Público
Público

Pérez Royo: "Al judici, a l'acusació se li estan desmuntant els arguments. No hi ha rebel·lió de cap manera"

El catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla debat amb el tinent d'alcaldia de Barcelona Jaume Asens, la dirigent d'Òmnium Cultural Marina Gallés i la dirigent de CCOO Dolors Llobet sobre la situació de la democràcia a l'Estat espanyol, en un escenari de regressió de drets i en ple judici al procés. Asens opina que la sentència ja està fixada. 

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

L'acte "Rescatem la democràcia" s'ha fet a la presó Model. CÈLIA MUNS

“Podem començar parlant de què ha fallat perquè arribem on som ara”, deia la periodista Elisenda Rovira, moderadora del debat “Rescatem la democràcia”, que ha tingut lloc a l'antiga presó Model i que ha pretès reflexionar sobre el context polític actual en el marc del judici del procés. “La pregunta seria què és el que no ha fallat?’”, li ha contestat el catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla Javier Pérez Royo. La resposta, però, ha vingut de la mà de la Secretària d’Òmnium Cultural, Marina Gallés: “el que no ha fallat és la maquinària repressora de l’Estat espanyol. I nosaltres vam pecar d’ingenus en no preveure-la”. L'acte l'ha organitzat Catalunya en Comú. 

Sobre l'escenari posterior a les properes eleccions generals del 28 d’abril, Jaume Asens, tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, ha estat contundent amb les seves prediccions de futur, òbviament en el cas d'un triomf del tripartit de dreta i extrema dreta: “hi pot haver un enduriment del codi penal i sobretot del delicte de rebel·lió. També veig força possible un escenari en què s’il·legalitzi algun partit independentista i una reforma de la llei electoral per fer que les forces independentistes siguin irrellevants”.

“Jo sóc encara més pessimista que el Jaume”, ha seguit Pérez Royo, “perquè penso que des del 2015 el sistema polític espanyol s’està desmuntant, i la propera legislatura serà, de nou, un desgavell”. El catedràtic ha assegurat que de cara al proper abril ni els partits de dretes ni els d’esquerres tindran força suficient per governar i “es faran polítiques de no deixar governar l’altre més que governar fent proposicions”.

Gallés s’ha sumat al carro del pessimisme en parlar del judici del procés: “Crec que la sentència als presos polítics serà dura”, però hi ha afegit que “aquesta repressió no ens ha de deixar a casa i ha de ser un punt de trobada que ens impulsi a una mobilització permanent”. Asens ha subscrit la predicció de sentència: “els magistrats ja tenen una opinió formada, el marc general està establert i la dreta ja està actuant com si la sentència estigués escrita [referint-se a C’s demanant que els presos es quedin a Madrid a complir la condemna]”.

El tinent d’alcaldia també ha afirmat que la sentència “ens afectarà a tots individualment però també marcarà un abans i un després col·lectiu perquè hi ha una part molt important de la societat catalana que sent que s’estan jutjant les seves idees. Serà una sentència a més de dos milions de persones”.

En aquest sentit, el catedràtic de Sevilla, ha confessat que “tot i que pensava que la sentència ja estava feta, veient el judici penso que se’ls estan desmuntant els arguments [a l’acusació] perquè no hi ha rebel·lió de cap manera, el que hi ha és l’exercici dels drets fonamentals”.

Buscar "àmplies majories"

Per la seva banda, Dolors Llobet, del secretariat de Comissions Obreres de Catalunya, ha volgut parlar de sortides a aquests escenaris: “la solució passa per abordar els temes concrets i deixar de banda els pessimismes perquè sempre hi ha coses a fer”, i en sintonia amb Asens ha afegit que cal buscar “àmplies majories” a través de “respectar la diversitat de la societat”. El tinent d’alcalde ha completat aquesta opinió dient que “aquesta situació ens requereix fer esforços per crear un bloc el més ampli possible per defensar les nostres institucions. L’1-O va ser el moment en què vam ser més forts com a poble perquè hi va haver una unió més gran de totes les persones que creiem que Catalunya té dret a votar, un grup molt més gran que els de la divisió entre independentistes i no-independentistes”.

Tant Asens com Pérez Royo s’han posat d’acord en una anàlisi de les causes que han portat a la situació actual en què Catalunya ha estat una qüestió que l’Estat espanyol no ha sabut solucionar ja des de la redacció de la Constitució del 78, i han afirmat que la sentència de l’Estatut del 2010 va ser el clar detonant que va portar a la reacció civil, al 9N, al referèndum, al 155 i, finalment, al judici actual. Pérez Royo hi ha afegit el component de la crisi econòmica que “va trencar totes les democràcies de maneres diferents: a Estats Units tenen Donald Trump, a França l’auge de Marine Le Pen, i a Espanya tenim el problema amb Catalunya”.

Asens ha anat més enllà i ha assenyalat responsables: “la principal responsabilitat d’aquesta situació la té el Partit Popular, la dreta, amb aquesta dificultat que ha tingut sempre per dialogar amb el territori. El PSOE també n’és responsable, perquè també va participar de l’aplicació del 155. També els mitjans de comunicació, especialment la caverna de Madrid, han contribuït a aquesta polarització i exaltació. I finalment hi ha les forces independentistes, que van actuar sense valorar les conseqüències dels seus actes, sense ser conscients de com funciona la política internacional i sense ser conscients del que és l’Estat espanyol”.