Premi Planeta 2017El Planeta més polític

La gala del Premi Planeta d’enguany ha tingut té molt de política i poc de literatura. Una gala amb pocs VIPS, però amb moltes referències a la tensa situació que es viu a Catalunya durant les últimes setmanes, just el dia abans que es compleix el termini del Govern central al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, perquè respongui al seu requeriment sobre la declaració d'independència. 

La política, de fet, ja havia monopolitzat la roda de premsa del premi el dia anterior. Aquest diumenge, però, durant els moment previs a la gala, regna el silenci absolut i el ambient és relaxat. Ningú parla de política.

Risto Mejide i Laura Escanes són dels primers a fer acte de presència. També Miquel Iceta, que arriba sol i amb cara somrient, Pilar Rahola i la seva filla o Inés Arrimadas, que ve acompanyada de Marta Rivera de la Cruz. El xef Chicote, Màxim Huerta, Boris Izaguirre, vestit de blanc, Fernando Sánchez Dragó, Luis Piedrahita o Julia Otero, entre d’altres.

Comença el còctel i seuen, entre copa de cava i copa de cava, alguns, pocs, comentaris referents a la independència de Catalunya i el què ha passat aquestes setmanes. És moment de retrobaments i l’aspecte polític passa a un segon pla.

I arriba el moment del sopar. Davant una gran expectació arriben alguns representants del PSC: l'expresident de la Generalitat José Montilla i Núria Marín, alcaldessa de L’Hospitalet, asseguts a la mateixa taula. També fan presència els darrers exalcaldes de Barcelona, Xavier Trias, i de Badalona, Xavier García Albiol, que en seure es posa les ulleres. No vol vi, quan el cambrer li demana si en vol fa que no amb la mà. I finalment, a última hora i quan tothom està assegut a la taula que li correspon, entra la presidenta del Congrés, Ana Pastor, acompanyada del conseller de Cultura, Santi Vila i de Josep Creuheras, president del grup Planeta. A la taula, contigua a la de Miquel Roca, advocat de la infanta Cristina, Creuheras s’asseu entre Pastor i Vila, significatiu. A l’altra banda d’Ana Pastor, Fernando Bemzo, secretari d’estat de cultura.

Dubtes i rumors

Curiosament, les taules polítiques queden força allunyades de les taules dels periodistes, que sembla ser que, cansats de les tensions polítiques de les darreres setmanes, opten per obviar el tema del moment i centrar-se en les últimes novetats editorials. Durant el sopar arriben un parell de notícies: crema Galícia i un suposat anunci de Puigdemont pel qual demà es negaria a donar una resposta i demanaria al govern central dos mesos per a negociar. Només ho dona un mitjà, entren dubtes.

A les dotze de la nit Javier Sierra s’alça amb el guardó amb la novel·la El fuego invisible. S’acaba el sopar i els assistents, molt més relaxats, fan valoració de l’esdeveniment i baixada la guàrdia, alguns destacats assistents expressen en converses privades el seu temor que al dia següent hi hagi detencions.

Els VIPS parlen de política

El xef Chicote assegura que a la seva taula s’ha parlat més de llibres que no pas de política, pel que fa a demà, ho té clar: “demà farà calor”. Una mica més breu es mostra Xavier Trias, qui, quan se li pregunta pel escenari polític, categòricament afirma: “d’això no en parlo”, emulant el mític “això no toca” de Jordi Pujol. A diferència d’Inés Arrimadas, qui diu que demà no hi haurà sorpreses: “el "govern continuarà dient que sí però no i continuarà dient que està a favor del diàleg. Jo espero que hi hagi eleccions aviat”. També és d’aquesta opinió el periodista Jesús Cintora, que pensa que la situació no es tan preocupant com molta gent es pensa i que Catalunya s’encamina cap a unes eleccions anticipades. “Estem en un punt de teatre i pactes que tenen més d’interès electoral que altra cosa”.

En una taula, la de Pilar Eyre, algú molt proper a Puigdemont ha deixat caure quines són les intencions del president per demà: de moment, enviar un comunicat a Rajoy traduït al castellà per facilitar la comprensió de les intencions del govern català, segons l’escriptora i periodista.

Fernando Sánchez Dragó, sempre polèmic, es mostra dubtós, per la naturalesa canviant del conflicte, però pensa que Rajoy ha fet un escac i mat i que “a Puigdemont només li queda fer un pas enrere i sortir de la situació de manera honorable o declarar la DUI, cas en el qual haurà d’intervenir el govern espanyol i convocar eleccions”. Sánchez Dragó aconsella a Puigdemont que faci com els bons jugadors d’escacs i abandoni abans que sigui massa tard. A la taula de l’escriptora Najat El Hamchi, ha sortit el tema polític “però l’han deixat passar” i a apel·lat al diàleg perquè la situació no perjudiqui a ningú.

Entre els convidats a la gala, una opinió força unànime: si bé la situació política no ha monopolitzat les converses, és poc probable que hi hagi hagut cap taula on no es fes menció al tema del moment. També han coincidit en la opinió sobre la poca afluència de VIPS en comparació a altre anys. També alguns periodistes han trobat a faltar alguns dels seus companys més emblemàtics.

Una gala aparentment tranquil·la on ningú ha volgut mostrar les seves cartes, ja fos per prudència o pel cansament que comença a produir el tema entre els ciutadans, tant d’aquí com d’allà.

Els premis

El guanyador d’enguany, Javier Sierra (Terol, 1971), escriptor i periodista del grup Planeta, s’ha imposat als altres manuscrits amb una novel·la titulada El fuego invisible, sobre un jove professor, establert a Dublín i nét d’un famós escriptor difunt que passa uns dies a Espanya. Durant aquesta estada, es veurà embolicat en una misteriosa trama que té com a objectiu trobar el veritable origen d’un objecte capaç d’atraure poderosos enemics i de crear mons nous.

La finalista, Cristina López Barrio, ha presentat el manuscrit Niebla en Tánger, una historia sobre una dona atrapada en la mediocritat que fa un gir irreversible a la seva vida després de passar una nit amb un desconegut. La recerca d’aquest home misteriós la portarà a una ciutat exòtica on descobrirà que ficció i realitat, de vegades, van agafades de la mà.

El premi, dotat de 601.000 euros per al guanyador i de 150.250 per al finalista, ha batut el rècord de manuscrits presentats aquest any, amb un total de 634.