cada vegada més gran a Espanya
Madrid-
"L'ascensor social s'ha esfondrat completament. És un fet". Aquestes paraules tan contundents de l'escriptora i periodista Azahara Palomeque, col·laboradora de Público i autora del llibre Vivir peor que nuestros padres (Anagrama), són molt compartides per un nombre creixent d'economistes. Cada vegada són més els experts i institucions econòmiques que adverteixen que la mobilitat social a Espanya ja no funciona com abans.
Aquella sensació que cada nova generació viuria millor que l'anterior i que els fills podrien ascendir en l'escala social més de pressa i més lluny del que ho van fer els seus pares ja es va trencar fa uns quants anys, a partir de la dècada dels noranta del segle XX. L'ascensor social a Espanya triga més d'un segle a aconseguir que una família de classe baixa esdevingui classe mitjana, segons va calcular l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) l'any 2019.
No cal buscar gaire per trobar dades i informes que corroboren que alguna cosa falla. Un informe recent de l'OCDE, publicat a finals del passat mes de setembre i titulat Tenir i no tenir: Com superar la bretxa d'oportunitats, assenyala que un 35% de la desigualtat d'ingressos a Espanya —tot i que també passa en altres països com Bèlgica, Xile, Irlanda, Luxemburg, Polònia, Portugal o els Estats Units— entre les persones "es deu a factors hereditaris, més que no pas a factors que reflecteixen el seu propi esforç o mèrit". Concretament, l'informe de l'OCDE afirma que el gènere, el lloc de naixement dels pares i, sobretot, l'origen socioeconòmic determinen en bona mesura aquesta desigualtat d'oportunitats.
"L'ascensor social s'ha encallat perquè avui, tot i estudiar i esforçar-te, et trobes amb sòls enganxosos i sostres de vidre per tot arreu: sous baixos i precaris, habitatge caríssim, dificultat per emancipar-se, serveis públics afeblits… Tot això fa que l'origen familiar pesi molt més que el talent o l'esforç", diagnostica Julen Bollain, economista, professor a la Universitat de Mondragón i col·laborador de Público.
"L'ascensor social s'ha espatllat, sí, però mai no ha funcionat especialment bé a Espanya. El nivell d'ingressos i educació dels pares sempre ha tingut una forta influència en el dels fills. A Espanya, més de dos terços de la riquesa que té la gent és perquè l'ha heretada. Ara que s'està celebrant la mort de Franco, és força evident que hi ha una continuïtat de les elits del franquisme durant la democràcia", sentencia al seu torn el politòleg Javier Carbonell, coautor del llibre La desigualdad en España (Lengua de Trapo) i director adjunt del think tank Future Policy Lab.
En aquest sentit, un article publicat fa dues setmanes a la revista de la Fundació de les Caixes d'Estalvi (Funcas) i signat per Olga Salido, professora de Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid, afirmava que "les classes altes mantenen o reforcen els seus avantatges, mentre que les classes treballadores continuen enfrontant-se a barreres estructurals".
L'origen socioeconòmic
Què ha passat a Espanya perquè l'origen social i econòmic sigui cada vegada més determinant en el futur de les persones al marge de com s'hi esforcin?
Javier Carbonell té una teoria al respecte: "A Espanya hem tingut taxes de creixement força baixes durant les darreres dècades i un augment de la població. Per tant, hi ha menys pastís per repartir i això influeix en la mobilitat social, ja que hi ha menys oportunitats".
Aquesta menor proporció d'oportunitats afecta especialment els joves. Julen Bollain insisteix en la idea que ara hi ha més competència per accedir a bons estudis i trobar feina, una tasca cada vegada més complicada si no es disposa d'un suport econòmic per part de la família: "En lloc d'un ascensor, moltes persones joves senten que estan pujant a peu per les escales mentre d'altres estan instal·lades al terrat familiar".
Azahara Palomeque també comparteix la idea que els joves són els qui més pateixen l'avaria de l'ascensor social: "Les dades ho corroboren: les generacions més joves tenen sous pitjors que els seus pares. Els sous de gent sense estudis de més edat són més alts que els dels joves amb estudis. Hi ha una impossibilitat social d'accedir a un mode de vida, no dic luxós, sinó més amable i més tranquil".
Relacionado con este tema
Carbonell apunta un altre factor en la seva anàlisi: la desigualtat ha crescut molt a Espanya en els últims 25 anys. Aquest analista explica que diversos estudis sociològics acrediten que com més gran és la desigualtat econòmica, menor és el nivell de mobilitat social. "Fins als anys 2000, la taxa de creixement mitjà per persona a Espanya era bàsicament la mateixa per a tots els nivells d'ingressos, però des de llavors ha crescut més la dels rics, amb taxes espectaculars", diu Carbonell.
L'habitatge, un obstacle gairebé insalvable
El preu desorbitat de l'habitatge també ha influït notablement en el deteriorament de l'ascensor social. Totes les persones consultades per a aquest reportatge ho citen abans o després com una raó determinant. La ciutadania es veu forçada a fer un esforç econòmic cada vegada més gran per comprar una casa. Segons les darreres dades publicades pel Banc d'Espanya (PDF), les famílies espanyoles necessiten 7,7 anys de salari per pagar un habitatge. És el nivell més alt registrat en 14 anys i confirma una tendència que es manté per sobre dels set anys des del juny de 2020. A més, les famílies dediquen el 34,6% dels seus ingressos a l'habitatge: aquí es produeix una desviació de recursos que dificulta poder pujar en l'ascensor social.
"El preu de l'habitatge sense dubte és decisiu. Si bona part del salari se'n va per afrontar-lo, no queda marge per a res. No queda marge per estalviar, estudiar, tenir filles i fills o canviar de feina. No queda marge per formar el teu propi projecte de vida. El preu de l'habitatge és una trampa que immobilitza", confirma Julen Bollain.
"L'actual crisi de l'habitatge afecta de ple els joves. L'habitatge funciona com una mena d'impost regressiu en què la gent jove i més pobra paga a la gent més gran i més rica. Aquest és un exemple que a Espanya tu generes més diners com més diners tens. Les rendes del capital són més rendibles que les rendes del treball", apunta Carbonell.
Azahara Palomeque comparteix aquest diagnòstic: "L'habitatge és un factor que desequilibra l'economia cap al costat de la desigualtat". L'escriptora matisa que el preu prohibitiu de les cases també està afectant un altre aspecte fonamental que sempre ha fet funcionar l'ascensor social: l'accés a l'educació. "L'habitatge influeix negativament en les possibilitats d'estudiar fora de casa. Es donen paradoxes com que el Govern amplia el nombre i l'import de les beques, però aquestes no arriben per cobrir el lloguer. Això no passava abans. L'habitatge s'ho està menjant gairebé tot", es lamenta Palomeque.
Relacionado con este tema
El deteriorament de l'educació pública
El deteriorament de l'educació pública és un altre element determinant a l'hora d'explicar per què l'ascensor social ha deixat de funcionar. La universitat pública, tradicional motor de la igualtat d'oportunitats, comença a esquerdar-se i a notar l'empenta de les universitats privades. El que passa a la Comunitat de Madrid n'és un exemple perfecte: en aquest territori han proliferat els darrers anys fins a 14 universitats privades davant de les sis públiques, l'última fundada fa 30 anys, que pateixen un desmantellament continu per part del Govern d'Isabel Díaz Ayuso, la presidenta madrilenya.
Polítiques com les d'Ayuso tenen conseqüències. "Quan es deteriora, s'infrafinança i es retalla en l'educació pública, el que passa és que molts, els que s'ho poden permetre, accedeixen a una bona educació en el sector privat, però qui no pot es queda amb menys oportunitats. Això converteix l'escola en una fotocopiadora de l'origen social, en lloc de ser una màquina de barrejar i obrir camins", apunta Bollain.
"Si tu no tens accés a la universitat, òbviament l'ascens social s'espatllarà, fins i tot abans d'hora", corrobora Azahara Palomeque.
"Tenim serveis públics que no corregeixen desigualtats d'origen. Si la qualitat de l'educació, la sanitat o les cures depèn cada vegada més de la butxaca, qui neix pobre, morirà pobre", afegeix Bollain.
Julen Bollain: "Si la qualitat de l'educació, la sanitat o les cures depèn cada vegada més de la butxaca, qui neix pobre, morirà pobre"
Sobre els serveis públics, Bollain assenyala un altre motiu que impedeix un millor funcionament de l'ascensor: "Un sistema de protecció social poc ambiciós en un context de costos bàsics molt alts". "Comptem amb ajudes molt condicionades, que arriben tard, malament i a poques persones, i que fan que molta gent visqui permanentment vora l'abisme", indica el col·laborador de Público.
"Espanya té una cosa curiosa: una desigualtat d'oportunitats educatives baixa i una població força educada, però avui dia amb una carrera universitària no arribes enlloc. Cal pagar un màster que costa força diners. El problema és que la universitat a Espanya és més cara que en molts països europeus", afegeix Javier Carbonell.
El problema del mercat laboral
Carbonell, però, sosté que "una grandíssima part del problema" és al mercat laboral. "L'entrada dels joves al mercat laboral deixa unes grans cicatrius", argumenta l'expert. Entre aquestes cicatrius s'hi compten els baixos salaris i la precarietat.
Relacionado con este tema
"A Espanya tenim un mercat de treball feble, amb salaris que no donen per a un projecte de vida, temporalitat i dificultat per progressar professionalment", matisa Bollain.
Solucions complexes
És evident que l'ascensor social a Espanya ja no funciona, però pot tornar a fer-ho si s'apliquen polítiques socials ambicioses. Alguns creuen que l'ascensor social està completament espatllat i que ja no tornarà a funcionar; d'altres, més optimistes, sostenen que encara pot fer-ho, però només si s'impulsen polítiques socials ambicioses, en la línia que indica Bollain.
"Si volem que l'ascensor social torni a funcionar, necessitem polítiques fortes d'habitatge i d'educació pública, però també una seguretat econòmica que permeti a qualsevol persona dir no accepto qualsevol feina en qualsevol condició només per por de quedar-me al carrer. En aquest context, mesures com una renda bàsica poden actuar com un sòl ferm sobre el qual construir projectes de vida i assumir riscos —estudiar més temps, emprendre, canviar de feina— sense por permanent de tornar a caure", defensa Bollain.
"Hi ha un munt de mesures per millorar l'ascensor social", afirma Carbonell. Aquest expert en desigualtat aposta per invertir més en educació, aplicar polítiques més redistributives, augmentar els salaris, intervenir en l'habitatge gravant els qui tenen diversos pisos o invertir en l'anomenada Espanya buidada. "La mobilitat només funciona una mica a Madrid i Barcelona, amb tots els problemes que això comporta en saturació de serveis públics, accés a l'habitatge, trànsit, contaminació, etcètera. Cal apostar pel desenvolupament econòmic de totes les zones rurals d'Espanya i d'aquelles que no són Madrid i Barcelona", adverteix Carbonell.
"Hi ha un brou de cultiu perfecte per a un desencís total", sosté Azahara Palomeque
Carbonell també proposa el que ell considera "la mesura més cridanera": l'herència universal. "La idea és donar uns diners als joves de 25 anys que s'obtindrien d'un impost a la riquesa. Però no seria un xec en blanc, sinó uns diners condicionats a algun tipus de projecte professional, social o personal. Aquesta mesura milloraria l'accés al mercat laboral dels joves en donar-los una oportunitat i exerciria una funció distributiva".
Relacionado con este tema
La tasca de recompondre l'ascensor social. Azahara Palomeque no és precisament optimista perquè no creu que les solucions siguin només econòmiques, ni tampoc fàcils. L'escriptora apunta que en un escenari amb poques expectatives econòmiques i amb una crisi climàtica trucant a la porta "hi ha un brou de cultiu perfecte per a un desencís total".
"Som en un moment de desencant generalitzat en què ideologies fortes prometen solucions fàcils a problemes complexos. Això explica l'auge de l'extrema dreta", conclou Palomeque.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.