Público
Público

PLE DEL PARLAMENT L'independentisme apel·la a la unitat després de la crisi dels diputats suspesos

ERC i JxCat apropen posicions i proven d'enterrar les diferències que han provocat la pèrdua de la majoria parlamentària. El Parlament celebra una sessió monogràfica sobre la convivència a Catalunya després de la crisi dels llaços grocs d'aquest estiu, on Ciutadans protagonitza el discurs de la fractura. El líder del PP, Pablo Casado, demana una moció de censura al govern de Quim Torra.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

El president de la Generalitat, Quim Torra, até a una pregunta durant el ple del Parlament que es reuneix per celebrar la sessió de control al Govern i debat el moniogràfic sobre la convivència de Catalunya siol·licitat per Ciutadans. EFE/Toni Albir

S’acaba una setmana intensa al Parlament. L’endemà de la ruptura a l’independentisme, el president del Parlament, Quim Torra, ha afrontat la sessió de control de Govern amb certa normalitat, tenint en compte el terrabastall que ha fet sacsejar el pacte entre ERC i JxCat aquests dies. S’hi ha referit el diputat republicà, Sergi Sabrià, durant el seu torn de paraula: "Seria imperdonable no caminar junts, perquè els objectius són molt més forts que les diferències tàctiques: fer la independència com a eina per fer un país millor per a tothom" Torra ha compartit la intervenció de Sabrià: "Cal que el país recuperi l’esperit de l’1 d’octubre. Aquell esperit elèctric. De resistència, però, sobretot, de victòria". Calma després de la tempesta.

L’escenificació de pau d’aquest dimecres al Parlament entre els dos grups arriba després de les votacions de les propostes de resolució del debat de política general, on la rivalitat entre ERC i JxCat pels diputats suspesos per Pablo Llarena es va materialitzar en la pèrdua de la majoria parlamentària i, com a conseqüència, el rebuig a propostes simbòlicament rellevants per a l’independentisme com la recusació del rei Felip VI o la constatació de l’existència de presos polítics. Ara, els dos grups asseguren que volen recosir ferides i arranjar la imatge de desacord que el Govern ha projectat a l’inici del curs parlamentari, just quan les primeres grans mobilitzacions sobiranistes al carrer han criticat la falta d’unitat d’acció i la no implementació de la República.

Qui ha estat una de les figures més exposades del debat entre independentistes, el president del Parlament, Roger Torrent, també ha fet autocrítica sobre els fets d’aquesta setmana: "No pot ser, perquè això és la mort del moviment, que ens mirem de reüll i intentem apunyalar-nos. Una cosa és actuar de motor, ajudar en la presa de decisions, definir horitzons i l’altra és mirar als costats. És mirant endavant que s’avança i no mirant al costat amb recels”, ha dit en declaracions a Catalunya Ràdio. Torrent, com a president de la cambra, ha estat al bell mig del debat estratègic: exercir una desobediència que el bloc sobiranista considera legítima per tal de defensar els objectius polítics pels quals han estat votats, amb les conseqüències judicials que això comporta, o acatar els cops judicials i polítics de l’Estat per preservar el bloc parlamentari independentista?

Precisament és la falta d’unitat d’acció entre els dos grups independentistes la que va provocar un dels altres grans titulars del debat de política general, l’ultimàtum de Torra al president del govern central, Pedro Sánchez, per proposar un referèndum d’autodeterminació abans que finalitzés novembre. El líder del socialisme català, Miquel Iceta, s’hi ha referit aquest dimecres: "Cal aprofitar l’oportunitat de tenir un govern a Espanya disposat a dialogar. La situació actual del país exigeix diàleg. Sobre el futur i sobre el present. Diàleg Catalunya endins i diàleg Catalunya enfora”, ha dit Iceta, treient pit del gran èxit socialista: les comissions bilaterals entre la Generalitat i l'Estat.

El president català ha contestat que "la bandera del diàleg hi serà sempre" però sense renunciar a la pressió: "El crèdit al president Sánchez s’ha acabat. Això ho han d’entendre. Necessitem una oferta a sobre de la taula. Ja”, ha dit. Tot i que, davant les crítiques, Torra manté una posició rígida, la defensa del seu ultimàtum –que va agafar per sorpresa a ERC i el PDeCAT- ha estat canviant: present en alguns moments en la retòrica, i absent en moviments significatius com la carta per reunir-se amb Sánchez o la proposta de resolució conjunta amb els republicans per negociar un referèndum pactat amb l’Estat.

Catalunya en Comú – Podem ha insistit altre cop a generar una coalició per uns pressupostos progressistes a l’Estat, amb l'alineació de les forces parlamentàries, els representants catalans al Congrés i l’Ajuntament de Barcelona, baluard d’aquest espai polític. Torra s’ha mostrat favorable a la proposta del "pacte a tres" però, davant les crítiques de la portaveu del grup, Jèssica Albiach, als posicionaments apressats del Govern que tensen el diàleg bilateral, ha advocat per la necessitat de defensar el dret a l’autodeterminació i l’alliberament dels presos catalans: "Tinc pressa per treure els polítics de les presons. Em moro de ganes d’abraçar el president Puigdemont i la Marta Rovira aquí, en aquest Parlament. Els catalans tenen pressa per exercir el dret d’autodeterminació”, ha dit.

Tanmateix, Torra és conscient que necessitarà del suport dels comuns o de la CUP per aprovar els pressupostos, i així ho ha fet saber al ple. Els anticapitalistes, però, ja han deixat clar que els seus quatre diputats estaran a l’altra banda durant aquesta investidura: "Aquesta retòrica progressista i processista a la pràctica vol dir acatar el que diu l'estat espanyol. Amb el suport de la CUP, no", ha dit la diputada Maria Sirvent.

Debat parlamentari després de la polèmica dels llaços

Per la seva banda, el partit d’Inés Arrimadas ha centrat tota la seva intervenció en dibuixar una Catalunya "fracturada" pel debat territorial. Així ho han defensat també durant el debat sobre convivència que s’ha produït després de la sessió de control i com a resposta als fets succeïts aquest estiu, on Ciutadans va prendre gran del protagonisme en la polèmica dels llaços grocs. El seu portaveu, Carlos Carrizosa, ha tornat a recollir els fets de l’1 d’octubre a les portes del Parlament per assenyalar el president català: "Després de l’enfosament del bloc separatista, se’ls ha caigut la careta de nacionalistes radicals i s’han posat la caputxa dels CDR", ha dit.

Els comuns, la CUP, JxCat, ERC han criticat enèrgicament els postulats del partit taronja, mentre que el diputat del PSC-Units per avançar, Ramon Espadaler, ha respost amb una de calenta i una de freda: "Hi ha veritats a les files de Ciutadans quan diuen que hi ha molta gent angoixada”. Afegint-hi que “també hi ha veritats dramàtiques en la part de l’independentisme quan es referien a una situació desmesurada de la presó provisional”.

El PP demana una moció de censura

Les baralles als passadissos del Parlament entre republicans i postconvergents i l’ultimàtum de Torra han motivat la intervenció del líder del PP, Pablo Casado, al Congrés dels Diputats aquest dimecres, on ha demanat a Ciutadans que impulsi una moció de censura contra Torra: "Vostès poden tenir el suport del PP i podrem veure, senyor Sánchez, amb qui està vostè, si amb els constitucionalistes o amb els colpistes”, ha dit Casado, interpel·lant també al socialisme.

El partit taronja ja ha descartat aquesta opció, sobretot tenint en compte que els 36 diputats de Cs, els 4 del PP i els 17 del PSC no arriben als 68 necessaris per assolir la majoria absoluta necessària, i que tampoc ho farien amb l’ajuda dels 8 diputats de Catalunya en Comú – Podem, ara mateix a les antípodes d’aquesta proposta.

El possible relleu de l'executiu, per tant, només passaria per una hipotètica convocatòria d'eleccions catalanes que s'ha insinuat algun cop des de Govern en funció de la direcció de les sentències dels presos catalans. El focus d'aquesta legislatura està posat en un judici sense data, que es preveu pugui celebrar-se entre finals d'aquest any i principis de 2019.