Els cada cop més imminents indults als presos polítics independentistes han generat un cert debat en l'independentisme. Encara que molt limitat. Alguns sectors com l'ANC consideren que pot debilitar la posició del moviment independentista, especialment en l'àmbit internacional perquè la sortida dels presos i les preses pot maquillar "la cara repressora de l'Estat espanyol", en paraules dels dirigents de l'Assemblea. Però en termes generals hi ha coincidència que tres anys i mig després d'ingressar a la presó, l'opció dels indults és un benefici important per als nou empresonats i per a les seves famílies. Tot i que la demanda unànime en l'independentisme català segueix passant per l'amnistia que resolgui també la situació dels dirigents que van optar per anar-se'n fora de l'Estat espanyol i dels milers d'encausats en processos judicials. L'últim, l'exconseller d'Interior, Miquel Buch, que avui mateix ha vist com la fiscalia li demana sis anys de presó per designar un agent dels Mossos d'Esquadra a la seguretat de l'expresident Carles Puigdemont a Bèlgica.

Però el que sí comportarà l'excarceració dels dirigents independentistes és una reestructuració de diverses organitzacions. Especialment en els dos principals partits de l'independentisme, ERC i Junts per Catalunya. Perquè la sortida del president d'Esquerra, Oriol Junqueras, i del secretari general de Junts, Jordi Sànchez, farà que els dos presos puguin fer-se amb les regnes del seu partit a temps complet i sense les òbvies dificultats que comporta la presó. També Jordi Cuixart podrà fer-se càrrec directament d'Òmnium, entitat que presideix i que és en l'actualitat una de les de major dimensió de Catalunya. En aquest últim cas el retorn de Cuixart no hauria de comportar cap problema, ja que l'entitat ha mantingut intacta l'estructura i el seu funcionament. Pel que fa a Junqueras i Sànchez la reincorporació al dia a dia dels seus respectius partits comportarà reajustaments organitzatius en el cas d'Esquerra i possibles tensions internes en el de Junts. Queda per veure si l'indult manté o no la inhabilitació de la sentència, però en cas de mantenir-se, això afectaria qualsevol càrrec públic que volguessin ocupar els dos dirigents, però no als càrrecs i l'activitat de el partit, ja que l'acció política és un dret fonamental que no es pot anul·lar.

ERC opta pel model PNB

En el cas d'Esquerra, els republicans es preparen per a una bicefàlia entre Oriol Junqueras i Pere Aragonès. I han començat a adaptar les seves estructures a les dues noves realitats que suposa tenir la presidència de la Generalitat en la persona d'Aragonès i el fet de la imminent sortida de la presó de Junqueras. La idea seria funcionar amb un esquema semblant a el que utilitza el PNB separant la figura del lehendakari i la presidència de el partit que ostenten Urkullu i Ortuzar respectivament. Sistema que va viure la seva màxima expressió en l'època d'Arzalluz. A diferència del partit basc, Esquerra no té perfilat en els seus estatuts aquest sistema de funcionament, de manera que haurà d'anar adaptant el partit amb diversos canvis en l'executiva que molt probablement es ratificaran aquest proper dissabte.

Encara que caldrà esperar a veure el funcionament d'aquesta bicefàlia, fonts del partit indiquen que hi ha total acord per exercir aquest doble lideratge, en què Junqueras dirigirà i es concentrarà en el partit i Aragonès es dedicarà de ple a la Generalitat, tot i que mantindrà el seu càrrec a Esquerra com a coordinador nacional. Tot i que la idea és que no hi hagi duplicitats i que qui ostenti un càrrec a l'Executiu català no ho faci en la direcció d'Esquerra. Un dels casos més substantius és la sortida de l'executiva del Vicesecretari general de Comunicació i Estratègia, Sergi Sabrià, que serà substituït pel fins fa pocs dies regidor a l'Ajuntament de Badalona, ​​Oriol Lladó. Sabrià s'ha fet càrrec de la direcció de l'oficina de president de la Generalitat. També deixen l'executiva altres pesos pesants de la direcció d'Esquerra com el Vicesecretari general de Vertebració Territorial, Isaac Peraire, que s'incorporarà a un càrrec de Govern i serà substituït per l'exconsellera de Salut, Alba Vergès. 

Tots els canvis a la direcció d'ERC

Segons ERC, amb la mirada posada a les eleccions municipals de 2023, s'ha proposat una reordenació de l’equip de municipials. Així, es proposa incorporar una Secretaria de coordinació de política supramunicipal, que lideraria l’ex diputada al Congrés, Laia Cañigueral. També es pretén crear la Secretaria de Política Municipal i projectes transversals, que correria a càrrec de la, fins fa poc, delegada del Govern a la Catalunya central, Alba Camps. La Secretaria d’Estratègia Municipal incorpora la gestió de les grans ciutats en la nova Secretaria de Coordinació Municipal i Ciutats Grans, que encapçalaria Oriol López, regidor de Mollet del Vallès.

Anna Simó, exmembre de la mesa del Parlament, és la proposta republicana per ser la nova secretària d’Educació, Cultura i Esports, en substitució de l’actual consellera de Cultura, Natàlia Garriga. En aquest cas, Simó s’incorporaria a partir del mes de juliol. El diputat i exconseller d’Afers Socials, Treball i Famílies, Chakir el Homrani, estaria al capdavant de la nova Secretaria de Política de Treball. Així mateix, en la Secretaria de Política Econòmica, encapçalada pel regidor a l’Ajuntament de Barcelona Jordi Castellana, també s’hi proposen canvis amb la incorporació de la coordinació sectorial.

Per fer front a la incessant repressió de l’estat espanyol, l’òrgan directiu d’Esquerra Republicana també preveu incloure una nova Secretaria de Coordinació Estratègica Antirepressiva, que lideraria Cristina Gómez, actual secretària de Coordinació Municipal.

Apuntalar Govern i partit

Caldrà veure com es greixen els mecanismes de relació entre el partit i el Govern, entre Junqueras i Aragonès. Però les fonts internes d'Esquerra consultades indiquen que la sortida de Junqueras de la presó és una oportunitat. Els republicans donen una gran importància a l'acció de Govern, i especialment a la figura d'Aragonès, per fer que la primera presidència de la Generalitat d'ERC després del franquisme no sigui flor d'un dia. Cal recordar que ERC va superar a Junts per un sol diputat. Per això el desembarcament de càrrecs polítics i tècnics del partit al Palau de la Generalitat ha estat substancial.

Però aquestes "migracions" generen temor pel fet que el partit es pugui ressentir per la falta de quadres polítics. Encara més amb la secretària general, Marta Rovira, a Ginebra i el president del partit a la presó. Per això, la sortida de Junqueras donaria un extraordinari vigor a l'activitat de el partit. També està cridat a tenir un paper destacat al costat de Junqueras un altre dels presos, Raül Romeva, encara que més des del punt de vista estratègic que organitzatiu. Les que no preveuen una reincorporació a la primera línia de la vida política són les preses d'Esquerra, l'expresidenta de Parlament, Carme Forcadell i l'exconsellera Dolors Bassa.

Junqueras i Aragonès compatibilizarían intenses agendes per tot el territori català, el primer construint i enfortint el partit en contacte permanent amb les bases, i el segon amb l'acció de Govern. Fonts pròximes a Aragonès reconeixen que el president ara mateix difícilment podria compatibilitzar les dues funcions. Faltaria per concretar un tema no menor, que seria la participació de Junqueras en l'estratègia per afrontar el conflicte polític, entre altres coses en la interlocució amb els poders de l'Estat com ara el Govern espanyol i la futura taula de diàleg o negociació.

La bicefàlia Sànchez-Puigdemont

El cas de Jordi Sànchez i de Junts és diferent. La seva reincorporació a la vida política quotidiana com a secretari general del partit, si es produeix l'excarceració amb els indults, no necessita complementar-se amb la figura d'un lideratge governamental. La vicepresidència de la Generalitat resideix en Jordi Puigneró, que no té un paper rellevant en l'estructura directiva del partit de Carles Puigdemont, encara que sí la confiança d'aquest últim. Així les coses, la lògica indica que amb Sànchez al carrer aquest es faci càrrec de el partit de forma fèrria.

El gran repte en aquest cas serà la relació entre la direcció del partit a l'interior de Catalunya amb Sànchez al front i la presidència que exerceix Carles Puigdemont des de l'exterior. En els últims temps la relació entre els dos dirigents ha patit tensions importants que es podrien augmentar amb Sànchez alliberat i al comandament del partit. La primera i no menor de les discrepàncies s'ha forjat entorn a l'acord de Govern entre ERC i Junts i la composició de l'Executiu que Sànchez ha liderat de manera molt individual. La segona discrepància ha sorgit amb un article de Sànchez que encara que pretenia ser una resposta a Junqueras per haver descartat la unilateralitat ha caigut malament en sectors de Junts perquè el secretari general qüestionava la validesa del referèndum de l'1-O. Alguns sectors s'han organitzat per provocar la dimissió de Sànchez del càrrec del partit. I tot i que Carles Puigdemont no ha volgut tirar sal a la ferida i ha fet pinya amb el seu secretari general, només cal veure les crítiques del Consell per la República a l'article per intuir la distància existent. Sense oblidar declaracions també corregint a Sànchez per part de la pròpia portaveu de Junts, Elsa Artadi.

La consolidació territorial de Junts

Fonts de el partit admeten l'existència d'aquestes tensions però que circumscriuen a sectors minoritaris i a la pluralitat de sensibilitats que coexisteixen en Junts. I posen l'accent en els reptes que té Junts com a nou partit per tal d'augmentar la seva implantació territorial especialment pensant en les properes eleccions municipals. Encara que mai es pot descartar una recomposició amb el PDeCAT en l'àmbit local, la fractura que va suposar la creació de Junts requereix que els juntistes reorganitzin les seves bases en cada municipi de Catalunya. Tasca que seria el gran repte per al lideratge de Jordi Sànchez al front del partit un cop fora excarcerat pels indults. I caldria veure el paper dels altres presos de Junts. Mentre Quim Forn no té previst continuar en la política activa, Jordi Turull i Josep Rull aglutinen un dels sectors encapçalats per l'exconseller Damià Calvet i que ha quedat descavalcat de la Generalitat. Amb la qual cosa caldrà veure com encaixen totes les peces del puzle.