Contingut patrocinat
La pera més dolça de la seva espècie
Les peres cultivades a la DOP Lleida es caracteritza per un alt nivell de sucres i per ser sucosa, gustosa i aromàtica. Tot això les fa ser molt apreciades pel consumidor.

Contingut patrocinat
Per Esther Escolán
La DOP Pera de Lleida s’ubica sobretot al municipi de Lleida i a d’altres limítrofs de les comarques, també lleidatanes, de Les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, el Segrià i l’Urgell. Allò que diferencia els productes que la conformen és la gran concentració de sucres, la qual fa d’elles una fruita sucosa, gustosa i aromàtica; la pera més dolça de la seva espècie, tal com ha estat batejada, una condició al seu torn que s’explica gràcies a l’estrès tèrmic i hídric al qual estan sotmeses.
La riquesa de les terres d’aquesta Denominació d’Origen Protegida, sumada als hiverns tan freds i amb boires persistents, que permeten reposar l’arbre, i als estius tan secs, endolceixen els fruits i milloren les característiques organolèptiques de les tres varietats que dóna com a fruit: Blanquilla, Llimonera i Conference, les quals són comercialitzades sota la categoria extra i primera, destinada a consum en fresc. La seva producció, tanmateix, s’ha de realitzar seguint tècniques respectuoses amb el medi ambient, com per exemple tècniques de producció integrada o GLOBALGAP. A l’hora d’estar segurs que adquirim peres que pertanyen a aquesta DOP, hem de comprovar que a l’etiqueta duen el logotip DOP Pera de Lleida i el símbol comunitari de DOP.
580 hectàrees de perers
A més de ser notablement dolces i sucoses, les peres de la DOP Lleida presenten altres particularitats quant a forma, color i característiques organolèptiques. Com dèiem abans, l’estrès tèrmic i hídric al qual estan sotmeses expliquen la seva dolçor, molt més acusada que en d’altres peres produïdes arreu de l’Estat espanyol i d’Europa. Així, les peres DOP Lleida tenen també un color verd més càlid, provocat per l’orografia de les seves terres i la proximitat al litoral mediterrani; és més arrodonida, a causa de l’altitud i latitud a la que es troben els camps, i, sobretot en el cas de la Conference, presenten un defecte visual anomenat Russeting, que en pomes i peres condueixen a la depreciació visual de la qualitat, quan, ens al contrari, és un dels seus trets més preuats. En el cas de les peres DOP Lleida, aquest Russeting s’aprecia en menor o major grau en funció de les condicions climatològiques.
Una de cada dues peres que es produeixen a l’Estat espanyol procedeix de Lleida
Els trets que fan úniques les peres elaborades en aquesta DOP no només es deuen a les particularitats orogràfiques i climàtiques on arrenca el procés, sinó també a la cura i l’expertesa dels 227 productors que aglutina i que, en conjunt, conreen 580 hectàrees de perers. Una tasca que, sabent que una de cada dues peres que es produeixen a l’Estat espanyol procedeix de Lleida, encara cobra més valor. Parlar de la DOP Pera de Lleida, per tant, és parlar de la pera conreada en una de les regions productores més importants d’Europa i que va ser inscrita al registre de Denominacions d’Origen Protegides i d’Indicacions Geogràfiques Protegides de la Comissió Europea el 2011.
Tres varietats
A la DOP Peres de Lleida es conreen tres varietats: Llimonera, Blanquilla i Conference. La primera, d’exemplars de calibre gran, forma asimètrica i contorns irregulars, té una pell llisa, fina i de color verd que vira cap a groguenc al madurar, similar a l’aspecte d’una llimona, d’aquí el seu nom. La seva carn, granulosa al paladar i de color ivori, té un sabor dolç. La temporada en la qual la pera Llimonera es troba en el seu punt òptim va del juliol al novembre.
La varietat Blanquilla presenta fruits de calibre entre petit i mitjà, amb forma piriforme i de vegades ovoïdal. La seva pell, llisa i fina, és d’un color verd que evoluciona cap a verd-grisenc quan madura. La seva carn és blanca i carnosa, molt dolça, granulosa al centre, sucosa, fundent i refrescant. Disponible entre agost i febrer, es tracta d’una varietat adient tant per menjar en fresc com per cuinar.
Per últim, la Conference té un calibre entre mitjà i gran i la seva forma és allargada i de contorns força regulars. La seva pell és gruixuda, de color verd a verd-groguenc, i amb taques de rovell – o Russeting- amb major o menor grau segons les condicions climatològiques-. La carn, de color blanc-groguenc, fina i cruixent, sucosa i dolça, té un regust àcid. La Conference, molt valorada en pastisseria, es troba al mercat entre els mesos d’agost i juny.
Què vol dir ser una DOP?
Les Denominacions d’Origen Protegides (DOP) fan referència a un producte originari d’una zona determinada. En aquest cas, la qualitat o les característiques són degudes essencial o exclusivament al medi geogràfic en què se’n fa la producció, transformació i l’elaboració. Actualment, hi ha 12 productes amb DOP. Es tracta, a més de la pera DOP Lleida, dels olis d’oliva verge extra Empordà, Les Garrigues, Terra Alta, Siurana i Baix Ebre-Montsià, l’arròs del Delta de l’Ebre, els fesols de Santa Pau, l’avellana de Reus, el formatge de l’Alt Urgell i la Cerdanya, la mantega de l’Alt Urgell i la Cerdanya i la mongeta del Ganxet.
Recepta: Ànec amb peres DOP Lleida
Ingredients per a 4 persones:
1 ànec trossejat
4 peres de Lleida DOP
2 cebes tallades a daus
2 porros tallats a rodanxes petites
2 pastanagues tallades a rodanxes petites
2 tomàquets pelats i tallats a daus
un manat d’herbes (canyella, llorer, farigola, romaní, sajolida)
1 copa de brandi
farina
oli
sal
pebre
aigua
Per a la picada:
2 alls
un grapadet d’ametlles
2 galetes o carquinyolis
Elaboració:
1. Enrossiu l’ànec salpebrat amb en cassola amb una mica d’oli, retireu el greix sobrant i reserveu a part l’ànec.
2. A la mateixa cassola, afegiu les cebes, les pastanagues i els porros. Quan estigui tot ben enrossit poseu-hi el tomàquet.
3. Un cop tot ben sofregit, flamegeu-ho amb el brandi i deixeu-ho reduir.
4. Torneu a posar l’ànec a la cassola, mulleu-ho amb l’aigua fins que ho cobreixi tot i poseu-hi el manat d’herbes aromàtiques.
5. Peleu les peres, talleu-les a quarts, enfarineu-les i fregiu-les volta i volta.
6. Afegiu les peres a la cassola quan l’ànec s’hagi entendrit i deixeu coure el conjunt una estona a foc suau.
7. Quan faltin 10 minuts per acabar la cocció poseu-ho a punt de sal i afegiu-hi la picada.
8. Serviu-ho en una plata ben calenta, l’ànec al mig i les peres al voltant, i regueu-ho amb la salsa.
Suggeriments
Es poden caramel·litzar les peres, tot tallant-les a làmines i embolicant una cuixa de confit d’ànec.
La combinació de puré i daus de pera crua, pot ser una guarnició molt encertada per a un magret a la planxa.
*Publicada al llibre "Paisatges a la cassola" (Generalitat de Catalunya. Dept. Agricultura, Alimentació i Acció Rural, 2008)