Público
Público

El Parlament aprova que els diputats suspesos per Llarena puguin delegar les seves funcions en altres parlamentaris

La cambra acorda que els sis parlamentaris afectats, incloent-hi Carles Puigdemont, puguin designar un substitut temporal en altres representats del seu grup, sense perdre la seva condició de diputats, en el que equival 'de facto' a una delegació del vot. L'oposició no sobiranista s'indigna i Inés Arrimadas anuncia que es querellaran contra la Mesa del Parlament, el lletrat major i les diputades Marta Madrenas i Mònica Palacín.

Pla general del Parlament de Catalunya - EUROPA PRESS

La majoria independentista ha sortejat la suspensió dels diputats processats i empresonats per rebel·lió que va ordenar el jutge Pablo Llarena, en el primer ple després de l'estiu. El ple del Parlament ha aprovat aquest dimarts, abans del debat de Política General, una fórmula de compromís que implica acatar a mitges –o desacatar a mitges– la decisió del jutge. En votació separada en dos punts, el ple ha rebutjat en primer lloc la suspensió dels sis diputats afectats –Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sánchez–. Immediatament després, ha aprovat que els mateixos sis diputats puguin designar un substitut temporal mentre es perllongui la seva actual situació processal, i sense perdre l'status de diputats.

L'acord equival, de facto, a una delegació de vot com la que van acceptar en el seu moment els diputats a l'exili. I ignora Llarena a mitges: tot i que manté la condició de diputats dels sis parlamentaris i els seus drets polítics, aquests seguiran sense cobrar el seu sou -el van deixar de cobrar immediatament després que el Suprem emetés la seva resolució-. Amb aquest acord, no obstant, els diputats empresonats no seran substituïts físicament al Parlament per altres polítics, com pretenia la resolució de Llarena

La proposta s'ha aprovat amb el vot a favor dels dos grups que donen suport al Govern, ERC i JxCat i, dels Comuns, mentre que la CUP se n'ha desmarcat, perquè considera que no és legítim retirar-los les funcions als diputats suspesos per Llarena. L'acord ha estat rebut amb indignació per l'oposició espanyolista. Ciutadans i el Partit Popular, tal com van avançar, no han participat de la votació, i han abandonat els seus escons mentre es votava. Els partits constitucionalistes consideren que la fórmula plantejada passa per sobre de la llei i els tribunals. Així ho ha expressat el portaveu del grup taronja, Carlos Carrizosa, quan ha demanat la paraula al principi del ple: "El Parlament s'erigirà per sobre de la llei un cop més, i la irresponsabilitat de la Mesa ha portat a votar al ple una resolució que hauria d'haver executat immediatament", ha denunciat. Ciutadans ha demanat que els membres de la Mesa que es pronunciïn sobre l'informe i sobre la decisió de portar a votació la suspensió dels diputats i, d'aquesta manera, forçar posicionaments que podrien ser compromesos a nivell judicial. El president del Parlament, Roger Torrent, ha denegat aquesta petició al·legant que els funcionaris no poden pronunciar-se a la cambra.

El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, i el president, Quim Torra, en el ple del Parlament d'aquest dimarts. EFE / Alberto Estévez.

El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, i el president, Quim Torra, en el ple del Parlament d'aquest dimarts. EFE / Alberto Estévez.

El punt discordant al centre del debat ha estat que, mentre que els contraris a la votació creuen que la resolució judicial de Pablo Llarena s'ha d'acatar sense dilacions per preservar la separació de poders, els partidaris de l'informe de la comissió creuen que la suspensió interfereix en les majories parlamentàries i que s'havia de buscar una fórmula per preservar els seus escons. A més, Ciutadans i el PP creuen que els diputats afectats per la suspensió han de quedar fora de joc de la cambra, però l'independentisme i els Comuns no volen apartar de la política uns diputats que consideren que estan sent injustament processats. D'aquesta forma, els debats sobre la legalitat i la legitimitat han tornat al ple just després d'un aniversari de l'1-O molt tens a les portes de la cambra; una tensió que els partits d'Inés Arrimadas i Xavier Garcia Albiol han atribuït al president Quim Torra.

C's presentarà una querella per votar la suspensió

Prèviament, els dos partits independentistes majoritaris han defensat aquest matí la decisió de portar a plenari la suspensió dels diputats. La proposta incloia un primer punt on es considera injusta la suspensió de Llarena, i un segon on es posa sobre la taula la fórmula de la substitució. La diputada de Junts per Catalunya Marta Madrenas, també presidenta de la Mesa de la Comissió de l'Estatut dels Diputats, ha defensat la proposta com la millor per donar resposta a una interlocutòria que ha "interferit" en l'activitat del Parlament: "Permetrem des del Parlament que s'alteri la decisió de la cituadania expressada a les urnes?". En la mateixa línia s'ha pronunciat el diputat republicà, Gerard Gómez, que ha fet una crida a defensar l'autonomia del Parlament i ha criticat durament les posicions de Ciutadans: "Per molt que forcin el relat i que vulguin generar una bombolla, la realitat és tossuda. [Els diputats suspesos] ni són violents, ni són de bandes armades, ni són terroristes", ha dit Gómez.

La líder del partit taronja, Inés Arrimadas, ha contestat enèrgicament durant el seu torn de paraula i ha comparat la concentració a les portes del Parlament d'aquest dilluns a la nit amb la votació d'aquest dimarts sobre els diputats suspesos: "Són quasi el mateix. Un atac des de fora i un altre atac des de dins encapçalats pel President, el cabecilla d'un comandament separatista", ha dit Arrimadas. També ha recriminat als partits independentistes que no volen complir una resolució judicial i ha insistit en que no existeix la figura de la substitució parlamentària a nivell legal. A més, Arrimadas ha anunciat que Ciutadans es querellarà contra la Mesa del Parlament, el lletrat major i les diputades Marta Madrenas (JxCat) i Mònica Palacín (ERC) com a membres de la Mesa de la Comissió de l'Estatut dels Diputats.

Els diputats de Cs abandonen l'hemicicle del Parlament abans de la votació sobre la suspensió dels diputats empresonats per rebel·lió. EFE / Alberto Estévez.

Els diputats de Cs abandonen l'hemicicle del Parlament abans de la votació sobre la suspensió dels diputats empresonats per rebel·lió. EFE / Alberto Estévez.

Per la seva banda, la diputada socialista Alícia Romero ha criticat que la proposta no reconegui que, en realitat, "s'està acatant" la resolució de Pablo Llarena: "No cobren sou, no poden emetre vot avui... Vostès estan complint la resolució judicial des de juliol". Romero ha demanat a ERC i JxCat que deixin "d'enganyar-nos" i que siguin "més honestos": "No poden reconèixer-ho perquè necessiten d'aquest relat". La diputada de Catalunya En Comú-Podem Marta Ribas ha justificat el suport dels comuns a la proposta de substitució dels diputats: "Estem bloquejats per una interlocutòria de Llarena que va suspendre injustament a sis diputats d'aquesta cambra". Ribas ha lamentat la falta d'acord amb el PSC, partit que havia defensat la substitució dels diputats anteriorment.

En canvi, els anticapitalistes s'han negat a donar el seu suport a la proposta d'ERC i JxCat, ja que consideren que la substitució dels diputats no era necessària: "Suspendre diputats i diputades no era una competència de jutges, sinó que s'havia de resoldre aquí, al ple del Parlament", ha dit el diputat de la CUP Vidal Aragonés. Tot el contrari dels motius que han portat al PP a rebutjar l'acord que, com ha defensat Santi Rodríguez, consideren "innecessari" debatre sobre una "suspensió automàtica".

Just abans de la votació, Ciutadans, el PSC i el PP han demanat la paraula per exigir una votació conjunta del primer i segon punt de la proposta, ja que consideraven que generava una contradicció rebujtar la suspensió dels diputats i, tot just després, proposar una substitució de diputats no suspesos. Torrent ha denegat la proposta considerant que la Mesa ja havia abordat aquesta possibilitat i que s'havia decidit accedir a la votació, que s'ha resolt sense sorpreses, més enllà d'alguns errors tecnològics.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?