Público
Público
dia internacional de la dona

Permisos de maternitat i paternitat igualitaris, sí, però més llargs

A partir del 2021, les baixes s’han equiparat per homes i dones, però col·lectius feministes assenyalen que el de la mare porta congelat 32 anys i qüestionen que la igualació fos la prioritat

El primer nadó nascut a Tarragona el 2020 amb la seva mare.
El primer nadó nascut a Tarragona el 2020 amb la seva mare. Hospital de Sant Pau i Santa Tecla / ACN

Els permisos de maternitat i paternitat són iguals i intransferibles des de l’1 de gener. Això, que vol ser un avanç cap a la igualtat de gènere i les cures, ha suscitat debat i polèmica en col·lectius de mares i feministes. La raó: ambdós són de 16 setmanes. El de la dona fa 32 anys que té aquesta durada, mentre que el de l’home -que abans de 2007, no en tenia- s’ha anat ampliant des que el 2019 es va legislar aquesta equiparació progressiva. En cinc anys s’ha ampliat un 700%. Tot i compartir l’objectiu teòric, el fet que es tracti de permisos tan curts crea malestar. "Per A mi el problema és abordar aquest debat sense tenir en compte la durada dels permisos, i en particular el de la mare", afirma Esther Vivas, periodista i autora del llibre Mama Desobedient (Ara Llibres).

Amb diferents arguments i propostes, les entrevistades constaten que 16 setmanes són insuficients per tenir cura d’un recent nascut i per garantir els sis mesos de lactància exclusiva recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). "Permisos intransferibles d’un any? Perfecte. Per desgràcia, no és aquest el debat", apunta Vivas.

Esther Vivas: "Permisos intransferibles d’un any? Perfecte. Per desgràcia, no és aquest el debat"

La Plataforma per Permisos Iguals i Intransferibles de Naixement i Adopció (PPiiNA), creada el 2005, és la principal impulsora de la reforma legislativa, que considera clau per "generar un model de cures diferent". La seva portaveu, Virginia Carrera, explica com "segles de patriarcat han fet que la bona voluntat i la voluntarietat no serveixin per repartir les cures". Per això la plataforma considera imprescindible que els permisos siguin iguals i intransferibles per llei: "Les normes generen comportaments".

La Laura hi coincideix. Ella és @modernacongafas a Instagram, un perfil on penja continguts sobre la maternitat, les cures i l’emergència climàtica, entre d’altres. La seva opinió és que aquesta mesura és "la primera pedra". "Si no s’hagués fet, potser el debat seguiria invisibilitzat", apunta. Per a ella, la qüestió és que "les dues baixes són massa curtes". Tot i això, assenyala que el fet que la de maternitat porti congelada tants anys "ho fa més indignant, i fa enfadar molt més". Per a ella, l’ideal seria un mínim de 32 setmanes per cada membre de la parella, i el doble en cas de les famílies monomarentals.

L’Associació PETRA Maternitats Feministes, el nom de la qual prové de l’acrònim "permisos transferibles", es va crear el 2018 com a resposta expressa a aquesta llei. Julia Cañero, la seva portaveu, explica que el principal punt d’oposició és que "no ha comptat amb les demandes de les mares", que porten "molt de temps demanant un mínim de sis mesos". Volen que els permisos siguin els actuals però transferibles, perquè cada família se’ls pugui repartir o, de manera òptima, 52 setmanes, de les quals només sis intransferibles.

Desigualtat laboral

"Voldràs ser mare?" És una pregunta freqüent a dones en edat de tenir fills quan fan una entrevista de feina. L’equiparació dels permisos busca reduir aquesta discriminació perquè, en teoria, tant homes com dones estaran el mateix temps de baixa quan tinguin un fill. Vivas assenyala, però, que part d’aquest discurs és "erroni", perquè aquesta desigualtat va més enllà de la maternitat. I en cas de ser mare, va més enllà del període de baixa. "Evidentment que pot ser una mesura de correcció, però en realitat és una mesura molt dèbil", diu. El focus de la qüestió és que "la discriminació té a veure amb què la cura en la nostra societat recau bàsicament en les dones". Cañero ho comparteix i afirma que "el mercat laboral té unes dinàmiques molt patriarcals que no se solucionaran amb això; ens seguiran discriminant".

"El mercat laboral té unes dinàmiques molt patriarcals que no se solucionaran amb això; ens seguiran discriminant"

Libertad González, economista i investigadora a la Universitat Pompeu Fabra sobre l’economia de la salut, explica que mentre que a curt i mig termini la mesura "no té grans efectes" sobre el mercat de treball, sí que és d’esperar que n’hi hagi a llarg termini. "Els infants que creixin ara amb uns pares més implicats ja tindran interioritzat un pensament més igualitari". El fet que siguin permisos intransferibles, és a dir, que no es poden intercanviar entre ambdós progenitors, és bàsic per aquest canvi, perquè si no tornarien a recaure majoritàriament en les dones. González recorda com les excedències per cura dels fills, que poden agafar tant el pare com la mare, les agafen en un 93% dels casos les dones.

Però per reduir la desigualtat laboral és clau avançar en un altre aspecte: la corresponsabilitat dels homes en les cures. Actualment, les dones segueixen dedicant el doble de temps a tasques domèstiques que els homes. Una mesura com aquesta pot contribuir a equilibrar-ho? Carrera apunta que es tracta d’"un camí d’inici per generar l’hàbit de cuidar als homes". En el seu moment, legislacions sobre el tabac o l’ús obligatori del cinturó de seguretat van contribuir a canviar la percepció sobre aquests temes, recorda. La Laura (Moderna con Gafas) també assenyala que aquesta igualtat de cures arribarà quan els infants d’avui, que hauran crescut amb els permisos igualitaris, tinguin fills. És a dir, és un camí a llarg termini.

El que fa que els homes dediquin més temps a les cures són els permisos intransferibles i remunerats

Cañero, per contra, no creu que aquesta mesura serveixi per avançar en la corresponsabilitat: "No es pot obligar a cuidar". I afegeix que si un pare no era corresponsable, ho seguirà sense ser malgrat el permís. "Si els pares realment volen cuidar, per què no cuiden gratis?", rebla. Per a PETRA, els permisos haurien de ser "amplis" i transferibles. Però segons l’evidència empírica, com apunta González, el que fa que els homes dediquin més temps a les cures són els permisos intransferibles i 100% remunerats.

La maternitat, en el debat feminista

Després d’un feminisme dels anys 70 i 80 que rebutjava la maternitat com a forma d’alliberament, en els últims anys les cures s’han revaloritzat i la frase de "posar la vida al centre" s’ha erigit com un dels lemes del moviment. La periodista Esther Vivas apunta que el "caràcter biològic" de la maternitat -és a dir, l’embaràs, el part i la lactància- "incomoda" a certs sectors feministes perquè "la biologia ha estat utilitzada pel patriarcat per imposar-nos la maternitat com a destí". Tot i això, Vivas posa en valor que el fet que "hi hagi part de necessitats que han de ser cobertes per la mare no implica que la dona hagi de tornar a la llar", en referència a la defensa de la lactància, per exemple.

Els homes, cap a la corresponsabilitat?

Tot i l’auge feminista encara no s’ha assolit una corresponsabilitat real, però passar més temps amb el recent nascut pot contribuir a què els homes cuidin més

Gerard de Josep és periodista i professor de secundària, i té dos fills petits. Va redirigir la seva carrera cap a l’educació per millorar la conciliació, com fan moltes dones i encara pocs homes. Com la seva parella van agafar-se excedències per cuidar els fills, però això és encara molt minoritari entre els homes. Només el 7% de les excedències les agafa el pare, segons la Generalitat. Tot i que De Josep hagués agraït tenir un permís més llarg, apunta que l’equiparació de les baixes per maternitat i paternitat és "beneficiosa però injusta". A més, afegeix, acaba penalitzant les dones, perquè seguiran agafant excedències o reduccions de jornada per compensar el poc temps del permís. "Legislar des d’aquesta perspectiva és fer-ho d’esquena a la realitat", afirma.

El periodista, impulsor del grup de criança per a pares Papapà, es mostra caut respecte els efectes que pugui tenir aquesta nova llei en la corresponsabilitat i apunta que cal molta més sensibilització entre els homes. Libertad González, economista i investigadora a la Universitat Pompeu Fabra, va estudiar els efectes de les primeres ampliacions del permís de paternitat i va concloure que quan el pare passa més temps amb el recent nascut, això “té un efecte persistent” en la seva major dedicació a la llar, tot i no equiparar-se amb la de les dones.

De Josep coincideix en què és important el temps passat al principi: "Com més hi ets, més coneixes el teu nadó, més saps què és cuidar, desenvolupes empatia, que és totalment imprescindible per cuidar millor". Virgina Carrera, portaveu de la Plataforma per Permisos Iguals i Intransferibles de Naixement i Adopció (PPiiNA), afirma que "com més s’impliquen [els homes] en les cures i la criança, més decisions prenen després sobre la vida de les criatures".






¿Te ha resultado interesante esta noticia?