La política catalana aparca els matisos sobre Israel i Palestina i es divideix en dos blocs entre dretes i esquerres

L'assalt de l'exèrcit israelià a la Global Sumud Flotilla en aigües internacionals, i el segrest i detenció il·legal dels diversos centenars de persones que viatjaven en els vaixells amb ajuda humanitària per a Gaza, ha irromput aquest dijous al Parlament de Catalunya amb la suspensió del ple previst. Tots els partits d'esquerres han demanat la suspensió, però el president del Parlament, Josep Rull, de Junts, s'hi ha oposat. I el partit de Carles Puigdemont s'ha sumat a la resta dels grups de dretes per manifestar-se en contra de la decisió, que s'ha acabat imposant per la majoria que representen PSC, ERC, CUP i Comuns. Però el conflicte entre Israel i Palestina és un tema que sempre ha estat molt present en la política catalana i no sempre de la mateixa manera.

En els darrers anys, el Parlament de Catalunya ha anat modulant el seu posicionament sobre el conflicte entre Israel i Palestina, sovint a través de mocions i declaracions simbòliques. El 2023, per exemple, la Junta de Portaveus va reconèixer el “dret a defensar-se” d’Israel en resposta als atacs de Hamàs en territori israelià, amb els vots del PSC, Junts, Cs i PP, mentre que ERC, Comuns i CUP se’n van desmarcar. Aquell mateix any, Junts va intentar impulsar una moció per reconèixer el dret d’Israel a existir i rebutjar que se’l qualifiqués d’“apartheid”, però finalment la va retirar davant la manca de consens.

El gir més contundent va arribar el 2025, quan una majoria del Parlament –amb ERC, Comuns, CUP i el suport parcial del PSC– va aprovar una resolució “històrica” que condemnava l’apartheid, l’ocupació i el que considerava un genocidi per part de l’Estat d’Israel contra el poble palestí, a més de reclamar a la Generalitat que interrompés les relacions institucionals amb el Govern israelià mentre no respectés el dret internacional. Aquest contrast evidencia la tensió entre postures més equidistants que acaben enfortint la política d'ocupació i genocidi d'Israel, i altres que han volgut portar el Parlament cap a un posicionament clarament alineat amb la causa palestina. Ara bé, com han canviat les posicions de les formacions polítiques darrerament? 

 El PSC, amb mà dreta i mà esquerra   

Els socialistes catalans han mostrat una trajectòria amb l’ambivalència com a bandera. El PSC, a l'igual que el PSOE, ha subscrit sempre la condemna als atacs terroristes de Hamàs i ha defensat el dret d’Israel a existir. Tanmateix, el partit ha anat modulant la seva posició en funció del context. Quan el Parlament va aprovar el 2022 una moció per definir Israel com un “règim d’apartheid”, el PSC s’hi va sumar, un moviment que va sorprendre i va incomodar alguns sectors de l’esquerra israeliana amb qui mantenien relacions, ja que sempre han tractat de defensar el “dret a existir d’Israel”. Però el genocidi actual perpetrat per Israel a Gaza ha acabat de decantar la balança. Els socialistes han tornat a situar-se en el relat clàssic de la condemna del terrorisme i la crida al diàleg, tot i que han pujat el to envers Israel en tant que estat ocupant. El Govern català parla obertament de genocidi i sintonitza així amb la línia seguida pel Govern espanyol. 

 Junts: divisions internes i viratge proisraelià  

Si hi ha un partit on la qüestió Israel-Palestina ha obert més ferides internes, aquest és Junts per Catalunya. El partit hereu de l’espai convergent havia mantingut tradicionalment un discurs prudent, proper a les tesis de la comunitat internacional: solució dels dos estats i respecte pels drets humans.

Però en els darrers anys Junts ha accentuat una deriva més proisraeliana. El partit va registrar una moció al Parlament per “reconèixer el dret d’Israel a existir” i s’ha mostrat contrari a etiquetar l’ocupació d’“apartheid”. Figures com Victòria Alsina han defensat l’obertura d’una delegació catalana a Tel-Aviv i el president Puigdemont ha criticat qualsevol boicot o pressió contra l’Estat ocupant d'Israel. Tanmateix, dins de Junts conviuen sensibilitats: alguns sectors municipals i joves continuen mostrant més simpatia pel poble palestí. 

El debat intern continua obert i reflecteix la disputa estratègica de l'espai. Crida l'atenció per exemple que hores després que Josep Rull rebutgés la suspensió del ple al Parlament per l'assalt a la Flotilla, Míram Nogueras anunciés al Congrés que Junts votarà a favor de la convalidació del decret llei del Govern sobre l'embargament d'armes a Israel. Ho farà "en coherència" amb el vot favorable a la proposició de llei de reforma de la llei sobre el control del comerç exterior de material de defensa i doble ús, que introduïa la figura de l´embargament i el règim jurídic pertinent, asseguren. Un gest de suposada equidistància, tot i que entre la seva direcció s'ha imposat el rebuig a denunciar el genocidi contra la població de Gaza.

 ERC: equilibris difícils  

Esquerra Republicana també ha viscut una evolució notable. Històricament, el partit havia mantingut una posició propera a Palestina, especialment a través de les joventuts i d’alguns dirigents que hi han estat molt actius. Tanmateix, des que va governar la Generalitat i va gestionar el Departament d'Acció Exterior, ERC va optar per un discurs més institucional.

L’exconsellera Meritxell Serret va fixar la línia: condemna dels atacs contra civils israelians, lamentar totes les víctimes i reclamar una sortida dialogada. Aquest missatge, pensat per no generar friccions diplomàtiques, va estar criticat per sectors del partit i pel Jovent Republicà. L’equidistància, doncs, respon a una lògica de governabilitat que, internament, provoca tensions. Ara, amb la gravetat de la situació, els dirigents republicans no tenen dubtes en qualificar obertament Israel d’estat genocida. I el president del partit, Oriol Junqueras, assegura que "davant del genocidi a Gaza i l'assalt a vaixells humanitaris, cal exigir el respecte al dret internacional i al dret humanitari". 

Comuns: del discurs diplomàtic al suport total a Palestina 

Els Comuns, hereus d’ICV i amb fortes arrels en els moviments pacifistes, han anat afermant la seva posició crítica contra Israel i de defensa dels palestins amb el pas dels anys. En els primers temps d’Iniciativa, el relat era més proper a la “pau justa” i a la solució dels dos estats, amb una crítica clara a l’ocupació però sense trencar del tot amb la idea de la mediació internacional.

Amb l’arribada de Podem a l'escena política i la configuració de l’espai dels Comuns, el missatge s’ha fet més obertament propalestí. Figures com Ada Colau o, en l’àmbit estatal, Yolanda Díaz i Ernest Urtasun, han carregat contra la “doble vara de mesurar” d’Occident i han situat Israel com a principal responsable de la violència. La crítica a Hamàs és, en canvi, més lateral tot i la condemna als atemptats. Avui, els Comuns se situen clarament al costat del poble palestí i reclamen reconeixement internacional i el fi de l’ocupació, a més del trencament de relacions i l'embargament que exigeixen al Govern espanyol, del qual formen part, i a la resta de la comunitat internacional. 

 CUP: coherència propalestina  

La Candidatura d’Unitat Popular és el partit que menys ha variat el seu discurs. Des dels inicis, la CUP ha estat inequívocament del costat palestí, amb un relat que denuncia “l’ocupació” dels territoris palestins i que equipara Israel amb un règim d’“apartheid”. Els cupaires han participat històricament en mobilitzacions i han donat suport a les campanyes de boicot, desinversió i sancions (BDS) contra Israel.

Amb la nova escalada bèl·lica, la CUP ha mantingut el seu to: ha parlat obertament de “genocidi” i ha celebrat la resistència palestina com a “lluita contra la injustícia”. Aquest posicionament  respon a una línia continuista que el partit no ha modificat en dècades.

 La dreta i l'extrema dreta, al costat d'Israel  

Si en l'interior de Junts hi ha hagut força debat sobre el conflicte entre Israel i Palestina, la resta de les dretes i extremes dretes del Parlament han marcat un perfil clarament proisraelià, de suport a l'agressió militar que perpetra Israel i d'equiparació del poble palestí amb el "terrorisme de Hamàs". Especialment pel que fa a l'extrema dreta que lidera actualment Vox, però també i amb força intensitat per la nova formació d'extrema dreta independentista d'Aliança Catalana. El PP, tot i que amb un llenguatge menys dur, també participa d'aquestes posicions i Junts ha acabat sumant-se a aquest bloc, per exemple en contra de la suspensió del ple d'aquest dijous. 

Relacionado con este tema

Uns 6.500 estudiants es manifesten pel centre de Barcelona contra el genocidi a Palestina

Agències

 Un debat que travessa fronteres  

Les posicions sobre Israel i Palestina no són només una qüestió de política internacional: també tenen un fort component identitari i ideològic dins de Catalunya. Els partits que volen mantenir un perfil institucional —com PSC, ERC i, en part, Junts— han tingut dificultats i han modulat el discurs segons les circumstàncies. Ara bé, amb l’escalada del conflicte, tant socialistes com republicans s’han sumat a la CUP i els Comuns, consolidant un relat propalestí que els diferencia de la resta i els connecta amb moviments socials i de solidaritat.

La nova crisi ha tornat a posar a prova aquests equilibris i ha evidenciat que el conflicte de l’Orient Mitjà continua sent una pedra a la sabata per la dreta. Les pròximes setmanes marcaran si els partits mantenen la seva línia actual o si tornen a girar, atrapats entre les pressions internes, la comunitat internacional i la duresa del que es viu a la Franja de Gaza.