Personalitats de l'esquerra europea reclamen una taxa d'emergència a les grans fortunes

Una trentena d'intel·lectuals, dirigents socials i polítics de tota Europa fan pública aaquest dijous la seva proposta d'una taxa d'emergència sobre les grans fortunes per fer front a la crisi del coronavirus.

Llancen aquest pla, obert a tots els països de la Unió Europea (UE) que vulguin sumar-se a la creació d'un fons solidari, per a abordar els estralls de la pandèmia.

També estrenen una pàgina web per a aconseguir el major nombre de suports possible.Una iniciativa molt ambiciosa que ja va avançar a Público el mes passat l'eurodiputat Miguel Urbán. El militant d'Anticapitalistes considera que, amb les taxes i ràtios proposades, “podríem recaptar el doble del que proposa la Comissió Europea en el seu pla de rescat”. En aquest cas, l'impost Covid podria recollir un bilió i mig d'euros, sense endeutar els Estats.

Urbán insisteix que són només estimacions i que la importància del pla radica a promoure el debat i parlar obertament de la necessitat de repartir la riquesa. “Durant setmanes han copat els mitjans de comunicació els debats sobre com pagar el deute, quan l'interessant és saber qui la pagarà”, ha assenyalat. “És urgent situar en l'agenda política el repartiment de la riquesa, la idea que les rendes altes i els grans patrimonis siguin gravats en benefici dels interessos col·lectius”, ha matisat.

La iniciativa proposa quatre taxes extraordinàries: un impost del 3% sobre els guanys empresarials superiors a 5 milions d'euros, una taxa del 3% sobre el patrimoni de les persones físiques amb actius per valor de més d'un milió d'euros- d'un 5% a partir dels 10 milions d'euros-, un impost del 3% sobre el patrimoni dels fons d'inversió i societats patrimonials i, en quart lloc, una taxa del 3% sobre les transferències patrimonials- del 2% si els actius tenen un valor inferior a un milió d'euros.

Aquest pla també contempla combatre l'evasió d'impostos, acabar amb els paradisos fiscals, prohibir les ajudes públiques a empreses que utilitzin filials en aquests països i una auditoria del deute, a més de la quitació en tota la despesa relacionada amb la pandèmia.

Com es posaria en marxa aquesta taxa?

El tema fiscal no és un assumpte delegat a les institucions europees i té una competència exclusiva dels estats. Per això hauria de ser aprovada país a país i l'organització de la recaptació seria a càrrec de les hisendes estatals.

No obstant això, els promotors de la proposta demanen que s'administri "de manera coordinada entre els Estats que secundin la iniciativa". Després, tal com recull el text al qual ha tingut accés Público, "els fons s'utilitzaran en funció de les necessitats i l'impacte de la pandèmia en cada país".

A quines partides es destinarà aquest fons?

Aquest fons neix per atendre les necessitats socials més urgents generades per la crisi, amb el propòsit de garantir unes condicions de vida dignes a tota la població. I també per revertir les retallades en la sanitat pública que s'han dut a terme a través de polítiques neoliberals.

Finalment, aquest pla pretén donar suport a un canvi de model productiu, que respongui a objectius socials i ambientals. Segons recull el text, "la pandèmia de la Covid-19 demostra la profunda incompatibilitat entre el funcionament del capitalisme i la defensa de la vida". Els signants proposen "un nou model productiu, econòmic i social just, democràtic i sostenible, que acabi amb les desigualtats, la pobresa i les agressions a la naturalesa".

Entre les mesures concretes, proposen la creació d'un organisme públic coordinador efectiu de les accions sanitàries i investigadores dels països que participin.

Qui es troba al darrere d'aquesta iniciativa?

Aquest dijous es presenta el pla a sis estats de manera simultània: Espanya, Itàlia, Portugal, Bèlgica, França i Suïssa. Aquestes són les nacionalitats dels signants que, al costat d'un diputat alemany, han donat forma a aquesta iniciativa, que busca recaptar els diners suficients per fer front al desgast econòmic que està deixant el virus al seu pas per Europa.

A l'Estat espanyol aquesta proposta ha estat secundada per quatre persones: l'eurodiputat Miguel Urbán, els diputats de la CUP Carles Riera i Mireia Vehi i Guillén del Barrio, infermer a l'Hospital Universitari La Paz i delegat sindical de MATS en aquest centre.

Entre les personalitat conegudes que donen suport a la iniciativa es troba l'escriptora Susan George, l'ex eurodiputada italiana Eleonora Forenza o Éric Toussaint, portaveu de la xarxa internacional per a l'abolició del deute il·legítim.

Hi ha alguna data prevista?

L'eurodiputat Miguel Urbán reconeix que és aviat per a parlar de dates. No obstant això, sí que es parla del 30 de juny del 2020, per utilitzar la data en la qual les hisendes estatals recapten la informació de la ciutadania.

Però, seguint el full de ruta, els promotors del pla estan centrats en la construcció del moviment, perquè la ciutadania secundi aquesta iniciativa i poder exercir la pressió necessària als països per aprovar aquests impostos.

Quines són les demandes en matèria de paradisos fiscals?

Segons la Comissió Europea, la UE deixa d'ingressar al voltant d'un bilió d'euros a l'any com a conseqüència de l'evasió i elusió d'impostos. Aquesta és la mateixa xifra que calcula el professor Richard Murphy, en el seu informe Bretxa fiscal europea. D'aquest bilió d'euros, 825.000 milions correspondrien a impostos estatals i 190.000 milions a tributs eludits. Segons l'expert, l'Estat espanyol pateix una pèrdua en les arques públiques de 60.000 milions a l'any per evasió fiscal.

Unes xifres prou grans com per demanar a crits una reforma, perquè aquesta evasió priva als diferents països d'un finançament adequat per partides com Educació, Sanitat, serveis públics, Habitatge, infraestructures o recerca. Aquests mesos la pandèmia ha mostrat la vulnerabilitat d'alguna d'aquestes potes, i les conseqüències mortals de no atendre-les correctament.

Per tot això els signants del text insisteixen a eliminar els paradisos fiscals, establir sancions a països que operen com a tals, dins i fora de la UE, i negar les ajudes estatals a les multinacionals amb seu, matriu o filial en un paradís fiscal.

Miguel Urbán lamenta, per exemple, que la proposta del govern espanyol de no donar ajudes a través dels ERTO a cap empresa que tingui la seva seu a  paradisos fiscals, s'hagi quedat curta. "Cap empresa de l'IBEX35 té seu en un paradís fiscal, però una part de les mateixes sí hi compten amb filials".

L'eurodiputat denuncia els diferents règims fiscals que existeixen a Europa, així com la laxitud de Brussel·les amb països que actuen com a paradisos fiscals dins la pròpia UE, en al·lusió a Luxemburg, Irlanda i Holanda. "El 80% dels impostos que s'eludeixen a Espanya acaben a Luxemburg, que no és una illa paradisíaca", subratlla. Insisteix en la importància d'imposar sancions econòmiques per  aquests casos.

Què se li demana al Banc Central Europeu?

En la conjuntura actual, els països de la UE han mobilitzat milers de milions d'euros per a plantar-li cara a la pandèmia. Ho han fet endeutant-se de nou fins les orelles, amb un llast difícil d'assumir. Per això els promotors del text proposen al Banc Central Europeu (BCE) que "cancel·li tots els deutes dels països destinats a lluitar contra la pandèmia o la seva transformació en deute permanent desvinculat dels pressupostos anuals".

Per no caure en els errors del passat, Miguel Urbán insisteix en la importància de realitzar "una auditoria ciutadana de les despeses". L'eurodiputat recorda que en la crisi de l'euro del 2008 “vam veure com la major part dels diners es va destinar a rescatar bancs privats mentre deixaven que s'enfonsessin les famílies".

Què passarà en aquesta crisi? El militant d'Anticapitalistes adverteix que s'estan gastant molts milers de milions a rescatar a empreses -especialment Alemanya- i per això insta les autoritats a que, "a més de l'auditoria que demana el BCE, es realitzi un control ciutadà per garantir una major transparència".