Setembre està a la volta de la cantonada i amb ell, l'inici de curs, i la realitat és que la incertesa segueix instal·lada sobre el futur del decret del plurilingüisme i la suspensió cautelar dictada pel Tribunal Superior de Justícia Valenciana (TSJCV) com a resposta a dos dels onze recursos presentats contra el nou model educatiu.

Isabel Bonig, presidenta del PP de la Comunitat Valenciana, s'ha reunit durant hora i mitja amb el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, per abordar dues qüestions candents: el decret sobre el model lingüístic i el finançament autonòmic.

Després de la reunió, Bonig ha comparegut davant els mitjans i ha explicat que el president li ha mostrat la seva "voluntat de diàleg, però no ha donat respostes", alhora que ha afirmat que Puig "va a complir la sentència del TSJ, perquè la Comunitat Valenciana no s'assembli a Catalunya, perquè les decisions judicials es respecten sempre".

Bonig, que ha qualificat el decret de "xantatge lingüístic", ha insistit que el PP no vol judicialitzar aquest assumpte sinó que ha estat "la societat civil valenciana la qual ha presentat 11 recursos i la Diputació d'Alacant", institució, cal recordar, governada pel seu partit.

La presidenta del PP valencià ha ofert el suport del seu partit per arribar a un gran pacte educatiu "sempre que es compte amb la comunitat educativa" i ha proposat un pla de mobilitat de l'alumnat perquè "la Conselleria done resposta a les famílies a les que els han conculcat els seus drets". Bonig ha proposat també un pla de reforç del valencià en les zones castellanoparlants.

No a la imposició

Bonig ha reconegut que "fins a un 98 per cent dels pares volen que els seus fills aprenguin valencià però no volen la imposició, sinó llibertat per escollir". "A les zones castellanoparlants, enlloc d'imposar que facin un pla de formació del valencià, que la llengua no sigui un vehicle de confrontació".

Al PP no li agrada el decret perquè considera que "no hi ha igualtat entre les tres llengües i es produeix una discriminació perquè en els nivells de castellà no s'obté certificació acadèmica dels idiomes".

Bonig s'ha mostrat molt dura amb la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, i li ha recriminat a Puig que des del Govern "no es censurasen les declaracions inadmissibles a l'acusar els jutges de fer política". Per Bonig, "hi ha una gran incertesa, i, a data d'avui, ni la inspecció educativa sap què és el que cal fer, ni els centres de primària i secundària saben quin projecte van a aplicar, ni els pares saben quins llibres van a comprar... La situació d'inseguretat i incertesa és total i absoluta". "El president Puig diu que no el preocupa perquè la conselleria prepara una resposta que estarà a principis de setembre", ha sentenciat Bonig.

En roda de premsa, preguntada per si no considera que la suspensió cautelar del decret no respecta els drets dels centres que van apostar de forma majoritària pel decret, Bonig ha dit que si "algú creu que es conculquen els seus drets que vagi als tribunals".

Crida a la calma

El president de la Generalitat no ha comparegut davant els mitjans. En el seu lloc ho ha fet el seu cap de gabinet, Arcadi Espada, qui ha demanat tranquil·litat a les famílies i que no s'estengui "l'alarmisme". En temes com l'educació "hem d'allunyar-nos del partidisme, i el plurinlingüisme", al seu parer, "era una mesura necessària".

Espada ha dit que no comparteixen la decisió del TSJ, però que "l'accepten" i que "a principis de setembre el conseller anunciarà el procés d'inici de curs". A més, ha dit que Puig traslladarà les propostes de Bonig al conseller Vicent Marzá i ha insistit que la voluntat del Consell "és superar una situació que no funcionava amb aquesta normativa". Per acabar, ha deixat clar que "l'objectiu està molt clar i la solució no passa perquè tornem al model d'abans".

Quan tot just falten unes setmanes per l'inici de curs, no té res de clar i tot apunta que el Consell ho fia a la resposta dels tribunals. En aquest sentit, el passat 1 d'agost la Generalitat Valenciana, a través de l'Advocacia, va interposar un recurs de reposició contra la interlocutòria de la Secció Quarta de TSJCV sobre l'incident de compliment de les mesures cautelars del decret de plurilingüisme.

El que es busca amb les al·legacions, és que les mesures cautelars s'haurien d'aplicar des del moment en què es van notificar i no amb efectes retroactius. És a dir, que el que s'hagués fet abans es doni per vàlid. En poques paraules, seguir endavant.