Els Centres d'Internament per a Estrangers (CIE) són "sinistres", "desproporcionats", "costosos" i no compleixen amb la funció principal per la qual van ser creats, és a dir, servir com a mesura cautelar davant d'una expulsió, segons l'Informe sobre els CIE 2016 '25, 66: Mitjana de repatriacions diàries ', elaborat pel Servei Jesuïta a Migrants (SJM), una xarxa impulsada per la Companyia de Jesús que treballa per la defensa dels drets de les persones migrants i el seu ple accés a la ciutadania.

El document, a més de recollir dades de fonts oficials i resolucions judicials, es recolza en l'experiència d'haver realitzat 1.741 visites a 658 persones, a quatre centres d'internament per a estrangers diferents (Madrid, Barcelona, ​​València i Tarifa), de les quals un 36 per cent acabava d'arribar a Espanya per via marítima, un 33 per cent portava residint al país entre un i quinze anys i un 26 per cent, més de quinze.

Grup de persones privades de llibertat  al Centre d'Internamient d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona. EFE

De les dades es desprèn que 7.597 persones van ser internades en els CIE espanyols en 2016, 5.695 d'elles després de la seva arribada a les costes espanyoles en una zodiac o pastera, i entre elles, hi havia 513 dones i 51 menors. De totes elles, van ser expulsades 2.205, i per tant dos de cada tres (un 29 per cent) van quedar en llibertat.

"Aquestes xifres expressen el patiment gratuït que s'infligeix ​​a dues de cada tres persones internades a Espanya o, si es prefereix, el desproporcionat d'una mesura cautelar tan costosa en termes econòmics i humans, ni que sigui en termes d'eficiència", precisen els autors de l'informe.

En aquest sentit, recorden que, segons la jurisprudència del Tribunal Constitucional, l'internament hauria de justificar-se per l'expulsió com a finalitat, però les xifres mostren que més del 70 per cent dels internats no són finalment expulsats. "Actuen més com sinistres centres d'acollida en què es tanca a persones a les quals, després, es deixarà en llibertat en un llimb jurídic, que com a espais destinats a assegurar l'eficàcia de l'expulsió", denuncien.

Menors i dones, víctimes de la tracta

L'informe també alerta que s'ha triplicat el nombre de menors identificats en els CIE que ha ascendit de 19 el 2015 a 51 2016. "La identificació d'aquests menors, tots procedents d'entrades irregulars, qüestiona una vegada més els procediments de determinació de l'edat utilitzats a Espanya ", adverteixen.

Així mateix, els autors manifesten la seva preocupació per l'internament de persones susceptibles que se'ls atorgui protecció internacional, un fenomen que han detectat, sobretot, en els 'CIE de frontera' i que consideren una "aberració". En concret, en 2016 es van presentar 770 sol·licituds de protecció internacional, de les que es van admetre a tràmit 158. En el cas de dones, alerten que persisteix la deficient informació pel que fa a supòsits de tràfic d'éssers humans i violència de gènere.

Per nacionalitats, l'informe assenyala que més del 50 per cent de persones internades són africanes subsaharianes, origen geogràfic "àmpliament predominant" en els CIE d'Algesires i Tarifa, seguides pels magribins, especialment d'Algèria. En aquest sentit, el SJM adverteix d'un "ús pervers" del CIE com a recurs de primera acollida en el territori de persones que, després, quedaran en "un llimbs jurídic" durant anys.

Autors de l'estudi del Servei Jesuïta a Migrants

D'altra banda, els autors de l'estudi denuncien que els CIE constitueixen "una font de negoci econòmic" per a les empreses a les que contracten a la provisió de béns i serveis: contractació d'avions, obres, peces de vestir i articles higiènics, productes alimentaris i menjars o assistència sanitària.

Protestes de persones deseperades

Sobre els incidents ocorreguts durant 2016 en els diferents CIE espanyols, assenyalen que es tracta de "protestes desesperades de persones desesperades" que revelen les condicions en què es troben les persones internes: sense informació, assistència jurídica efectiva, sense un vestuari digne i plenes d'incertesa. "Desconeixen quant temps estaran en aquestes condicions, si seran o no repatriades", assenyalen.

També adverteixen del "lamentable" estat de les instal·lacions, especialment les d'Algesires, així com de les condicions materials en què les persones internades han de desenvolupar el seu període d'internament, "amb cel·les sense dutxa ni lavabo privat, amb espai per a comunicacions de caràcter totalment penitenciari o sense espais on poder realitzar activitats lúdiques o esportives ". Així mateix, observen una disminució de les quanties dels contractes per a l'atenció sanitària als CIE.

A més, suggereixen una formació més específica per als operadors jurídics perquè no autoritzin els internaments de manera automàtica sinó excepcionalment, com a últim recurs, i en casos en què sigui plausible l'execució de l'expulsió o devolució.

Així mateix, recorda als jutges d'instrucció que està a les mans fixar la durada màxima d'estada als CIE el límit són 60 dies i insta el Ministeri de l'Interior a agilitzar les gestions per comprovar la possibilitat o impossibilitat d'executar l'ordre d'expulsió. En 2016, la durada mitjana dels internaments va ser de 24,5 dies.

Repatriacions forçoses, sense garanties jurídiques

Segons revela l'informe del SJM, Espanya va dur a terme 25,6 repatriacions forçoses de mitjana al dia el 2016, més de 9.200 migrants en tot l'any. En concret, es van executar 5.051 ordres d'expulsió i 4.190 devolucions. No obstant això, de les dades es desprèn que la gran majoria d'aquestes repatriacions forçoses, un 76,1 per cent, no van correspondre a persones internades en un CIE.

El SJM assegura que en els últims informes sobre CIE vénen constatant una tendència que va "de menys internaments a més expulsions exprés", amb el consegüent "menysteniment de les garanties jurídiques" per a aquests migrants.