Primera cimera del catalanisme de dretes per intentar articular una candidatura conjunta no independentista en les properes eleccions al Parlament, encara sense data. La cita ha estat un dinar que ha reunit representants de la Lliga Democràtica, Convergents i Lliures, a banda de persones a títol personal, i ha servit per acordar  un document en què es comprometen a treballar per construir una “opció catalanista de centre”. La trobada ha arribat marcada per la primera crisi de la Lliga Democràtica, la formació que lidera la politòloga Astrid Barrio i que sense ni tan sols haver celebrat el seu congrés fundacional ja ha vist com una de les seves impulsores, la regidora de Barcelona pel Canvi Eva Parera, en marxava.

Tot i l’autodefinició, la realitat és que bona part dels assistents tenen un passat als sectors més neoliberals de CDC, a Unió Democràtica o al PP, és a dir, s’ubiquen clarament a la dreta de l’espectre ideològic. Els impulsors han acordat un document que posa les “bases per a una entesa catalanista de centre”, que veuen “imprescindible” en l’actual context.

El document fixa com a objectius el reconeixement de la "identitat nacional" de Catalunya i la defensa de la seva "singularitat"; l'exercici "ple" de les competències de l'Estatut; aconseguir una fiscalitat "pròpia" que permeti un “finançament just” i mantingui amb "contribució lleial i solidària al progrés d'Espanya"; fer de Catalunya el "motor econòmic" de l'Estat; i la promoció de la creació de riquesa i la defensa d'autònoms, petita i mitjana empresa.

Entre els assistents hi havia Astrid Barrio i l’expresident de Societat Civil Catalana (SCC) Josep Ramon Bosch com a representants de la Lliga; Antoni Fernández Teixidó i Roger Montañola, com a dirigents de Lliures; la secretària general de Convergents, Teresa Pitarch (ex CDC), encara que aquesta última, que no hi ha anat en representació del partit, no ha signat el document acordat per “poc sobiranista”. També hi havia l’antic eurodiputat del PP Santiago Fisas, l'exdiputada del PP al Parlament Montserrat Nebrera i l'exconseller convergent i fundador de l'associació ultracatòlica E-cristians, Josep Miró i Ardèvol.

El document també expressa la "màxima consideració" pels anhels que puguin existir sobre el futur de Catalunya, però manifesten el seu convenciment que "només respectant l'ordenament jurídic és possible el manteniment de la democràcia, les llibertats i el progrés col·lectiu". "Creiem que ha arribat l'hora de passar a l'acció i reconstruir Catalunya amb una visió global d'Espanya, d'Europa i del món", afegeixen els signants.

De la trobada n’ha sortit el compromís per establir un calendari de trobades per concretar "la fórmula" per concórrer a les pròximes eleccions al Parlament. Units per Avancar, el partit d'altres ex-membres d'Unió que avui dia comparteix grup amb el PSC al Parlament i a l’Ajuntament de Barcelona -com Albert Batlle-, estava convidat a la reunió però va declinar acudir-hi perquè "tenia com a objectiu la formació d'un partit".

L’objectiu de la hipotètica candidatura seria captar votants de l’antiga CiU que no comparteixen el projecte independentista que ara tenen el PDeCAT i JxCat i que tampoc combreguen amb el projecte espanyolista recentralitzador i cada cop més escorat a la dreta de Cs. En aquest sentit, alguns càlculs situen aquest electorat  potencial en entre 250.000 i 300.000 persones, que d’aglutinar-les en una sola candidatura podrien traduir-se en un grup d’uns vuit o deu diputats al Parlament.