Público
Público

JUDICI AL PROCÉS Persecucions dels Mossos, espionatge i l'advocat de Junqueras com a "mediador": els policies monopolitzen el judici al 'procés'

La 29 sessió del judici acull, una vegada més, les compareixences d'una quinzena de policies que relaten detalladament com van viure l'operatiu de l'1 d'octubre de 2017, incloent-hi una escena que encaixaria perfectament en el guió de qualsevol thriller. La defensa de l'exvicepresident de la Generalitat demana ara a la Junta Electoral Central que pressioni al Tribunal Suprem perquè deixi als ultradretans de Vox fora de la causa durant la campanya del 28-A.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Els acusats al judici al 'procés', fa uns dies al Suprem. J.J. Guillen/REUTERS

Amb porra extensible, lluint auriculars i per tant aparentment dotats d'equips de comunicació, dos homes vestits de paisà van seguir a una unitat d'antidisturbis de la Policia Nacional (UIP) l'1-O, a bord d'un vehicle sense logotip. El cotxe era propietat de la Conselleria de Presidència de la Generalitat de Catalunya i, per si hi havia dubtes, era possible apreciar la defensa extensible que un d'aquests individus portava en una butxaca.

Un inspector de la Policia Nacional els va identificar com a mossos, tot i que no van intercanviar una paraula amb ells 

Segons un inspector de la Policia Nacional, i malgrat que no va intercanviar una paraula amb ells ni els va identificar, per les seves formes eren del cos dels Mossos d'Esquadra; altres tres agents del mateix Cos no el veien tan clar, si bé un d'ells donava per fet que eren policies. El calçat, les "botes tàctiques negres" que calçava un d'ells, els delataven.

Aquesta escena, que bé podria enquadrar-se en el guió de qualsevol thriller, és una reconstrucció d'un episodi real: va tenir lloc a última hora del matí de l'1 d'octubre de 2017, la jornada del referèndum, a l'escola Pau Romeva de Barcelona. Així ho sostenien quatre funcionaris de la Policia Nacional que han comparegut aquest dimecres com a testimonis davant el Tribunal Suprem, en el marc del judici a la cúpula del procés català.

Aquestes dues persones estaven "en actitud vigilant" respecte a l'actuació policial al col·legi, i feien gestos que donaven a entendre que estaven comunicant-se amb altres agents per ràdio. "No sabíem què comunicaven", reconeixia un dels testimonis a preguntes de Xavier Melero, advocat de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn. Però comunicaven.

En acabar el treball policial, al voltant de les 13.30 hores, quan els policies abandonaven la zona, els dos suposats mossos els van seguir en un Seat Ibiza de color gris. La matrícula no deixava lloc a dubtes: el vehicle era del departament de Presidència, llavors a càrrec del conseller Jordi Turull, avui processat a la causa.

Els dos homes, vestits de paisà, van seguir els policies en un cotxe que era propietat de la Conselleria de Presidència

El que segueix ja no és nou: fins avui, comandaments i agents de Policia i Guàrdia Civil han fet pinya per desmuntar el relat de la cúpula dels Mossos d'Esquadra, que sosté que en cap cas va haver-hi seguiments a altres cossos policials. Els Mossos, al seu torn, han desmentit les acusacions de la tots dos, justificant, per exemple, els al·ludits esments al canal 21 o clau 21-el pas a comunicar-se per telèfon mòbil i no per ràdio-.

La setmana passada, la pròxima i la següent, han d'acollir els testimonis de desenes d'agents policials, i des de fa dies les seves declaracions se succeeixen com una sort de deixa vu. Dels 256 testimonis compartits per la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat, més de dos centenars són policies, i els seus testimonis, en general, vénen a explicar quan i com van patir agressions i insults d'una banda dels ciutadans concentrats per votar -de “Fills de puta!” a “Feixistes!”, passant per “Fora les forces d'ocupació!”-, així com la forma en la qual els Mossos es van posar de perfil o deliberadament van obstruir la seva feina.

Més enllà de l'escena del seguiment, de les denúncies dels agents i d'algunes anècdotes, concentrades en la seva majoria durant el matí -l'episodi del funcionari Paco, que es va sentir indisposat, la suposada tasca de mediador l'1-O del lletrat d'Oriol Junqueras, Andreu Van den Eynde-, la tarda ha servit per repassar capítols ja escoltats en la Sala penal. La petició d'ERC a la Junta Electoral Cental (JEC), que pressioni al Suprem per apartar als ultradretans de Vox de la causa durant la campanya, es coneixia a última hora de la tarda, acabada la sessió.

Un testimoni, sobre el to de Jordi Cuixart: "Era un to d'exigir". "Com molt de 'colegueo'"

Entre aquestes repeticions, tornava a escoltar-se el relat sobre la presència de Jordi Cuixart, líder d'Òmnium Cultural, en una encartellada a Badalona, el 25 de setembre de 2017. El fet nou, segons el testimoni d'un agent de la Guàrdia Urbana d'aquesta localitat, seria que Cuixart, més enllà d'intentar convèncer-los que no es confisquessin el material promocional del referèndum -que no lluïa el logo de la Generalitat ni esmentava l'1-O-, els va suggerir que “no fessin el ridícul” i retornessin els cartells. També que es va dirigir a ells en “to d'exigir”. “Com molt de colegueo, que diria el guàrdia urbà.

Una agent dels Mossos es convertia en l'última testimoni de la jornada. Va formar part d'un dels famosos binomis -parelles d'agents, la forma en què la policia catalana va desplegar les seves forces l'1-O-, en un col·legi de Cardedeu. No van veure urnes ni paperetes, ni tampoc van poder entrar al centre, davant la concentració de desenes de ciutadans que havien anat a votar, i que no els van permetre accedir. Malgrat ser mossos.