amb la col·laboració de la generalitat de catalunya
"El Pla 50.000 és un pla de xoc per evitar un estrès absolut en l'habitatge"
Entrevistem Ramon García-Bragado Acín, president del grup de treball de la Comissió interdepartamental que fa el seguiment de la construcció d'habitatge assequible a Catalunya
Barcelona-
El Pla 50.000, anunciat pel president de la Generalitat, Salvador Illa, el 2024, busca fer front a la crisi habitacional amb una ofensiva clara: construir 50.000 habitatges de lloguer assequible a través d'una col·laboració estratègica entre ajuntaments, Generalitat i promotors. El pla pivota sobre dues grans decisions: el desplegament d'un nou sistema de finançament públic per garantir la viabilitat de les promocions i una crida als ajuntaments perquè cedeixin sòl públic edificable. En la primera convocatòria, fa menys d'un any, es van presentar 670 solars amb capacitat per a uns 22.000 habitatges. I ja s'ha anunciat una segona convocatòria per aquest desembre per ampliar la disponibilitat de sòl.
Per tal d'accelerar les promocions, la Generalitat combina tres tipus de promotors: els públics (com l'Incasòl, l'IMPSOL o l'IMHAB), els socials (cooperatives i fundacions) i els privats, que s'incorporaran mitjançant concursos públics per gestionar part dels solars. Actualment, prop de 300 dels 670 solars presentats ja estan en mans de promotors públics o socials, i el Departament de Territori treballa per assignar la resta. Aquesta diversificació permet optimitzar la resposta a les diferents realitats locals i assegurar que les promocions no depenguin exclusivament de l'administració pública.
Per garantir que aquests habitatges siguin realment assequibles, només poden accedir-hi les persones inscrites al Registre de Sol·licitants d'Habitatge amb ingressos inferiors a un llindar marcat per la normativa. El sistema estableix que cap inquilí destini més del 30% dels seus ingressos al lloguer. Així, si una persona només pot pagar 300 euros, la Generalitat cobreix la diferència fins als 600 euros mensuals que calen per garantir la rendibilitat del projecte a 30 anys.
"Aquest és el gran canvi en el sistema de finançament que permet viabilitzar aquestes operacions considerant diferents nivells de renda", apunta Ramon García-Bragado.
Més enllà del Pla 50.000, el Govern també posa el focus en el planejament urbanístic a mitjà i llarg termini. García-Bragado adverteix que Catalunya necessita mobilitzar 200.000 habitatges abans de 2030, per tenir-los programats i en marxa. Molts d'aquests planejaments daten de 2007 o 2008 i necessiten una revisió per poder-se executar. Segons ell, només així es podrà evitar un col·lapse del sistema: "El mercat hauria de poder facilitar habitatge a les classes mitjanes. Si no, acabaran engreixant la demanda d'habitatge social".
En aquest escenari, el Pla 50.000 esdevé la primera pedra d'una transformació estructural que vol situar el dret a l'habitatge al centre de les polítiques públiques a Catalunya. En aquesta entrevista a Ramon García-Bragado Acín, president del grup de treball de la Comissió interdepartamental per al seguiment de l'habitatge assequible, aprofundim en el pla i la situació de l'habitatge a Catalunya.
El Pla de 50.000 habitatges públics de lloguer assequible és una de les grans apostes del Govern. En quin punt es troba actualment el desplegament del pla i quins resultats s'han aconseguit fins ara?
El Pla 50.000 es va posar en marxa ara fa un any i ja hem tancat una primera convocatòria amb la presentació de 670 solars, amb potencial per a 22.000 habitatges. Ara estem revisant aquests terrenys i iniciant les primeres fases dels projectes, mentre preparem una segona convocatòria per a desembre. Estem bastant satisfets perquè una part important d'aquests solars ja és viable i s'està tramitant el finançament per tirar-los endavant.
Un dels reptes principals és accelerar la construcció i mobilitzar sòl públic. Quines mesures s'estan prenent per garantir que el ritme de promoció s'ajusti als objectius previstos?
El pla combina tres tipus de promotors: públics, socials i privats, cosa que ens permet avançar de manera flexible. Uns 300 solars ja estan assignats a promotors públics i cooperatives, i per la resta, la Generalitat organitzarà concursos públics per trobar promotors privats. A mesura que garantim el finançament, es poden començar a encarregar els projectes als arquitectes i, després, licitar les obres.
Com es garanteix que aquests nous habitatges siguin realment assequibles i accessibles per a les persones que més ho necessiten?
Només hi poden accedir persones inscrites al Registre d'Habitatge, que tenen uns ingressos per sota d'un llindar fixat. L'objectiu és que ningú destini més del 30% de la seva renda al lloguer. Quan cal, la Generalitat cobreix la diferència perquè la promoció sigui viable. Per exemple, si un habitatge hauria de costar 600 euros però la persona només pot pagar-ne 300, la Generalitat hi aporta la resta.
De cara als pròxims anys, quina és la seva visió sobre el paper que ha de tenir l'habitatge públic a Catalunya i com s'assegurarà la sostenibilitat del model a llarg termini?
El Pla 50.000 és un pla de xoc, però paral·lelament treballem per mobilitzar fins a 200.000 habitatges planificats d'aquí al 2030, mitjançant el planejament urbanístic. És imprescindible revisar i executar plans antics per evitar una crisi més gran. A llarg termini, cal garantir que el mercat cobreixi la demanda de les classes mitjanes i que l'habitatge públic actuï de coixí per als col·lectius amb més dificultats.