Catalunya és l'única autonomia de l'Estat espanyol que no compta amb una llei electoral pròpia, fet que comporta que els comicis hi estiguin regulats a través de l'estatal Loreg. En més de quatre dècades d'autonomia no s'ha aconseguit aprovar una normativa pròpia, una anomalia històrica que s'explica en gran part pels càlculs partidistes sobre com s'han de traduir els vots en escons. En diverses legislatures s'ha intentat corregir la situació, sense èxit, i l'actual Parlament està a punt de tornar-ho a intentar.

Divendres passat ERC va enviar a tots els grups, menys Vox, una proposta per impulsar una ponència conjunta que redacti una llei electoral catalana. I la iniciativa, que implica que els diversos grups s'asseguin conjuntament per elaborar la normativa, ja té prou suports per constituir-se. El gran repte, però, és que realment es pugui materialitzar en una llei electoral catalana que per aprovar-se necessita una majoria qualificada, és a dir, el vot favorable de dues terceres parts del Parlament, és a dir, de 135 diputats.

Aquest dimarts els grups del PSC, En Comú Podem, la CUP i Cs han confirmat que signaran la proposta per impulsar la ponència conjunta sobre la llei electoral, mentre que JxCat ha indicat que espera abordar la qüestió als mecanismes de coordinació que té amb ERC. En qualsevol cas, amb l'aval dels partits que ja s'han pronunciat, la Mesa del Parlament ja pot posar en marxa la ponència.

Tot i que hi ha hagut diversos intents en els darrers anys per resoldre la qüestions, les negociacions entre els partits sempre s'han enrocat en la fórmula que s'ha d'utilitzar per traduir els vots en escons. Ara mateix, els vots pesen més a Lleida, Girona i Tarragona que no a Barcelona, on calen més sufragis per aconseguir un escó.

En les passades eleccions del 14 de febrer es van posar de manifest les mancances per adaptar unes eleccions a la pandèmia i, per exemple, amb una normativa pròpia hauria estat més factible agilitzar el vot per correu o implementar el vot electrònic. També permetria crear una sindicatura electoral pròpia o facilitar el vot exterior, ara mateix especialment feixuc.

Paral·lelament a la ponència, també hi ha en marxa des de la passada legislatura una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) sobre aquesta qüestió, després que un grup de ciutadans recollís 100.000 signatures instant els partits a aprovar la llei electoral catalana.