Público
Público
CORONAVIRUS

El petit comerç supleix la caiguda de les vendes als grans distribuïdors de Mercabarna pel confinament

Els proveïdors dels mercats municipals i les botigues de barri incrementen les compres i compensen la baixada dels productes adreçats a escoles, restaurants i hotels. Les restriccions de l’activitat per la propagació del coronavirus redueixen una tercera part el tràfic de camions, però el mercat majorista garanteix el subministrament alimentari.

Interior de Mercabarna. ÀLEX RECOLONS.
Interior de Mercabarna. ÀLEX RECOLONS.

Davant de la psicosi dels darrers dies als supermercats, on els ciutadans feien llargues cues per aprovisionar-se d’aliments, la realitat constata que al mercat majorista de Mercabarna, proveïdor de molts d’ells, hi arriba el mateix volum que fa un any. En conseqüència, ni els preus s’han d’encarir ni hi haurà un desabastiment. La instal·lació barcelonina, líder europea amb la comercialització de fruites, hortalisses i peix amb més de 2,3 milions de tones d’aliments, està mantenint les vendes, tot i el menor trànsit de camions pel tancament d’escoles, bars, restaurants i hotels per la propagació del coronavirus. El que abans es dirigia a aquests àmbits, ara s’adreça al consum domèstic, incrementat forçosament pel confinament a les llars.

Mercabarna ha detectat des de l’entrada de l’estat d’alarma un augment de les compres de pasta, llegums, arròs i pollastre en detriment de les comandes de productes frescos, com el peix i les fruites i hortalisses. Aquests darrers són els que acostumen a utilitzar els càterings dels centres escolars, tancats ja fa una setmana, i els establiments de restauració. Malgrat aquesta situació, el director general del mercat majorista, Josep Tejedo, insisteix que "no hi ha incidències de subministrament".

Tejedo, en declaracions a Ser Catalunya recollides per Públic, assegura que "ara mateix els camions dels distribuïdors estan treballant amb tota normalitat i que les compres que realitzen els mercats municipals, els supermercats o les petites botigues s’estan realitzant també sense cap problema".

El director general destaca que en els darrers anys s’està donant una tendència per part dels ciutadans a consumir, cada cop més, aliments més saludables, sigui a la llar o a través dels serveis de la restauració. Un altre fenomen que també està decaient els darrers dies són les vendes a compradors estrangers que adquireixen aliments directament al mercat.

Menys trànsit de camions

El tràfic de camions ha sigut una de les víctimes de la crisi del coronavirus. Generalment, aquests vehicles proveïen a grans espais, però ara amb l’aturada de la restauració en circulen una mitjana de 10.000 al dia, gairebé una tercera part menys que els 14.000 habituals. "Els que entren hi carreguen més, ja que el producte que ara es consumeix ja no va a l’hostaleria, sinó a casa". Així ho explica Josep Tejedo. A la mateixa Mercabarna, el coronavirus ha reduït la plantilla administrativa des dels 140 fins als 40 treballadors. Encara i així, la diversificació de les 700 empreses que formen part del mercat fa que l’activitat segueixi endavant.

Tot i aquestes dades, fonts d’alguns mercats municipals de la ciutat de Barcelona llencen un crit d’alerta davant l’èxode massiu dels compradors cap als supermercats. Els venedors volen que aquests espais segueixin sent un punt on abastir-se dels productes bàsics per a l’alimentació. Així ho demanen els paradistes de La Boqueria o del Mercat de Santa Caterina, que durant aquesta setmana han patit passadissos buits i menor afluència de clients.

Els paradistes destaquen que "la gent es va tornar boja el cap de setmana per omplir la nevera, però ara hi ha dies que ens veiem obligats a tancar la botiga abans d’hora i tot". Els 11 mercats de Barcelona reivindiquen la seva funció de servei bàsic per subministrar aliments i recorden que també ofereixen la possibilitat de la compra on-line per evitar els desplaçaments.

La producció de fruita, en risc

Des de la patronal del sector de la fruita catalana, Afrucat, s’alerta que les limitacions de mobilitat actuals posen en risc la viabilitat de la producció. El president de l’entitat, Francesc Torres, lamenta que el Reial Decret que declara l’estat d’alarma ha provocat que els agents policials multin els vehicles compartits del personal que es desplaça al seu lloc de treball. "No s’adonen que al sector de la fruita, sigui al camp o a la central, el transport col·lectiu de persones és un fet habitual perquè molts treballadors no disposen de vehicle propi o carnet de conduir".

A més de realitzar la seva activitat, Torres demana que l’Administració faciliti la seva tasca com a garants de l’aprovisionament dels aliments. "Les limitacions són perjudicials per al nostre sector i fan inviable la feina". Davant d’aquest escenari, Afrucat proposa dotar d’un certificat d’empresa a les persones que s’hagin de desplaçar per anar a treballar, de forma que els cotxes particulars puguin portar a dos empleats i la resta de vehicles, com a màxim un terç de la seva capacitat.

Per la seva banda, les cooperatives agràries donen un missatge positiu, recordant que la fruita d’aquesta campanya encara no ha arribat als mercats perquè no s’ha collit. Així, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) garanteix l’abastiment amb la producció de la campanya d’enguany, que s’iniciarà a finals de maig o juny. Pagesos, ramaders, venedors dels mercats municipals i des de la mateixa Mercabarna llancen un missatge semblant: l’alimentació és la darrera resistència davant de la crisi. Amb confinament o sense, tothom ha de menjar i omplir la nevera.