Fins i tot abans de la crisi de subministraments i de les matèries primeres o de la més recent derivada de la invasió de Rússia a Ucraïna, la capacitat de compra dels barcelonins va caure un 7% durant el tercer trimestre de l’any passat amb relació a principis de 2019. Així ho reflecteix el primer informe de l’Evolució de la renda trimestral de Barcelona, elaborat per l’Oficina Municipal de Dades (OMD) de l’Ajuntament de Barcelona.

Aquesta pèrdua de poder adquisitiu s’ha d’emmarcar en un context on l’increment salarial mitjà pactat als convenis col·lectius va ser de l’1,47% el 2021. Tenint en compte que l’Índex de Preus al Consum (IPC) a Catalunya va créixer un 6,1% l’any passat i que aquest passat febrer s’ha enfilat al 7,4%, la capacitat de compra, en funció de la renda disponible, ha baixat almenys un 5%.

Al tercer trimestre de l'any passat, els valors de la renda disponible de les llars encara no havien aconseguit el registres de principis del 2019 i en termes nominals la renda disponible era un 4% inferior respecte al nivell prepandèmia, segons explica la Cap del Departament d'Anàlisi de l'OMD, Dolors Cotrina. En aquell moment, Cotrina reconeix que es va arribar una situació en què "les llars poden comprar menys amb els mateixos diners i si es decidís apujar els salaris un 5% en comptes d'un 2%, la capacitat adquisitiva d’aquestes potser no es veuria minvada".

La pandèmia ha aturat la recuperació salarial acordada als convenis col·lectius. De fet, segons comenta Cristina Torre, secretària d’Acció Sindical de CCOO Catalunya, fins i tot el 2019, els sous encara es trobaven un 6% per sota dels que hi havia abans de l’anterior crisi. Ara, el conflicte a Ucraïna ha agafat a tothom amb el peu canviat. De les previsions d’acabar l’any 2022 amb una inflació d’entre el 2 i el 3% s’ha passat a un escenari d’incertesa, en el qual el ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivà, i les patronals ja han començat a parlar d’un pacte de rendes per tornar a la moderació salarial.

Consum mínim vital energètic

Tot i que Torre assegura que des del sindicat entendrien aquesta mesura, matisa que "l’esforç no ha de recaure només sobre la banda dels treballadors i després del període de vigència s’haurien d’articular clàusules de revisió salarial per evitar continuar perdent poder adquisitiu". A conseqüència de l’escalada dels preus energètics, que està tensant els ciutadans amb dificultats per afrontar els subministraments bàsics i les empreses industrials, forçades a aturar la producció, Cristina Torre proposa protegir aquests tipus de serveis amb un consum mínim vital d’energia que sigui gratuït pels col·lectius més vulnerables.

Des de CCOO Catalunya s’insisteix que és el Govern central el que ha de moure fitxa i plantejar mesures socials com a complement d’un hipotètic pacte de rendes. Torre recorda que "hem encadenat els elements de patiment de la pandèmia amb la incertesa de la guerra en un moment en què els efectes de la Reforma Laboral es començaven a notar". Així, aquesta havia començat a incrementar fins a un 130% la xifra de contractes laborals indefinits. Mesures previstes per si cal aplicar-les de forma immediata. És la proposta de Torre davant del perill d’allargament de la guerra, "que pot descontrolar-ne l’economia".

La contenció salarial ja es propugnava abans de la invasió d’Ucraïna. Per evitar haver d’arribar a aquest punt, previst al pacte de rendes, la professora d’Hisenda Pública i experta en Dret Tributari de la Universitat de Barcelona (UB), Maria Dolors Torregrosa, defensa la necessitat d’abaixar l’impost dels hidrocarburs del 21 al 10% i els de producció energètica. La seva fórmula per millorar la situació implica "no apujar impostos ara, però tampoc abaixar-los, sinó més aviat ajustar la despesa". La solució rau a canviar-ne la concepció de la recaptació i impulsar una reforma tributària.

Impost Mínim de Societats

Assumint part de les propostes plantejades pel Llibre Blanc de la Reforma Tributària, un document que un grup d’economistes ja ha entregat al Govern de l’Estat, Torregrosa insta a aprovar un tipus mínim del 15% d’un Impost sobre Societats, adreçat a les grans empreses. Tot i això, la considera una mesura limitada "perquè els diners acostumen a estar a paradisos fiscals que acaben escapant d’aquest control". L’experta lamenta que en l’àmbit energètic no s’hagi avançat en aspectes com les renovables ni les comunitats energètiques.

El diagnòstic de Torregrosa és que la guerra ha empitjorat una situació que ja mostrava signes de deteriorament. Problemes de pobresa energètica, encariment de productes i aliments bàsics i caiguda de la capacitat d’estalvi són els efectes principals. En una mateixa línia es manifesta el professor titular del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Albert Recio. Així, precisa que "els impactes de la despesa energètica estan molt lligats a la renda". Es a dir, les classes baixes han de fer un esforç més gran per cobrir les seves necessitats de serveis energètics.

La recepta per equilibrar aquestes desigualtats s’inicia, segons Recio, amb els impostos als beneficis empresarials o fins i tot instaurar un sistema en què els sous dels treballadors serveixin per generar un fons sobre la propietat de les empreses. "Mentre els impostos derivats de les rendes del capital i els procedents del treball no estiguin equiparats, les reformes fiscals o els canvis en la tributació no seran efectius".

Les primeres veus que advoquen per un pacte de rendes per contenir la inflació han servit per tornar a posar sobre la taula el debat sobre quin paper han de tenir els salaris, amb cada vegada menys pes sobre la renda disponible, i el control tributari per reduir l’espiral inflacionista. Com a teló de fons, la por que es generin situacions de conflictivitat social derivades de la pobresa laboral.